La mala educació
El ministre Wert relaciona el creixement de l'independentisme amb l'escola en català
El govern, partits i entitats troben “deplorable” la declaració
Els partits veuen “intencionalitat política” en les paraules de Wert
Garanteix “una solució pràctica” perquè el castellà sigui vehicular
No hi ha declaració del ministre d'Educació, Cultura i Esports que s'escapi dels grans titulars. El cúmul d'indignacions que genera José Ignacio Wert al capdavant d'aquesta àrea ministerial no fa més que augmentar. Ahir tocava el torn a l'independentisme, dins aquesta onada de respostes que reclamen els mitjans estatals per entendre què va passar a Catalunya l'Onze de Setembre passat. Wert es trobava en el millor escenari, Telemadrid, i no va tenir cap dubte a focalitzar-ne la causa: l'escola en català. “Hi ha algunes evidències –va insinuar Wert– que relacionen el sentiment independentista en algunes comunitats autònomes amb la direcció del rumb educatiu.” Ni una paraula sobre la integració social que ha suposat al llarg dels anys l'ensenyament en català ni cap referència al grau de coneixement del castellà, superior a la mitjana, que tenen els alumnes catalans.
Les paraules de Wert, però, no anaven dirigides únicament a Catalunya, sinó també al País Basc, on considera que els principis constitucionals d'igualtat, solidaritat i equitat no estan ben atesos perquè “la despesa en educació per alumne és el doble que a Andalusia”.
És per aquest motiu que la seva reforma educativa no pretén ser “recentralitzadora”, sinó que es tracta d'eliminar “el desenfocament que ha tingut el procés educatiu a Espanya”. Però la pedra a la sabata de Wert és el català i ahir es va afanyar a garantir “una solució pràctica”, perquè “tothom té dret que el castellà sigui la llengua vehicular en què rebi l'educació”. “No n'hi ha prou amb l'anomenada atenció individualitzada per atendre aquest dret, sinó que cal fer-lo efectiu, i jo garanteixo que això ho farem”, va sentenciar. No va concretar, però, si la solució pràctica es correspon al text de llei en què el govern estatal passa a decidir el 65% dels continguts educatius en comptes del 45% que tenia fins abans de la llei.
El ministre constatava així l'objectiu de la llei de reforma educativa que, com ell mateix va concretar, “està inspirada en dues finalitats molt clares”: eliminar l'existència de disset sistemes autonòmics amb diferents rendiments i inversió, i millorar el rendiment educatiu, va assenyalar. Una diversitat de sistemes que, segons va insistir el ministre, és fruit del model educatiu basat en unes lleis que “van entrar en vigor pel partit socialista”.
Crítiques unànimes
El primer a criticar les declaracions de Wert va ser el portaveu del govern, Francesc Homs, que en la roda de premsa posterior al Consell Executiu va demanar a Wert que concretés quines eren aquestes evidències. Amb un to irònic, Homs es va referir a les úniques evidències de què es disposa actualment i que constaten que el grau de coneixement del castellà dels alumnes catalans és superior a la mitjana. Segons Homs, aquestes són les úniques evidències que hauria
de tenir en compte el
ministre d'Educació si realment el que li importa és el rendiment escolar dels alumnes. Homs va dubtar del missatge final que persegueix el ministre amb aquestes declaracions.
Qui tenia més clar la finalitat del ministre era ahir la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, que va detectar “intencionalitat política” en les paraules de Wert. Pel portaveu de CiU, Josep Turull, les declaracions del ministre “només poden estar fetes des de la ignorància i la mala fe”. Tots els partits van coincidir a indicar que el fet que, a més, el missatge fos emès pel ministre d'Educació ho feia especialment “greu”. “Deplorables” i “falses” van ser els adjectius emprats pels portaveus parlamentaris. Turull fins i tot va admetre que amb aquests missatges els catalans “es van carregant més de raó” per anar cap a l'estat propi.
Tots els grups, a excepció del PP i Ciutadans, van fer pinya en defensa del model d'immersió lingüística. “És un exemple en l'àmbit internacional”, va recordar Camats. “Model d'èxit, d'inclusió i d'integració social”, hi va afegir el president d'ERC, Oriol Junqueras. El portaveu de Solidaritat, Alfons López Tena, va advertir que combatran “per terra, mar i aire” els intents del govern espanyol de posar fi a la immersió lingüística a les escoles.
El rebuig a les declaracions del ministre també va fer reaccionar les entitats i plataformes educatives. Escola en Català, en declaracions de la presidenta, Mercè Escarrà, va afirmar que Wert demostra “un absolut menyspreu cap a la intel·ligència del poble català”. En senyal de protesta per les imposicions de la nova reforma educativa, Escarrà va convidar els centres educatius a obrir els dies 12 d'octubre i 6 de desembre.
La Plataforma per la Llengua també va trobar “impròpies” d'un ministre les paraules de Wert, a qui va acusar d'afegir “tensions polítiques demagògiques” en l'educació. La plataforma considera que amb aquesta posició es clarifica el “prejudici” que des de fa temps s'evidencia contra el model d'escola en català quan, en canvi, ha permès escolaritzar nens de llengües diferents sense provocar una fractura social.
Dossier especial a Presència
Presència s'ha acostat a quatre instituts catalans per saber com veuen els joves estudiants el procés històric que ha engegat Catalunya. N'estan al cas? En tenen una opinió formada o se'n desentenen? Hem enquestat dos- cents joves de centres de Barcelona, Badalona, Terrassa i Girona que cursen 3r i 4t d'ESO i primer de batxillerat. Nois i noies d'entre 14 i 17 anys, que no podran votar en les pròximes eleccions al Parlament del 25 de novembre, però presumiblement molts d'ells sí que s'hi podran pronunciar en un futur referèndum.
El debat sobre l'encaix de Catalunya i Espanya i el procés d'autodeterminació no és el tema de conversa més habitual als passadissos de l'institut, però són joves ben informats. El dèficit fiscal i el tracte injust a Catalunya, que ells exemplifiquen amb els “impostos i els peatges”, generen un ampli consens. Són joves més pràctics que sentimentals i és l'argument econòmic el que portaria una majoria –això sí, no gaire àmplia– a votar a favor d'un procés d'independència. Els que no es pronuncien o confessen indiferència són encara molts. I els discursos que atien la por han fet també forat entre
el col·lectiu més jove.
