la crònica
“Ser o no ser”, el dilema del PSC
Avui la comissió de llistes del PSC a Girona haurà d'aclarir qui és el candidat, un debat, o dilema, que ara ja està centrat entre el primer secretari –que tradicionalment ha encapçalat la candidatura al Parlament per Girona–, Juli Fernández, i Marina Geli. El primer, tot i haver estat proposat per algunes agrupacions, estratègicament no ha fet formalment el pas endavant, i, la segona, sí que s'ha postulat clarament i, a més, amb l'aval de l'agrupació de Girona, que representa el 23% dels militants. Un PSC que es percep com fracturat, i més quan Geli està ja desautoritzada per la cúpula del partit, després d'haver signat el manifest per l'autodeterminació. Ben mirat, encara s'estan pagant els plats trencats d'una divisió interna que es va fer visible en el congrés que es va celebrar a Lloret de Mar. Una divisió que, també, va passar factura a Girona en el congrés nacional, on se'ls va penalitzar a l'hora de tenir visibilitat a l'executiva. I, ara, amb la responsabilitat d'escollir cap de cartell i llista, han emergit clarament dos bàndols i, evidentment, els satèl·lits que juguen a les bandes. Fidelitats, interessos o personalismes, seran arguments que pesaran avui. La primera intenció, que Estanis Puig, alcalde de l'Escala, fos el cap de llista, es va estroncar quan Marina Geli va postular-se, fet que va fer que s'incrementés la pressió del partit a Nicaragua sobre Juli Fernández perquè es presentés. La por de la cúpula és que es generi a Girona una anomalia; és a dir, un candidat que, abanderant valors catalanistes,no estigui en sintonia amb el que vol fer Pere Navarro, el primer secretari, que aposta per revisar la carta magna i avançar cap al federalisme. L'estratègia, doncs, de Fernández, era que es veiés que les comarques tenen pes i trencar el feudalisme gironí i, per altra banda, mantenir el seu compromís a l'alcaldia de Palafrugell. Hi ha hagut també sacrificis, com el d'Esteve Pujol, alcalde de Camprodon, que va acceptar no continuar per facilitar la renovació. I altres actors que no han piulat, com ara Ignasi Thió, que es va enfrontar amb Fernández per la primera secretaria, i que al llarg d'aquest temps ha mantingut una posició de lleialtat, segons expliquen. Thió, a l'hora de defensar un candidat, està més a prop de Fernández que de Geli; això sí, sempre que el primer secretari faci el pas endavant. Altres actors són Pia Bosch, que defensa les tesis de Geli, o Iolanda Pineda, que és senadora d'assignació parlamentària i que, per continuar, ha de ser ratificada pel Parlament que surti del 25-N. De com es resolgui tot plegat, en depèn molt més que el futur d'una llista, molt més.