[D]
82
Política
Entrevista feta per 21 alumnes el dilluns 12 de novembre a la tarda - 21 novembre 2012 2.00 h

Alícia Sánchez-Camacho

Candidata del PP a la presidència de la Generalitat

“No crec en la nació catalana”

“Busca amb l'estratègia independentista una majoria absoluta que no aconsegueix amb la seva gestió”

“Som un dels països amb més polítics i he demanat també la supressió dels 782 consellers comarcals”

Són crítics amb Mas perquè juga amb eufemismes
i perquè no tenen clar
que no negociï encara que no en tregui res
LES TAXES
“No puc dir que
les suprimiré o les abaixaré. S'han hagut de prendre decisions dures”
EXCEPCIÓ
“Crec en la unió civil de les persones homosexuals amb els mateixos drets, tret el de l'adopció”
CANVIS
“Hem hagut de modificar propostes del programa. Sinó, s'enfonsava l'estat del benestar”
FORA DE BOLONYA
“Jo no qüestiono les eficàcies i les valideses, però
els títols no estaran en el marc europeu”
FEINA NO FETA
“Quan va arribar el govern de Rajoy, hi havia un únic Power Point del corredor mediterrani”
L'AVORTAMENT
“Crec en el dret a la vida. Faria tot el que pogués per evitar que una nena de 16 anys pugui avortar”
LA DIADA
“Es va preparar amb cinc mesos d'antelació. A la del
12 d'octubre també hi havia gent”
BÀSICA
“Sense cultura,
no som persones”
PUJADA DE L'IVA
“No ho volíem fer, però tant l'FMI com la Unió Europea
ens van exigir
que ho féssim”
VÍDEO ELECTORAL
“Em critiquen, em fan caricatures, algunes de mal gust. El vídeo és una broma més”
TRENS REGIONALS
“En regionals i convencionals tenim mancança d'horaris, de vies... s'hi ha de posa remei”
- Entrevista feta per 21 alumnes el dilluns 12 de novembre a la tarda
Què en pensa del moviment independentista que hi ha actualment a Catalunya? És conseqüència de l'excessiva centralització? Quina responsabilitat hi té el PP? No creu que les institucions de proximitat són les que funcionen millor?

MERCÈ CAMPOLIER

Jo diria diverses coses. Crec que aquestes preguntes donarien per gairebé tota una hora. Però vull començar molt sintèticament. Sens dubte, tots hem de fer reflexió del que hem fet malament. M'agrada fer autocrítica a la vida i a la política. Segur que hauríem pogut fer coses millors per fer entendre la sensibilitat catalana. He fet tot el que pogut i m'hi he esforçat molt. S'haurien pogut fer les coses millor, també per part de Convergència i altres formacions. En segon lloc, aquest increment del sentiment independentista del qual s'està parlant està causat no per un independentisme de base estructural, sinó conjuntural. S'està produint una situació de greuges i disfuncions en el finançament de Catalunya, que hem de millorar [...] Espero que el president del govern, el senyor Mariano Rajoy, lideri una reforma profunda del sistema de finançament que ens permeti seguir garantint la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes, però modificant-ho. [...] He estat disposada a fer-ho amb el senyor Artur Mas, però el que passa és que, al final, Convergència ha utilitzat tot això com una estratègia independentista per aconseguir una majoria absoluta que no aconseguia amb la seva gestió. A partir del dia 26, tots hem d'aconseguir el que preocupa a Catalunya, que és el model de finançament, des de la moderació i la responsabilitat.
A l'N-II, som molts els qui ens hi juguem la vida cada dia per venir fins aquí [Girona]; és esfereïdor. És l'anomenada ‘carretera de la mort'.

