El PSOE i el congrés mal tancat

Al PSOE no li funciona cap dels models que li haurien de servir per aixecar la moral després de la derrota que va patir a les eleccions generals de només fa deu mesos. Ni el model federalista, que té una competència molt forta amb les tesis nacionalistes i les independentistes. Dificultats per adaptar-se als temps actuals, sobretot a Catalunya i en el País Basc. Ni el confederal, que no l'entén ningú. Ni l'autonòmic, que està caducat. Ni el model espanyolista, en el qual competeix amb el Partit Popular, que deixa als socialistes pocs marges per diferenciar-se.

Després de les eleccions gallegues i basques hem vist que el Partit Popular s'està convertint en l'únic partit espanyol. És l'únic partit que ven a tort i a dret la marca Espanya. En aquest sentit, el PSOE és ambigu i els temps actuals requereixen pronunciaments més clars. De ben segur que els socialistes catalans patiran el retrocés socialista a les eleccions del 25 de novembre. Tot i que ningú pot creure que tinguin una patacada tan notable com les que han patit els socialistes bascos, que han perdut el govern, i els gallecs, que després d'aquestes eleccions tardaran temps a remuntar, sobretot si mantenen el desconegut Patxi Vázquez. Les últimes enquestes indiquen que els socialistes catalans és mantindran com a segona força, perquè hi ha vot ocult. Al País Basc, com a Galícia, hi ha ciutadans que són de centreesquerra que s'han quedat sense ganes de votar els socialistes. Cada dia queda més clar que el darrer congrés del PSOE va quedar mal tancat. S'ha de reconèixer l'esforç de Pérez Rubalcaba per encapçalar una travessia pel desert dels socialistes, que durarà més temps del previst, ja que no defineixen clarament quin es el seu model en temps de crisi i en el qual el debat és d'identitat.