El líder etern
Abans de la malaltia, eren habituals els discursos de vuit hores en què barrejava cançons, poemes i records
“Tinc raons mèdiques, científiques, humanes, amoroses i polítiques per mantenir-me al capdavant del govern i de la candidatura a la presidència amb més força que abans”, deia Hugo Chávez el juliol del 2011. Aleshores lluitava contra el càncer, amb viatges esporàdics a Cuba per sotmetre's a sessions de quimioteràpia i estudiades aparicions davant la premsa. Mentre la gravetat de la seva salut era un misteri, aquest exmilitar de 58 anys proclamava que desitja governar Veneçuela “fins al 2031”.
Chávez vol perpetuar-se i no ho amaga. El líder veneçolà es considera un continuador de la línia de Simón Bolívar, les restes del qual no ha dubtat a treure del seu mausoleu per recompondre per ordinador la cara “real” del llibertador llatinoamericà. De fet, la seva devoció per Bolívar el va empènyer a batejar de bolivariana la doctrina antiimperialista que defensa a capa i espasa. Tot això, acompanyat de pràctiques tradicionals en la línia de la tradició dels cabdills llatinoamericans farcides de referències a Jesucrist, el Che Guevara, Fidel Castro, Mao i Marx.
Per l'oposició, aquest còctel ha convertit Chávez en representant de la pitjor classe política. Un president despòtic i populista, despectiu amb els seus detractors, aliè a les crítiques i, sobretot, amb unes ànsies irrefrenables de continuar al poder.
Els Estats Units el consideren un crític implacable al qual han de suportar si volen continuar obtenint el petroli veneçolà. Però Chávez sap que transmet magnetisme a les masses, que l'adoren. Entre el 1999 i el 2010, el president va acumular més de 1.300 hores a ràdios i televisions, segons la consultora Nielsen. Abans del càncer, eren habituals els discursos de vuit hores en què desgranava un seguit de definicions polítiques, reptes als seus ministres, cants regionals, poemes i records. Molts veneçolans encara recorden la intervenció a l'ONU el setembre del 2005, quan es va referir a l'aleshores president nord-americà, George W. Bush, amb un “huele a azufre”. O el “por qué no te callas” que li va etzibar el rei Joan Carles a la cimera iberoamericana del 2007. És aquest mateix Chávez qui avui es presenta a les urnes per buscar un quart mandat.