NATÀLIA CASANOVAS

Sí, jo crec que l'N-II és una de les infraestructures que tenim pendents a Catalunya. Jo he patit la infraestructura des que era nena, perquè jo venia a escola a Girona. Per tant, conec molt bé l'N-II, una carretera perillosíssima, jo hi vaig fer dues hores diàries de viatge durant molts anys. [...] O fem una aposta de pes i la desdoblem, o estem posant en perill moltes vides. A més, és un element de competitivitat. Hem intentat que, tot i les limitacions financeres, la ministra [de Foment] incrementés els recursos cinc milions d'euros per fer dos desdoblaments que estaven paralitzats. Amb la ministra de Foment he parlat de dues coses: el corredor mediterrani l'N-II. I el poc que hem aconseguit per l'N-II ha estat gràcies al compromís del Partit Popular i ha estat gràcies a la nostra gestió.
No pot semblar hipòcrita que utilitzin les retallades de Convergència en el seu espot electoral quan les retallades són causades pels pactes amb el PP aquí, d'una banda, i pel seu partit a Madrid, de l'altra?

BORJA BALSERA

No, la paraula hipòcrita, la trobo molt gruixuda. Jo haig de dir una cosa: jo no he signat aquestes retallades amb CiU. En els pressupostos signats l'any 2011 i l'any 2012 vam firmar allà on s'havien de fer els ajustos. Vam garantir, per exemple, que l'euro sanitari no fos tan elevat com volia Convergència, que la taxa turística fos més reduïda. El que vam establir allà va ser que suprimissin les subvencions, que suprimissin les ambaixades, que reduïssin el nombre d'empreses públiques, cosa que no han fet. Els ajustos que ha fet Convergència i Unió no els ha signat amb el Partit Popular. Nosaltres vam signar les mesures que havia de complir. Per exemple, si CiU hagués reduït el 20% del volum pressupostari del sector públic empresarial català, ens hauríem estalviat més de 1.500 milions d'euros. I no ho ha fet, però CiU ha preferit mantenir la subvenció a l'escola La Bressola, a França, o d'altres subvencions que jo no crec que ara siguin prioritàries [...] El que és hipòcrita i demagògic és qüestionar els ajustos, sobretot si qui els està qüestionant són els socialistes. Si el PSC no hagués deixat el país arruïnat, si no hagués gastat 90.000 milions l'últim any, quan van dir a Europa que complien el dèficit del 6%, quan era del 8%, no hauríem hagut de fer aquests ajustos. Saps per què els fem aquests ajustos? Per què si no els fas i no hi ha recursos en el sistema, no pots garantir l'estat del benestar.
Antoni Castellà, el secretari d'Universitats, assegura que els títols universitaris estan reconeguts per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i estan emmarcats dins l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i reconeguts internacionalment abans que a la resta d'Espanya. Per què va donar suport a la idea del diputat del PP [José Antonio] Coto que els títols universitaris, tant de grau com de llicenciatura, perdrien el reconeixement (si Catalunya és independent)?

LIA POU

Agraeixo la pregunta, que ha estat molt curosa i molt ben feta. Em baso en el següent. Sóc jurista i mai no hauria dit que els títols universitaris haurien perdut valor, perquè els títols concedits tenen vigència plena i les decisions legislatives no poden tenir cap efecte retroactiu en tots els àmbits. El que vaig respondre és que, si hi ha una Catalunya independent que està fora del marc europeu, els títols els donarà aquesta Catalunya independent, i seran els títols d'aquesta Catalunya i amb eficàcia i validesa arreu del món. Jo no qüestiono les eficàcies i les valideses, però el que no estaran és dins del marc universitari del pla de Bolonya.
Quina és la seva posició sobre l'avortament? En el cas que una filla seva de 16 anys es quedés embarassada, què faria?

