Un centenar de socialistes reclamen al PSC que s'impliqui en el procés sobiranista
Membres destacats del partit impulsen un manifest en què es demana la presència d'“una esquerra catalana potent” en la construcció de la “Catalunya-Estat”
Aposten pel dret a decidir i la sobirania plena, però amb “inèrcies compartides” amb Espanya i Europa
Un centenar de militants i exalts càrrecs socialistes han impulsat i signat un manifest que reclama a la cúpula del partit que el PSC s'impliqui en el procés sobiranista. El document planteja que els socialistes no poden permetre que la “Catalunya-Estat” que s'està gestant es construeixi només des del “centredreta”, per això, consideren necessària la “presència activa d'una esquerra catalana potent. El manifest també demana que la voluntat de sobirania “esdevingui un projecte polític seriós, realista, amb recorregut”.
El manifest ha estat signat inicialment per un centenar de socialistes, entre els que hi ha destacats membres del partit, exalcaldes, regidors, diputats i exconsellers. Entre els noms que hi figuren hi ha el de l'eurodiputada Maria Badia, l'exdiputat al Parlament Josep maria Balcells, la líder del partit a Girona Pia Bosch, l'exalt càrrec del departament d'Economia Martí Carnicer, els exconsellers Antoni Castells, Joan Manuel del Pozo, Antoni Siurana Marina Geli o Ernest Maragall, l'ex secretari de Mobilitat Manel Nadal, el diputat Dani Font, o exdiputats com José Antonio Donaire. També hi ha noms del món municipal com l'alcalde de Lleida Àngel Ros, l'exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, l'exalcaldessa de Roses Magda Casamitjana o l'exprimer tinent d'alcalde de Barcelona Jordi William Carnes.
La majoria dels socialistes que han subscrit el document, que té voluntat d'influir en el debat programàtic de cara al 25 de novembre, pertanyen a la coneguda com ala catalanista o maragallista del partit.
Voluntat de sobirania
El manifest destaca la necessitat d'establir l'eix social com un dels potents del PSC per aconseguir la recuperació econòmica. Però alhora, no té cap problema en entrar de ple en el debat nacional. Així, posa de manifest el malestar dels catalans davant el tracte rebut per part de l'Estat i el difícil encaix que té en una Constitució com l'actual.
A més, es parla del creixement d'un independentisme que “ha passat de ser un sentiment reactiu a ser una voluntat positiva, conscient, plural i integradora; de ser una proposta minoritària a ser un factor transversal, compartit per amplis sectors de la població”. És en aquest context que el manifest planteja que “cal, ara, que aquesta creixent voluntat de sobirania esdevingui un projecte polític seriós, realista, amb recorregut, sense oportunismes ni improvisacions irresponsables, amb tot el càlcul que el cas demana”. Per això, els signants del document subratllen que “fa més falta que mai la presència activa d'una esquerra catalana potent, perquè Catalunya només disposarà de la força que li cal si pot comptar amb la unitat dels seus partits i forces nacionals que es reclamen del catalanisme”. En aquesta línia, destaquen que “la Catalunya-Estat no pot fer-se a la mida única de la ideologia liberal de centredreta, sinó que ha de bastir-se des de la pluralitat”. En conseqüència, defensen que els socialistes s'hi han d'implicar i tenen “l'obligació d'escoltar i servir el clam d'una ciutadania que ha parlat alt i clar”. “És l'hora, doncs, de crear els escenaris perquè el poble de Catalunya pugui exercir democràticament el seu dret a decidir. I aquest pas ha de fer-se amb tota la força disponible, des de la unitat, des d'una acció concertada i ferma de tot el catalanisme en la seva pluralitat”, sentencien.
Inèrcies i competències compartides
Amb tot, el manifest no fa un clam clarament independentista. De fet, parla més aviat de sobirania plena per a Catalunya però amb inèrcies i competències compartides amb l'Estat espanyol i amb Europa. “És a l'Estat espanyol a qui correspon ara moure peça”, es diu. També es constata que Espanya ha posat de manifest la impossibilitat de negociar alternatives que Catalunya ha plantejat i conclou que “és l'Estat espanyol el que, fins ara, ha tancat la porta”.
En aquest sentit, es demana que “no ha de considerar-se cap proposta” per pactar amb l'Estat “que no sigui global, que no contempli tots els aspectes de l'encaix nacional de Catalunya”. És per això que els socialistes plantegen que aquest nou acord “hauria de ser un pacte d'Estat que inclogués un pacte explícit i bilateral amb Catalunya”, “hauria de reconèixer Catalunya com a nació i com a subjecte de sobirania pròpia” i “hauria de reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya, que podria ser exercit mitjançant referèndum convocat pel Parlament de Catalunya”.
La “capacitat decisòria plena en les polítiques bàsiques” per a Catalunya com l'educació i salut, cultura i llengua, serveis socials, indústria i ocupació, justícia, immigració, agricultura, representació exterior, esports i una presència catalana normalitzada a les competicions internacionals, haurien de ser competència de la Generalitat. Mentre que “serien objecte de decisió compartida el sistema de pensions i seguretat social, la defensa, les relacions de l'Estat espanyol amb les institucions europees, amb les institucions internacionals i amb tercers països, els aspectes comuns de la política immigratòria”. El nou pacte també hauria de comportar “la presència directa de Catalunya a les instàncies federals europees”.
En matèria fiscal, hauria de reconèixer una Agència Tributària Catalana per la qual passés tota la recaptació “amb criteris fiscals compartits d'àmbit espanyol i europeu i amb la seva participació en uns mecanismes de solidaritat justos”. Per últim, planteja establir “els mecanismes concrets de coresponsabilitat de la Catalunya-Estat a l'Estat comú espanyol o ibèric”.
