“Ha estat un plaer... gràcies”

Sempre he cregut que els mandats en la política no haurien d'anar més enllà de dues legislatures. Un màxim de vuit o deu anys seria suficient perquè els alliberats de la seva professió aportessin els seus coneixements al servei del poble.

El tema no està resolt, entre d'altres qüestions, perquè Catalunya encara no té llei electoral pròpia. La limitació de mandats sempre ha portat polèmica dins dels partits polítics.

El temps ha fet que la personalitat d'alguns polítics que hem vist des de sempre s'hagi fet molt familiar i encara que estiguin amortitzats sobta que desapareguin de l'escena política sense dir-nos res. És el cas, per exemple, d'Ernest Maragall, Montserrat Tura, Higini Clotas i Joaquim Nadal i de tants altres i de diferent color.

A Joaquim Nadal crec que el Parlament li hauria d'haver donat l'oportunitat d'acomiadar-se dignament. N'hi hauria hagut prou que hagués pogut dir unes paraules en seu parlamentaria, malgrat que el reglament de la cambra no ho prevegi.

Nadal no és partidari d'homenatges. En deia fa uns dies que era un “animal polític” i que vol deixar les portes obertes per tornar-hi. Explica que a Girona mai ha volgut un carrer o una plaça amb el seu nom. Hi ha una plaça al barri de Sant Narcís on un seu amic arquitecte va inscriure: “La plaça es va fer essent Joaquim Nadal, alcalde de Girona.” Està escrita en morse, llenguatge que utilitzaven els dos amics en època dels escoltes. L'oblidat morse (punts i ratlles que equivalen a les lletres de l'alfabet).

Alcalde, diputat, candidat a la presidència de la Generalitat, conseller i cap de l'oposició... No hauria passat res si Nadal hagués pogut dir al Parlament: “Ha estat un plaer, gràcies....”