JUDIT PAULÍ

Mira, aquí passa una cosa: jo he estat mare amb moltes dificultats. Quan s'ha passat pel calvari físic i psicològic que jo vaig passar per tenir el meu fill i se'm planteja aquesta qüestió, jo ho sento molt dins meu i jo faria tot el possible perquè la meva filla no avortés. Crec que una nena, una jove, una criatura de 16 anys no està en condicions de saber els riscos que això suposaria, tant físicament com psicològicament. I a la vida, a banda de dir que jo no m'eternitzaré en la política, el més meravellós que m'ha passat és haver tingut el meu fill. I per tant, jo faria tot el que fos possible per defensar el dret a la vida i per evitar que una nena amb 16 anys pugui avortar. I per això s'ha fet la modificació d'una llei del PSOE, que no era la més encertada, perquè que calgui l'autorització dels pares.
S'ha incrementat l'IVA cultural del 8 al 21%. Creu que la cultura és una necessitat bàsica en una societat democràtica o, en canvi, és exclusiva d'una minoria?

AÏNA BAIG

Crec que la cultura és una necessitat bàsica. Sense la cultura, no som persones. I el que som, ho som gràcies al que hem estudiat, al que hem llegit i al que hem pensat. El meu pare sempre em va explicar que jo seria una persona lliure en la mesura que tingués capacitat crítica de les coses i pogués escollir. Per això, una de les coses que lamento, que odio, són els sectarismes i els pensaments únics. No hem tingut cap altra sortida que fer-ho. La voluntat del govern és que sigui temporal. No ho volíem fer, però tant el Fons Monetari Internacional (FMI) com la Unió Europea ens va exigir que prenguéssim aquestes decisions. S'ha apujat l'IVA cultural, i jo he demanat al ministre que la mesura que sigui al més temporal possible. I si l'hem pres, és perquè no hi havia altres vies. La cultura ha de ser l'instrument de socialització i de culturització de tots.
En què es basa l'afirmació de l'últim vídeo del PP [el canvi de noms en una Catalunya independent]? Això és cinisme, em recorda el franquisme, quan va fer canviar els noms al castellà.

JÚLIA DOLTRA

Crec que aquí estàs barrejant coses que no tenen res a veure. I demanaria que fossis una mica més curosa. Una cosa és una dictadura que, sortosament, no hem viscut. No té res a veure la democràcia amb la dictadura. Vosaltres sou més joves, però jo ja vaig ser educada fora d'una dictadura, que limita els teus drets i les capacitats de ser persona. A més, no hi ha base per a la discrepància. La riquesa i la saviesa de la democràcia és la discrepància. Crec que això és més important, perquè ens permet discrepar amb les bases de la democràcia. Aquí estàs parlant d'un vídeo d'una caricatura, d'una broma que es fa a internet. A mi me'n fan en molts àmbits. Em fan caricatures, em critiquen, i alguns amb molt mal gust, i altres amb molt poques ganes de fer una broma correcta. Això no és res més que una caricatura, és una broma com qualsevol altra. L'any 2010 CiU va fer una vídeo amb la campanya Espanya ens roba i amb la cartera i tot allò, i ningú no va dir res. Tot el que faci el PP i les declaracions que fa el PP, tothom ho qüestiona més que el que fan els altres. Tots estem al mateix vaixell, i això és una broma sense cap mena de profunditat.
Vinc a estudiar en tren. El viatge no només és llarg, el transbord a Maçanet es fa etern, és fosc, no hi ha cap bar... Com poden justificar que no s'hagi fet res en 30 anys que fa que hi ha la mateixa situació? La meva àvia ja ho explicava això.

ALBA LUPIAÑEZ

En alguna cosa hem avançat. En el tren d'alta velocitat, que estarà llest l'abril si Déu vol. I Girona estarà connectada amb Barcelona en entre 28 i 38 minuts. El meu primer càrrec va ser de delegada de Treball a Girona, i llavors vivia a Barcelona i trigava dues hores i mitja. És veritat que això no afecta el tren de Maçanet, que ha estat sempre una petició reiterada.
Jo vaig ser a la manifestació de la Diada i vaig veure molta gent que pensava com jo, que volia la independència de Catalunya. Per què el Partit Popular i altres formacions ignoren una realitat nacional com la catalana i com es pot negar el dret democràtic a decidir, que és l'expressió d'un poble?

