De l'Onze al 25-N
La possibilitat que CiU obtingui la majoria absoluta, la davallada del PSC i la disputa per ser la segona força, principals incògnites de la campanya
Les formacions lluiten per mobilitzar a última hora un 40% d'indecisos
Cronòmetre en marxa. La campanya electoral d'unes eleccions, les del 25-N, que tots els partits coincideixen a definir com a “històriques” ha començat oficialment. Els comicis, conseqüència de la multitudinària manifestació de la Diada i del sonor cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal, i centrats en la possibilitat que Catalunya faci una consulta sobiranista la pròxima legislatura, presenten nombrosos interrogants.
El primer és si CiU veurà avalat el seu viratge estratègic cap a l'estat propi amb l'anhelada majoria absoluta. Les enquestes del CEO i el CIS fetes públiques ahir no es posen d'acord –la primera la hi dóna, la segona, no– i els sondejos dels mitjans, tampoc. Més enllà de millorar el resultat que fa dos anys els va portar a la Generalitat, els d'Artur Mas malden per arribar al llistó dels 68 diputats, amb els quals, a més de tenir les mans lliures al Parlament, enviarien un missatge al reticent govern de Rajoy. Per assolir-ho, Mas s'ha erigit en líder transversal del clam expressat l'Onze de Setembre i demana “vots prestats”.
El PSC, en canvi, es concentra a intentar frenar les fugues dels seus. I és que el segon interrogant és saber la magnitud de la davallada d'uns socialistes en hores baixes i crisi interna des de la derrota del 2010, quan van tenir els seus pitjors resultats. L'avançament electoral ha deixat a mitges el procés congressual del PSC, que havia de culminar amb les primàries. I a això se li afegeix el desconeixement d'un presidenciable, Pere Navarro, amb qui Alfredo Pérez Rubalcaba discrepa sobre el dret a decidir.
La possibilitat que els socialistes deixin de ser la segona força, en disputa amb una ERC i un PP amb tendència a l'alça, situa la tercera incògnita. Revelar-la serà fonamental per saber la nova realitat del país, ja que és radicalment diferent que el cap de l'oposició sigui socialista o popular o independentista. El nombre de diputats sobiranistes de la nova cambra catalana serà una altra de les claus del 25-N.
La campanya que va començat la mitjanit passada és inèdita, no només perquè per primer cop l'horitzó d'una Catalunya independent és àmpliament compartit, sinó també per la vaga general del dia 14, que hi situarà el debat de les retallades al bell mig. Les esquerres hi insistiran, en especial ICV-EUiA, que ha esdevingut, durant la legislatura que fineix, un flagell de la tisorada de l'executiu. I amb la resta de forces, esforçades a atraure el 40% dels indecisos que detecten les enquestes.
