A bolets o a Rolex

L'anunci amb què el lehendakari Patxi López buscava el desafiament de la reelecció va jugar a explotar el cèlebre acudit de dos bascos que busquen bolets a la muntanya. “Al final les crisis sempre les paguem els mateixos, i ara que no ens vinguin amb el raca-raca”, li comenta un dels muntanyers a l'altre. Aquest últim l'escolta però aviat exclama: “Un Rolex!” “¿Pero a qué estamos, a setas o a Rolex? ”, li replica el primer. La conclusió que els bolets són els temes de la crisi i els Rolex són el luxe de la independència que distreu ja l'havia d'extreure el televident de l'espot, però la trama li servia a López per apuntalar el seu missatge, tan rotund com inconcret: Guk, gure bidea (en basc) o Estamos a lo que hay que estar (en castellà).

López, que va començar a estudiar basc intensivament un cop instal·lat a Ajuria Enea amb un professor particular i que tres anys i mig després incompleix la seva promesa d'acabar el mandat podent debatre en basc –“ho intento però em costa més del que pensava, no dec ser gaire bo per als idiomes”, es disculpa– sap, però, que la seva traducció del lema no és acadèmica. Mentre Guk gure bidea ve a dir Nosaltres, el nostre camí i avivava els fantasmes al si del PSE sobre l'itinerari invariable que els seus dirigents emprenen històricament cap a Madrid (Juan Manuel Eguiagaray, Txiqui Benegas, Ramón Jáuregui, Joaquín Almunia...), la versió castellana Estamos a lo que hay que estar despertava al socialisme basc un recel idèntic perquè evitava precisar on. A Vitòria o a Madrid?

La incògnita de la ciutat on Patxi López estará a lo que hay que estar és la creació d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que al congrés del PSOE a Sevilla va premiar que el PSE l'ajudés a segar l'herba a la rival Carme Chacón amb la designació del líder basc com a secretari de relacions polítiques del PSOE. El càrrec no tenia contingut, però garantia –i garanteix– a López un seient fix a l'executiva federal del PSOE en un moment en què el solar de delfins de Rubalcaba és desert.

Si en el cas de Rubalcaba era només el pagament als serveis prestats –Arnaldo Otegi arriba a sostenir que López va ser enviat als Estats Units en plena setmana del cessament definitiu d'ETA per ordre del líder del PSOE per no perdre vots al sud de l'Ebre–, en el cas de López el seient a Ferraz el reconciliava amb Madrid. Perquè López tenia aleshores –i encara té– clavat que, des de la Moncloa, José Luis Rodríguez Zapatero hagués negociat amb el líder del PNB, Íñigo Urkullu, el traspàs de les polítiques actives d'ocupació al País Basc d'esquenes de l'inquilí d'Ajuria Enea. Irònicament, López rebia divendres una trucada de Zapatero per desitjar-li sort quan el líder del PSE compartia un cafè amb els seus a la cafeteria Casablanca de Vitòria.

En un recés de la campanya, la seva companya i regidora bilbaïna, Begoña Gil, oferia un retrat íntim de López: “Li agrada molt cuinar, a casa d'uns amics va veure com feien la massa de croquetes amb la Thermomix i me'n va demanar una pel seu aniversari. Allà la té, però amb la campanya encara no l'ha pogut estrenar.” López ja li va confirmar ahir que la Thermomix l'estrenarà finalment a Vitòria i no a Madrid.