ALEIX TORRENT

He respectat aquesta manifestació, com totes les altres. A la de l'11 de Setembre, la gent no hi va anar pel sentiment nacional o per la independència, sinó que hi va anar per altres coses, com ara el pacte fiscal. El dret a decidir ha d'estar basat també en les regles del joc democràtic, que ja diuen com decidim els catalans. No es pot impulsar la gent i dir-li que té un dret que no està emparat per les regles del joc democràtic. Jo decideixo quan vaig a votar i expresso la meva opinió allà. Crec en les regles del joc democràtic que s'han votat a Catalunya amb el 90,4% dels catalans a favor. La Constitució espanyola ja estableix les maneres de fer el referèndum. I si es volen canviar, que es poden canviar, s'han de canviar amb les mateixes regles del joc democràtic. El que faria també són dues consideracions. Convergència i Unió s'ha agafat ara a corre-cuita al dret a decidir quan durant 25 anys (23 amb Pujol i els 2 de Mas) no ha aprovat mai una llei electoral. Estem amb una normativa transitòria i la llei ens permetria governar-nos millor en la política de l'autogovern, però no s'ha fet mai. Dit això, la pregunta que farem en aquest referèndum és... Però no es pot jugar amb trampes, i té tot el dret a fer el que vulgui, però si ara es vol fer un referèndum, no es pot enganyar la gent. No pot fer la pregunta ‘Què pensa vostè d'una Catalunya independent dins d'Europa?', perquè el senyor Mas no té la garantia que Catalunya estarà dins d'Europa [...]
La meva pregunta és sobre la situació dels joves, que tenim un atur del voltant del 50%. Molts marxen a l'estranger perquè no hi ha possibilitats de tenir un futur digne, ens han apujat la matrícula universitària, la formació professional també costa més diners. Quina solució té el PP perquè els joves no haguem de marxar a fora?

XEVI ROGER

Aquest és un problema important per a nosaltres i per a la societat, perquè el veritable problema és sortir de la crisi. Tinc nebots i família que estan a l'atur, ja que el 50% dels joves catalans no han pogut accedir a l'ocupació. Crec que l'atur és la prioritat. Nosaltres volem una reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), que ara no funciona. Si entres en qualsevol portal d'internet, ja hi ha marge per trobar feina i més ofertes que a través del SOC. Farem una llei d'emprenedoria perquè els joves puguin tenir incentius per fer-se autònoms i crearem mecanismes financers per incentivar-los, com microcrèdits, o a través de l'ICO. Però estem molt, molt limitats i Espanya, i Catalunya dins Espanya, ha de sortir de la crisi, perquè els polítics no creen llocs de treball, els creen els empresaris, els autònoms i el fet que l'economia es recuperi. S'han perdut 18.000 empreses, entre les quals més de 14.000 d'autònoms, i del que vam tenir en el tripartit, ara tenim 200.000 persones més a l'atur, i hem passat a 840.000. I sobre les taxes de la universitat o de la formació professional, no puc dir que les suprimiré o les baixaré. No puc fer-ho, però s'han hagut de prendre decisions dures.
El senyor Rajoy va dir que Espanya és un estat plurinacional i, perquè això sigui així, hi ha d'haver diverses nacions. Pensa que existeix la nació catalana?

ALEJANDRO MONTERO

No, jo no crec en la nació catalana. Crec en la història pròpia de Catalunya, que també té una història comuna. Des de l'arribada dels fenicis i els grecs per Cadis i Empúries, nosaltres hem tingut diferents etapes. Hem tingut institucions pròpies, però tenim el major autogovern de la nostra història i hem tingut un projecte comú. A la baix edat mitjana hem format part de la Corona d'Aragó, i després es va incorporar la Catalunya Nova. I, per exemple, pel compromís de Casp Catalunya –que jo vaig anomenar, abans que ho fes el príncep [Felip], la Corona d'Aragó– va escollir un príncep de la casa dels Trastàmara, un infant castellà. I el senyor Mas no va voler celebrar els 600 anys del compromís de Casp perquè demostra que hi va haver un infant de Castella que va ser rei de la Corona d'Aragó. Hem tingut elements comuns, elements compartits, i no passa res. Hem tingut una llengua pròpia i una cultura pròpia [...] Jo he estudiat una part de l'edat moderna i en aquesta època no crec que en el concepte de nació perquè a la baixa edat mitjana no hi era aquest concepte.
Tant el PP com el PSOE han aplicat l'Espanya radial en trens, carreteres i vies de comunicació. Creu que és adequat prioritzar el corredor central o l'AVE a Galícia en lloc del corredor mediterrani?

