Reformistes a la força

Un per un, i en rigorós ordre segons la seva importància, els set membres del nou comitè permanent del politburó apareixien saludant davant la premsa internacional dijous passat al Saló del Poble, a Pequín. S'iniciava oficialment el mandat dels líders de la coneguda com a “cinquena generació” de governants de la Xina comunista, encapçalada per Xi Jinping.

Es tracta del final d'un opac procés de negociació, en què les principals faccions del Partit Comunista Xinès (PCX) intenten aconseguir el major nombre de seients possibles a la cúpula de l'organització. Normalment, s'identifiquen dues tendències a l'interior del PCX: la primera, liderada per l'encara president, Hu Jintao, posa un cert èmfasi en la redistribució interna de la riquesa; per contra, la coneguda com a “banda de Xangai”, que tindria l'anterior cap d'estat, Jiang Zemin, de màxim líder, és més partidària de propostes econòmiques de caire liberal.

Finalment, el gabinet fet públic el dijous passat és de tendència conservadora i els candidats considerats més progressistes, com ara el cap de la província de Guangdong, Wang Yang, o Liu Yuanchao, s'han hagut de conformar amb un seient al politburó. Tot i això, la Xina arrossega un seguit de problemes que s'incrementen any rere any i que segurament faran que finalment s'hagin d'emprendre noves reformes polítiques i econòmiques per adaptar-se a la situació del país.

Els nous alts càrrecs del PCX reben un estat amb greus desequilibris interns i amb un poble cada cop més confiat a l'hora de sortir al carrer per millorar el seu nivell de vida, com demostren les darreres protestes contra plantes contaminants en diversos punts del país. A la vegada, el partit sap que els escàndols de corrupció en les altes esferes del darrer any, i especialment el sonat cas de l'exsecretari general de Xongqing, Bo Xilai, han danyat enormement la imatge i la confiança dels ciutadans en el govern.

No és estrany que, davant aquest descontentament popular, en el XVIII Congrés del Partit Comunista s'hagi defensat en tot moment la necessitat de posar en marxa noves reformes i s'hagi fet una crida explícita a lluitar contra la corrupció. Caldrà veure, però, fins a quin punt el govern està disposat a realitzar canvis dins el sistema i, sobretot, a quin ritme els vol fer.

Alguns experts apunten que les biografies dels nous dirigents comunistes poden indicar un perfil diferent respecte al govern de Hu Jintao i una major preocupació pels problemes del poble. La “cinquena generació” es caracteritza perquè la majoria dels seus membres van ser, en algun moment, enviats a treballar en comunes agrícoles durant la caòtica època de la Revolució Cultural per tal “d'aprendre de les masses”.

A més, mentre que l'anterior politburó era format per enginyers tècnics reconvertits en polítics, la majoria de nous càrrecs ha estudiat dret, ciències econòmiques o ciències polítiques. Es tracta d'un model que pot ajudar els líders a entendre millor les noves dificultats de la Xina.

No s'ha d'oblidar, però, que Xi i molts dels seus aliats són coneguts com a “prínceps”, ja que són fills dels revolucionaris que van lluitar amb Mao durant la guerra civil i posteriorment van ostentar alts càrrecs en el seu govern. A part de Xi, membres del comitè permanent, com ara Wang Qishan o Yu Zhengsheng, fill del primer cap del partit de la ciutat de Tianjin, són bons exemples de líders que han sabut treure rèdits polítics del seu passat familiar.

“Hem d'esperar continuïtat. El sistema no afavoreix els canvis bruscos ni els candidats que emprenen grans riscos”, assegura Steve Tsang, director de l'Institut de Política Xinesa, de la Universitat de Nottingham. Si el PCX vol recuperar la confiança de la població, però, haurà de posar-se en marxa com més aviat millor.