660.000 catalans ‘lliures'
Un centenar de poblacions ja s'han ‘separat' de l'Estat espanyol seguint l'exemple de Sant Pere de Torelló
Representen un 9% de la població de Catalunya
“No som partidaris de presentar mocions que no afectin directament el municipi, però en aquest cas hem entès que el món municipal ha de contribuir de manera decidida a la construcció del nou estat i a aquest camí cap a la independència.” Aquesta és la reflexió que va fer l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent (ERC), després que aquesta població del Gironès es declarés territori català lliure.
És només un exemple del centenar de consistoris que ja s'han adherit a aquesta iniciativa que va engegar Sant Pere de Torelló a principi del mes de setembre i que està tenint una gran acceptació entre els alcaldes i els regidors. Aquests cent municipis sumen 660.000 ciutadans – el 9% de la població total de Catalunya– i 3.300 quilòmetres quadrats.
Una demostració més de força del municipalisme, que els últims anys ha protagonitzat episodis molt destacats en el sobiranisme com ara el reguitzell de consistoris que es van declarar “moralment exclosos” de la Constitució després de la sentència contra l'Estatut. L'exemple més recent, però, és l'Associació de Municipis per la Independència, que en poc menys d'un any ja disposa de 600 corporacions locals adherides.
Però com neix aquest nou projecte llibertari? El principal impulsor n'és l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC), un dels batlles més actius en el sector independentista. El mes de setembre va decidir portar al ple una moció per declarar la població territori català lliure, fet que suposava que les lleis espanyoles només seran vigents de “manera provisional” en espera que el Parlament dicti la legislació del futur estat català.
També recordava que Sant Pere té validesa per fer aquest pas endavant, perquè en les consultes sobiranistes un 96% dels votants van mostrar el seu suport a la independència de Catalunya.
El text afegia que l'Estat espanyol ha demostrat la seva “incapacitat” per gestionar els recursos públics, que es troba en “fallida econòmica” i que no ha “d'arrossegar” Catalunya. Finalment demanava a la cambra catalana que en el termini de dos mesos sotmetés a votació la declaració unilateral d'independència.
La bola es fa gran
Abans que Sant Pere aprovés el document, la caverna mediàtica espanyola ja va començar a disparar amb bala contra aquesta campanya catalana. I una reacció sempre provoca una contrareacció. Davant d'aquests atacs, la bola de neu del “territori català lliure” es va anar fent gran i més poblacions hi van anar donant suport. Exactament el mateix que va passar amb les consultes sobiranistes.
ERC ha repartit les mocions en els ajuntaments on tenen representació i també va registrar una proposta de resolució al Parlament. La intenció dels republicans era sotmetre-la a votació en un ple, però, segons fonts d'Esquerra, CiU i el PSC s'hi van negar en una junta de portaveus. El text, finalment, va anar a parar a la Comissió d'Afers Institucionals, però ha acabat decaient perquè s'ha acabat la legislatura.
Ajuntaments del PSC
Aquest centenar de poblacions lliures estan governades sobretot per ERC i CiU, però també n'hi ha algunes de socialistes com ara Sant Julià de Ramis i Sant Joan de les Abadesses, entre d'altres.
Atacs dels sectors espanyols més radicals
La resposta per part dels sectors espanyols més radicals i ultres a aquesta onada de sobiranisme local no es va fer esperar ni cinc segons. El primer que va carregar amb duresa contra l'alcalde de Sant Pere de Torelló va ser el tinent coronel de l'exèrcit espanyol Francisco Alamán Castro. El militar va assegurar que la independència de Catalunya només es produiria per sobre del seu “cadàver” i va amenaçar amb una intervenció si hi havia una secessió. També va reclamar la detenció del batlle de Torelló per “traïció”. Arran d'aquestes declaracions, diversos partits i associacions van exigir que s'actués contra Alamán i també van denunciar-lo. Fins i tot, el Parlament va aprovar una iniciativa de Solidaritat, amb el suport d'ERC i ICV, que reclamava el seu “arrest immediat”. Però aquí no s'acaben les andanades. El sindicat Manos Limpias ha denunciat diversos d'aquests ajuntaments catalans “per un delicte de prevaricació i coaccions a les institucions de l'Estat”. El partit conservador Alternativa Española (Aes) també ha fet el mateix i alguns dels seus regidors han portat mocions a consistoris de Castella-la Manxa, Cantàbria, Navarra i Castella i Lleó per reclamar que els membres de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló siguin declarats persones no grates.