JOEL LLAGOSTERA

A Galícia hi han arribat 1.100 milions, igual que n'han arribat 1.400 a Andalusia. Se'ls podien haver gastat en carreteres, en hórreos o en el que haguessin volgut. Siguem una mica respectuosos, també. Si Galícia els hagués destinat a carreteres, ningú no estaria parlant de tot això. Qui va apostar pel tren d'alta velocitat a Catalunya va ser el govern del Partit Popular. Qui va proposar el soterrament del tren d'alta velocitat a Girona i la supressió del viaducte vaig ser jo mateixa com a presidenta del Partit Popular a Girona. I l'endemà em van dir de tot, i després l'alcalde, Quim Nadal, es va afegir a la proposta, i ara es farà una proposta d'aquestes característiques [el projecte, però, està paralitzat]. Per mi, el corredor mediterrani és prioritari perquè beneficia el 60% de la població de tot Espanya i més del 50% de l'activitat comercial i productiva. [...] I quan va arribar el govern de Mariano Rajoy, del corredor mediterrani només hi havia fet un Power Point. Les infraestructures tenen un període de realització de deu anys. Però en aquest cas, no hi havia ni un estudi informatiu, i aquest govern, el de Mariano Rajoy, ja ha pressupostat 1.079 milions. Es començarà per Catalunya i s'han pressupostat 170 milions per a l'estudi informatiu.
Condemnaria els crims del franquisme?

PAU LLOSA

Sens dubte, jo condemno qualsevol crim, sigui o no del franquisme. A mi em trobarà condemnant qualsevol tipus de dictadura.
Quant a l'AVE, no creu que seria més convenient assegurar les línies de tren que ja tenim (convencional o regional) i el seu bon estat en lloc de l'AVE, que és més car i molta gent no es pot permetre de viatjar-hi?

CRISTINA BUSTOS

Doncs és veritat que Espanya té molts quilòmetres d'alta velocitat, i encara en tindrà més. De fet, com uns dels països de la Unió Europea que més en tenim. És cert que tenim una mancança de trens convencionals i regionals, d'horaris, de vies, i ha de ser un compromís que el govern ha de tenir. El govern anterior va dir que hi posaria 5.000 milions, però el govern de Rajoy ha trobat que Renfe té un deute de 16.000 milions. Vull dir una cosa i és que el govern [espanyol] ha aprovat una llei de la transparència, que també la volia per a Catalunya, però que al senyor Mas no li ha interessat, en la qual diem que no es poden planificar infraestructures i després que les paguin els que ja vindran. I també s'exigiran responsabilitats civils i penals als gestors públics que juguin amb els diners públics dels ciutadans.
Què n'opina que els dos principals partits espanyols hagin hagut d'esperar que hi hagi morts relacionades amb els desnonaments per pactar una llei de les execucions hipotecàries. En canvi, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ja denunciava aquests fets des de l'anterior legislatura amb una iniciativa legislativa popular?

ANNAÏS VARO

Des de la meva posició al Parlament, sempre he donat suport a la dació en pagament, pel dret a l'habitatge i el dret a l'habitatge digne. Hi ha persones que s'han quedat sense feina i que no paguen perquè no poden i perquè no volen, i s'haurien de trobar mecanismes per solucionar-ho. El PSOE ha demanat disculpes per no haver modificat la llei hipotecària. Ara és urgent una solució, sigui la dació en pagament llibertària, el lloguer social o la moratòria.
En el programa del PP, es parla de reduir els escons del Parlament de 135 a 107. Això no afavoriria el bipartidisme i perjudicaria la pluralitat?

