Política

Administracions

El temps no ho cura tot

Al municipi selvatà d'Amer sempre hi ha hagut polèmiques lligades amb la política, però ara es viu un dels moments més tensos per les querelles vinculades a afers urbanístics

En les primeres eleccions municipals democràtiques es va formar l'únic govern de concentració que ha tingut el poble

En les primeres eleccions democràtiqueses va fer l'únic govern de concentració d'Amer

La sardana de l'alcalde d'Amer és una tradició molt antiga que simbolitza un poble que s'uneix i aparta les diferències per fer front als problemes comuns. L'agost passat, però, va viure un dels seus anys més tensos, amb un discurs de l'alcaldessa, Alba Serra, que amenaçava de no tornar-la a ballar. La causa no és altra que la querella que li ha posat el cap de llista d'ERC, Xavier Targa, per temes urbanístics que vénen de lluny. Tot i les diferències, és difícil que la tradició s'interrompi com va passar a principi del segle passat. La divisió al poble llavors arribava a un punt que diuen que fins i tot els que la ballaven havien estat apedregats. Es va deixar de ballar, fins que el 1949 es va recuperar i no s'ha interromput més, tot i que hi ha hagut èpoques de molta tensió. De pedres ara no se'n llencen, però les acusacions i denúncies judicials són ben presents a Amer. El temps ho cura tot, segons la dita, però a Amer potser caldria haver-ne aplicat una altra, aquella que diu: “Abans d'entaular plet, fes-hi avinença.”

Poca gent d'aquest municipi selvatà de poc més de 2.200 habitants està disposada a parlar obertament de la situació política del municipi, i encara menys amb un foraster. Joan Güell, que va ser alcalde amb una llista d'independents des del 1999 fins al 2007, és assenyalat per molts (simplificant molt) com un dels principals culpables de la convulsió política actual per dues actuacions urbanístiques: la llicència donada per a la construcció dels pisos Baker –que ocupen una part de la via pública i amb una llicència que la Generalitat considera nul·la– i la compra d'un edifici a la plaça de la Vila que havia de ser –segons deien– de l'Ajuntament, que ja hi tenia destinats uns diners. Una societat va comprar l'edifici per pocs diners més dels que oferia l'Ajuntament quan va sortir a subhasta, i als baixos la mare de Güell hi va obrir un bar, que actualment regenta encara l'exalcalde. Tot i ser al centre de la polèmica, Güell no vol dir res sobre el tema –que encara és als jutjats– dels pisos Baker ni sobre la situació política de l'Ajuntament.

Narcís Junquera, exalcalde, regidor de l'Ajuntament i imputat en la querella presentada per Targa per l'edifici Baker, tampoc no en vol parlar. La crispació per les denúncies de Targa es palpa, i ha arribat al punt de fer que l'alcaldessa, Alba Serra, es plantegi plegar.

No tot a Amer han estat tensions, però. En les primeres eleccions democràtiques, el 1979, la llista de CiU, encapçalada per Josep Puigdemont, va ser la més votada, amb quatre regidors. Les altres tres llistes van ser una agrupació per la independència de Bonmatí (que llavors encara era part d'Amer), Treballadors d'Amer i una llista propera a Aliança Popular. Puigdemont (pare de l'alcalde de Girona) recorda que tots els regidors van fer una reunió a Bonmatí en què es va decidir que ell seria l'alcalde, “però vaig posar com a condició que els onze regidors treballaríem pel poble, i així va ser”, explica. Va ser l'únic cop, però, que s'ha aconseguit fer un govern de concentració a Amer. “Mai hi va haver tensions, teníem un pla de treball i hi havia molt per fer”, recorda. Puigdemont –que dedica una gran part del temps a la història del municipi i té en projecte un llibre– veu amb preocupació l'època actual de tensions. “A Amer tothom diu que no és polític però tothom va xerrant, som gent de mercat i fira, i el primer sempre ha estat el calaix”, exposa. Aquesta facilitat per escampar rumors fa que creixin tensions. També creu que en un poble petit “no hi hauria d'haver govern i oposició”. “Hauríem d'elegir persones, i tots a treballar; és un municipi petit, i no hauria de ser difícil posar-se d'acord per treballar”, manifesta.

Moció de censura

CiU va guanyar les eleccions del 1991 i el 1995 amb facilitat, fins que el 1999 la llista d'Independents per Amer, encapçalada per Joan Güell, va imposar-se amb cinc regidors. Era una cara nova a l'Ajuntament, un canvi després de tots els mandats de CiU, i va mobilitzar molta gent del poble. El seu mandat, però, és ara més recordat per la polèmica de l'edifici de la plaça on té el bar la seva mare. També s'arrossega la problemàtica dels pisos Baker, acabats de construir el 2007 i encara buits, immersos en una polèmica judicial. Va ser aquell any, precisament, quan Xavier Targa va accedir a l'alcaldia, gràcies a un pacte amb Güell. L'aliança, però, no va durar fins a final de mandat. El 2010 una moció de censura dels Independents i CiU va treure Targa de l'alcaldia, que va ser ocupada posteriorment per Narcís Junquera. En les últimes eleccions, Alba Serra va manifestar que una de les seves ambicions era desterrar les picabaralles polítiques. En un pla més concret, desenvolupar el POUM era un dels seus objectius, ja que, segons expliquen, els plànols que s'utilitzen a Amer són molt vells.

Una altra protagonista (voluntària o no) d'aquesta història d'intrigues amerenques és la secretària de l'Ajuntament, a qui molts assenyalen com la vertadera “mestressa” de la casa de la vila. De fet, la relació entre l'alcaldessa i aquesta funcionària és més aviat tensa. Tampoc sembla que tingués bona relació amb la resta d'alcaldes recents, exceptuant Xavier Targa.

L'economia d'Amer,
com passa amb altres pobles selvatans, depèn sobretot d'una empresa, en aquest cas dels laboratoris farmacèutics veterinaris Hipra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.