POL PUIGDOMÈNECH

Si redueixes el nombre de diputats, però mantens la llei electoral, el repartiment proporcional no varia d'acord amb la normativa transitòria. Però el que s'hauria de fer entre tots plegats és una llei electoral per al territori català, que ja la vam dur en el nostre programa electoral. Crec que l'estat autonòmic s'ha de reformar i s'ha de modernitzar. A Catalunya, hem de reduir administracions, que estan sobredimensionades, i l'Estat, també. Som un dels països amb més nombre de polítics i he demanat també la supressió dels consells comarcals. Hi ha 782 consellers comarcals. També s'han de reformular les diputacions provincials i el gran nombre d'empreses públiques.
Troba legítim que el govern de Rajoy, que ha incomplert bona part del seu programa electoral, continuï, i que el poble no tingui cap arma per substituir-lo?

WASSIMA SAADOUN

El programa electoral no s'ha incomplert. Ens vam presentar dient que faríem una reforma financera, una reforma laboral, una liberalització de serveis... i tot això ho estem complint. Se'ns poden dir moltes coses, però el govern de Rajoy va aprovar el 90% del seu programa, cosa que no ha fet el govern de Mas o el dels socialistes. És cert que vam dir que no apujaríem els impostos, i ens hem vist obligats a fer-ho, però el govern ha dit que seria una mesura temporal. O s'enfonsa l'estat del benestar o has de buscar mesures d'allà on siguin. Hem hagut de modificar propostes del nostre programa [...] No fa ni any que els espanyols, incloent-hi els catalans, van votar. I tots tindrem l'oportunitat de dir què en pensem del govern de Rajoy d'aquí a tres anys.
Ha dit que no es pot estar sempre en política? Què té pensat fer? I d'altra banda, hi hauria alguna possibilitat que el PP donés suport a una consulta [sobre la independència].

LAIA COLL

Crec que la vida política, quan estàs en un lloc de responsabilitat, és molt exigent, i no s'hi pot estar sempre de manera professionalitzada. No tothom a la vida empresarial o política té la mateixa dedicació. Crec que a la vida política i pública s'ha de venir amb ganes, il·lusió i força. S'hi ha de venir a contribuir i no a viure de la política. De fet, jo vaig estar a l'empresa privada. Em vaig treure la carrera treballant i estudiant. Al matí, treballava, a la tarda anava a classe i a la nit estudiava. Vull tornar a la vida privada. Sobre la consulta, jo no donaré cap mena de suport al trencament de les regles del joc democràtic que comporta una consulta il·legal. Si volem canviar-les, les hem de fer des de la llei. [...]
I si continua havent-hi un clam per la independència, canviaria el seu punt de vista?

LAIA COLL

Ja ho he contestat ara. Però aquest clam, com s'interpreta? Estic veient que el senyor Duran diu que la gent no és independentista i que Catalunya quedarà fora d'Europa... I penso: els votants estaran triant el senyor Duran o el senyor Mas? Hi ha molta gent que vol un nou finançament, però no volen un trencament. I són votants de CiU. Tot és molt interpretable, perquè les enquestes diuen que, si hi hagués un millor finançament, no hi hauria aquesta majoria independentista. El que no faré és anar en contra de la democràcia que s'ha establert en les lleis. I crec que és un error que el senyor Mas estigui jugant al llindar de la llei, perquè ell és president gràcies a la llei. Qui guanyi les eleccions haurà de jurar fer complir la Constitució.
Què li semblen els matrimonis homosexuals? El Tribunal Constitucional els ha avalat.

ESTELA GARCÍA

Respecto la doctrina del TC. Jo hauria estat a favor d'una unió civil, crec en el concepte de matrimoni entre home i dona. Respectaré el que digui el TC. N'hi ha que no ho respecten quan no els interessa, jo ho respectaré en aquest cas i en tots els àmbits.
Què hauria dit vostè?

ESTELA GARCÍA

Crec en la unió civil amb els mateixos drets per a les persones homosexuals. Però jo no en diria matrimoni perquè, per mi, un matrimoni és entre un home i una dona. Però si dues persones s'estimen i són del mateix sexe, tenen tots els drets, els drets civils, els drets de successió, els drets laborals, els drets de viduïtat... excepte en l'adopció.
A Alemanya, la Constitució de 1949 ha estat modificada moltes de vegades. A Espanya, la Constitució de 1978 ha estat modificada dues vegades. No creu que el primer cas és un exemple de salut democràtica i que el constitucionalisme infranquejable i dogmàtic és contraproduent per a una societat justa i democràtica? No hi hauria d'haver canvis quan una societat majoritàriament ho demana?

ANTONI CARBÓ

Cal canviar les regles del joc quan es poden canviar. A Alemanya ho ha fet qui està legitimitat per fer-ho, i a Espanya, també. En la Transició, hi va haver pares de la Constitució que no van recórrer al concert econòmic ni al dret a decidir. I la Constitució la van votar el 90,4% dels catalans. Aquestes són les majories. I ara el poble, que és el poble de tots, el poble espanyol, ho canviarà quan ho cregui necessari. I jo no diria constitucionalisme infranquejable. No dic que no es pugui canviar.
Ho dic perquè les últimes enquestes indiquen que més d'un 70% aprovaria la consulta popular?

ANTONI CARBÓ

Si vostè fes enquestes i preguntés sobre si es vol que s'apugin els impostos, li sortiria el 90%. Si preguntés sobre si està a favor sobre les retallades, li sortiria el 100%. I si hi ha un millor finançament, un 40% ja no voldria la independència. Hi ha problemes de desajustos en el sistema financer. Però estem allà on estem per la mala gestió anterior dels nostres governants. Si el tripartit, que quan va arribar va trobar un deute de 10.000 milions, no ens l'hagués deixat de 40.000, no seríem on som ara. Si el senyor Mas no pagués 2.800 milions d'interessos de deute en lloc de 1.000, molts diners s'haurien destinat a altres coses i no s'haurien apujat impostos.
L'11 de setembre va sortir al carrer el 20% de la població de Catalunya per la independència. I el PP va rebre menys del 33% de suport i va aconseguir majoria absoluta? Quanta gent ha de sortir al carrer perquè la seva veu sigui escoltada?

JAUME TORRENT

Primer, tu has explicat que tota la gent que va sortir al carrer l'11 de setembre volia la independència. Jo he parlat amb gent, i no tota està a favor de la independència, sinó que volen el pacte fiscal. Jo vaig ser de les que vaig avisar que els que anaven a la manifestació eren independentistes. El nostre model democràtic ens permet anar a votar i decidir el futur. Els percentatges són els de la majoria qualificada i guanyes per majoria absoluta o per majoria simple, però la democràcia no es decideix en els carrers, es decideix en les urnes. La manifestació es va preparar amb cinc mesos d'antelació, i a la del 12 d'octubre també hi va anar molta gent. Hem de tenir en compte que Catalunya és plural i hi ha molta gent que no vol trencament.


Són dotze noies i vuit nois que cursen Ciències Polítiques i quart de Comunicació Cultural a la UdG convocats per Mita Casacuberta. L'acompanya un altre professor, Alfons Jiménez, que és el director de campanya del PSC a les comarques gironines i al qual, amb rialles, algú interpel·la quan es parla i no sempre bé, del seu partit. A la trobada prèvia Alícia Sánchez-Camacho, malalta, no hi és present, cosa que no s'acaba de creure el comitè de benviguda que l'esperava i que es va estar més de dues hores esperant si ella o Enric Millo apareixien per escridassar-los. Els nostres estudiants venen participatius i sembla que també ho seran el dia 25. Tots ells votaran, excepte una noia que és mallorquina i no pot fer-ho. Però només la meitat tenen decidit qui votaran i l'altra meitat vols esperar-se a veure com es desenvolupa la campanya per decidir-ho. Dos dels que ja ho tenen clar, canviaran el sentit del seu vot respecte de les anterior eleccions, i tot plegats, menys un que creu que estarà al voltant del 60%, creuen que la participació augmentarà. Pensen, la majoria, que aquestes són unes eleccions plebiscitàries, i són molt crítics amb Mas. No se'l creuen i pensen que si guanya per majoria es passarà dos anys negociant sense aconseguir res. No tothom hi està d'acord, i s'obre un debat entre els qui pensen que li cal ser ambigu, que és excessivament eufemístic per no parlar d'independència, i els qui pensen que sí que es defineix, encara que segons com accelera i, segons com, frena. Tenim tres federalistes convençuts que creuen que aquesta seria la solució si a Espanya n'hi hagués, de federalistes. No són optimistes, doncs, però la generalitat tenen les coses clares. Catalunya no és una comunitat autònoma i el cafè per a tots ha fracassat. Creuen que CiU guanyarà les eleccions, que el PP s'haurà de barallar amb Ciudadanos i que el PSC, faci el que faci, perdrà molts de vots. De l'Alícia tenen clar que és molt llesta, però la defineixen, sense pietat, com a hipòcrita, mentidera, intel·ligent, bona política, demagoga i populista. Un d'ells resumeix: “És llesta, no es pot creure el que diu.”


1. ALEJANDRO MONTERO.

Estudiant de ciències polítiques i de l'administració. Palma, 21 anys.

2. MERCÈ CAMPOLIER.

Estudiant de quart de comunicació cultural. Porqueres, 56 anys.

3. NATÀLIA CASANOVAS.

Estudiant de comunicació cultural. Lloret de Mar, 43 anys.

4. LAIA COLL.

Estudiant de quart de comunicació cultural. Campins, 21 anys.

5. POL PUIGDOMÈNECH.

Estudiant de ciències polítiques. Tona, 22 anys.

6. AINA BAIG.

Estudiant de comunicació cultural. Figueres, 21 anys.

7. LIA POU.

Estudiant de comunicació cultural i història de l'art. Bordils, 21 anys

8. ALBA LUPIAÑEZ.

Estudiant de ciències polítiques. Blanes, 23 anys.

9. JÚLIA DOLTRA.

Estudiant de comunicació cultural. Sant Gregori, 22 anys

10. JUDIT PAULÍ.

Estudiant de comunicació cultural. Girona, 22 anys.

11. ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHO.

Candidata del PP

12. ESTELA GARCIA.

Estudiant de quart de comunicació cultural. Girona, 21 anys.

13. ANNAÏS VARO.

Estudiant de ciències polítiques. Girona, 23 anys.

14. ANTONI CARBÓ.

Estudiant de quart de comunicació cultural. Girona, 21 anys.

15. WASSIMA SAADOUN.

Estudiant de ciències polítiques. Roses, 20 anys.

16. JAUME TORRENT.

Estudiant de comunicació cultural. Peralada, 23 anys.

17. CRISTINA BUSTOS.

Estudiant de quart de ciències polítiques. Girona, 20 anys.

18. BORJA BALSERA.

Estudiant de quart de comunicació cultural. Figueres, 27 anys.

19. JOEL LLAGOSTERA.

Estudiant de tercer de ciències polítiques. La Vall d'en Bas, 20anys.

20. PAU LLOSA.

Estudiant de ciències polítiques. Darnius, 20 anys.

21. XEVI ROGER.

Estudiant de quart ciències polítiques. Malgrat de Mar, 21 anys.

22. ALEIX CLIMENT.

Estudiant de tercer de polít. Sant Andreu del Palomar. 20 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides