Política
Pere Navarro. CRÒNICA DE LA JORNADA
Candidat del PSC
“No sóc ni un profeta ni un messies”
“O apostem pel federalisme com la millor opció per a Catalunya i Espanya o això s'acabarà trencant de la pitjor manera”
“Posem unes urnes al carrer que siguin defensades pels Mossos i que vingui la Guàrdia Civil? Això és seriós i cal un acord per canviar la Constitució i que el resultat sigui legal”
-
-
-
-
-
Pere Navarro, adreçant-se als estudiants de la UB durant l'entrevista ANDREU PUIG. -
VÍDEO: L'entrevista, en vídeo
Els nostres estudiants aniran a votar, però només la meitat tenen el vot decidit i esperen a veure si el seu candidat “la caga molt”
CONSTITUCIÓ
“Els catalans som els que estem més legitimats per demanar un canvi de la carta magna”
SIMPATIES
“És més enemic meu el senyor Millet que una senyora de Guadalajara que té la seva feina”
HIPOTEQUES
“Com a alcalde vaig posar en marxa una oficina de mediació; el drama social és enorme”
ESQUERRES
“Ens ha costat molt transmetre el missatge que és propi de l'esquerra; la solidaritat”
MANIFEST
“Demostra que a l'altra banda també hi ha gent que pensa que Catalunya ha de ser respectada”
ESPOLI FISCAL
“No sé què significa, jo el que vull és un finançament just que aporti una quota de solidaritat”
PSOE
“Amb Rubalcaba discrepem, però menys que Mas i Duran, que governen en coalició
HOLLANDE
“El pla d'Hollande és una alternativa; la crisi no l'ha provocada la socialdemocràcia ”
DRET A DECIDIR
“Cal un acord per reformar la Constitució, és l'única via legal i democràtica ”
TRANSICIÓ
“En plena Transició, tot i les enormes dificultats, van ser capaços de negociar, ara també”
Ha començat la campanya electoral amb l'ombra del rescat econòmic. Creu que és necessari? Com afectaran les condicions que imposi Europa en les polítiques socials que s'implantin aquí?
ALEIX JULIÀ
No sé perquè el PP no demana el rescat, quan tothom pensa que és necessari. Tampoc coneixem com està la situació bancària i crec que el PP està esperant que s'acabi el cicle electoral o que el govern arribi a un acord amb Alemanya. Segons el meu parer, s'han de fer dues coses; el rescat econòmic i intervenir en les polítiques que fa Europa. Nosaltres no compartim l'austeritat i les retallades que vénen d'Europa, bàsicament d'Alemanya, i defensem el pla del president François Hollande a França, que és molt diferent.
Vostè està d'acord amb la imposició de multes per qüestions lingüístiques?
VICTOR MARTÍN
Sempre he estat d'acord amb la necessitat de promocionar i protegir la llengua catalana pel risc que corre de desaparició. Ara bé, més que de sancions, sóc partidari de polítiques d'estímul sobre la base d'una estima per la riquesa cultural i no pas per la por de rebre multes. Amb tot, hi ha d'haver normatives i cal aplicar-les i complir-les.
Fa dos anys governaven a Madrid, a la Generalitat i a les alcaldies de les quatre demarcacions de Catalunya. Què ha passat perquè ara estiguin lluitant per ser la segona força, segons les enquestes?
MARC CASSANY
Això és el que diuen les enquestes! Ja veurem quin és el resultat final a les urnes, però segur que traurem més bon resultats del que vaticinen. En qualsevol cas, i pel que fa a la primera part de la pregunta, sí que vam fer una cosa malament: no vam respondre ràpidament a la crisi que va arribar, cal dir-ho, sense avisar quan érem al govern. La ciutadania la va començar a patir, va visualitzar el govern com els responsables dels problemes i, paral·lelament a una manca nostra de reacció, ens va col·locar a l'oposició. D'altra banda, és cert que no hem sabut valorar la gestió del tripartit perquè vam construir hospitals, escoles, metro, carreteres, i tot gràcies a la col·laboració entre els presidents Montilla i Zapatero. Ara estem a l'oposició, però hem aprés dels errors i tenim la voluntat de tornar a ser alternativa, perquè en els últims anys de govern de CiU i el PP les coses van cap a pitjor.
En tot cas, la gent no els veu com a alternativa, segons les enquestes...
MARC CASSANY
Les enquestes valoren només la proposta nacional i sembla que la independència del país ho ha d'arreglar tot. Però el procés serà llarg i els problemes, a partir del dia 26, continuaran sent els mateixos.
Hi ha gent que considera que Catalunya existeix fa 1.000 anys i d'altres que no existiria sense Espanya. Què en pensa, vostè?
PERE BOLDÚ
Catalunya existeix des que una persona es va identificar amb un espai territorial, una cultura, i va tenir voluntat d'autogovern. Fa mil anys? Això no ho discutiré, però avui, el 2012, Catalunya existeix, té una llengua, una cultura, una voluntat d'autogovern, unes tradicions, un codi civil i això és el que hem de valorar. I crec que el futur ha d'estar lligat a Espanya i a Europa, però en millors condicions que les d'ara des del punt de vista del respecte mutu, el coneixement, la identitat i el finançament que ens permeti cobrir les necessitats de la gent.
Fa poc més d'un any van votar en contra de reformar la llei de desnonaments. Què ha canviat perquè ara estiguin a favor de canviar-la?
DIEGO HERNÁNDEZ
Aquella votació va ser complexa perquè tenia altres components. En tot cas, com a alcalde de Terrassa vaig posar en marxa una oficina de mediació que defensava la dació en pagament. En una ciutat les situacions problemàtiques es viuen molt de prop i el drama social que provoca, us ho asseguro, és immens quan el resultat, a més, és absurd: un pis buit més per a l'entitat bancària i una família sense llar; per tant, tothom hi perd. Vam intentar fer veure que abans d'arribar a aquest procediment judicial calia parlar amb la família i donar-li l'oportunitat de refer-se convertint la hipoteca en un lloguer. Evidentment, això ho fem des d'un àmbit municipal que s'hauria d'estendre a altres organismes.
Defensa la reforma de la Constitució, però vostè sap que: cal la majoria de dos terços tant en el Congrés com en el Senat (a la cambra alta necessitarien tres vegades més representació que la que tenen ara); el PP és contrari a la reforma, i que aquestes eleccions són al Parlament i, per tant, el dia 26 la vostra representació serà la mateixa en les dues cambres. No ens enganya amb aquesta proposta?
GUILLEM HORS
No, la nostra proposta és possible, ambiciosa i dins el marc legal. El primer que farem és presentar una resolució al Parlament que insti, i això està en el reglament, les Corts Generals a iniciar un procés de reforma constitucional. És cert que el PP oficialment no hi està d'acord, però també és cert que hi ha sectors d'aquest partit que ho creuen necessari perquè fa 35 anys que es va aprovar la carta magna. Llavors Espanya no era dins la UE, la societat era diferent i, per tant, ara toca adequar aquest marc legal. L'Estat de les Autonomies va aportar coses positives, però s'ha esgotat. La nostra proposta és federal i més fàcil d'arribar-hi que a la independència, camí que encara ningú ha explicat com s'ha de fer. L'única solució és la federal; o això es mou i s'adequa a les necessitats o s'acabarà trencant de la pitjor manera.
Però no ha estat un recurs per vostè, això del federalisme?
GUILLEM HORS
Ho hem escrit des de fa molts anys, és el que sempre hem proposat. L'Estatut va ser un intent de federalisme però ara hem arribat al límit. La Constitució no ens pot encotillar.
El PSC s'afronta a una crisi de la socialdemocràcia o a una crisi de les sigles PSC i PSOE? Cap a on van els vots que perden?
FERNANDO CARRERA
Si tingués la resposta, remuntaríem les enquestes i tindríem un resultat excepcional. És cert que des de l'esquerra ens ha costat molt transmetre el missatge que ens és propi; el de la solidaritat. La dreta, en canvi, ha guanyat, des del punt de vista cultural, en la batalla del “primer nosaltres i després, si sobra alguna cosa, per als altres”. Nosaltres no podem alimentar aquest missatge, hem de fer entendre que, si no tirem endavant tots junts, no se solucionarà res. A poc a poc anem guanyant espais i ens adaptem a la societat del segle XXI. Les propostes del president francès, Hollande, són alternatives per sortir de la crisi, que, val a dir, no l'ha generada la socialdemocràcia. De fet, quan va arribar la crisi vam pensar que la gent s'adonaria que la política de desregulació que havia implantat la dreta des de feia anys no havia servit de res, només per inflar globus. Els socialistes, en canvi, hem defensat el mercat lliure però regulat pels partits polítics escollits democràticament. Tanmateix, veiem que encara hi ha qui creu que la dreta pot solucionar la crisi.
Com es finança la campanya política del PSC en un moment de crisi com l'actual?
JOSEP FERRER
La financem amb les subvencions que rep el partit d'organismes públics i de les aportacions extraordinàries dels càrrecs.
Però hi ha entitats financeres que els paguen?
JOSEP FERRER
Les entitats el que fan, aquí i en tots els àmbits, és concedir préstecs. Però vaja, si la pregunta és si hi ha alguna conxorxa entre entitats financeres i el partit o alguna situació de submissió, la resposta és que no.
La pregunta anava més encaminada a si el fet de dependre d'alguna entitat financera suposa algun condicionament a l'hora de portar a terme algunes de les polítiques socials que vostès promouen?
JOSEP FERRER
No, no. El PSC, per exemple, va impulsar una comissió d'investigació de les preferents, tot i saber que a les entitats financeres no els agradava. Si ens condicionessin, preferiria fer una campanya molt més austera i amb recursos propis que no pas caure en la submissió de les entitats financeres, perquè això sí que implicaria una corrupció del sistema.
Per què el primer secretari de les joventuts socialistes va en el lloc 16è de les llistes si les polítiques de jovent, diu el PSC, són cabdals?
ÀBEL ÁVALOS
L'elaboració de les llistes electorals és el procés més difícil i amb un resultat més injust que s'han de fer en l'àmbit de la política. És el que menys m'agrada, perquè, a vegades, és fruit dels equilibris territorials i sectorials del partit. Tot i així, us garanteixo que les polítiques per als joves seran defensades des del primer fins a l'últim diputat del PSC, no és una qüestió només dels joves.
Els petits i mitjans empresaris s'han mostrat favorables a un estat propi català. Quines creu que poden ser les conseqüències d'aquest estat propi?
JORDI PALLARUELO
L'opinió dels empresaris és diversa. El que ja sembla clar, perquè fins i tot ja ho ha dit el president Mas, que existeix la possibilitat que una Catalunya independent sortiria de la Unió Europea. Això per a les empreses té una repercussió molt negativa, ja que deixaríem d'estar en el mercat únic. En tots cas, i no ho dic com una amenaça, és el que recullen els tractats internacionals que tenim i crec que el ciutadà ho ha de saber. Ara bé, si hi ha alguna persona que defensa la independència i que creu que hi ha sacrificis que seran positius perquè d'aquí a uns anys les coses aniran millor, doncs em sembla molt bé i completament legítim. Jo no ho crec, i penso que tinc el dret a explicar-me sense que ningú apel·li al discurs de la por. I si em permeteu, vull recordar que l'Adéu, Espanya, de Joan Maragall, va ser escrit el 1898 en un context complicat per la pèrdua de les colònies. Deu anys més tard va escriure Visca Espanya, on canviava la visió i apostava perquè fos Catalunya qui liderés Espanya durant el desenvolupament industrial.
Durant la campanya s'ha presentat el manifest de suport al federalisme. Creu que arriba tard, aquest suport?
JAUME SORDÉ
Bé, alguna vegada m'he sentit com el llanero solitario onejant la bandera federal, mentre tothom deia que a la resta d'Espanya no hi havien federals. Així doncs, benvingut sigui el manifest! El més important, però, és que el document demostra que a l'altra banda també hi ha gent que pensa que Catalunya ha de ser respectada, que ha d'estar vinculada amb Espanya amb millors condicions i que el sistema federal és la solució ideal per a Catalunya i també per a Espanya, que, és clar, resultaria perjudicada per la secessió, ja que Catalunya suposa el 20% del PIB espanyol.
Però es qüestionava l'espoli fiscal?
JAUME SORDÉ
És que jo no sé ben bé què significa l'espoli fiscal! El que hem de reivindicar és que el finançament sigui just. A mi no em sembla malament que Catalunya aporti solidaritat a altres territoris d'Espanya si nosaltres creem més riquesa. Aquest és el concepte de solidaritat que s'exerceix també a l'hora de pagar impostos. Segur que els ciutadans que viuen a Pedralbes paguen impostos per arreglar Nou Barris! El que hem d'aconseguir és que aquesta solidaritat s'utilitzi bé per part de qui la rep i que els que en donen no quedin per sota. El nostre model federal defensa aquesta ordinalitat i que la solidaritat es pugui arribar a eliminar.
Si el referèndum legal que vostès defensen no es pot fer, continuaran defensant la legalitat espanyola o la catalana?
MARINA UTGES
La legalitat no és espanyola ni catalana, són les lleis de les quals ens hem dotat democràticament. A mi no se m'ha acudit cap manera de fer alguna cosa il·legal, i més si ho promou un govern. Per això defenso canviar la Constitució. Què hem de fer? Posem unes urnes i que vingui la Guàrdia Civil, com diuen uns, i que els Mossos ens les defensin, com responen els altres? Això és seriós, i si volem que el poble de Catalunya opini i decideixi és legitim i estem obligats a posar-nos d'acord, com es va fer al Canadà i Escòcia. D'una altra manera no sé com es fa!. I pel que respecta a la resta d'Espanya, ells han de respectar el sentiment majoritari, perquè cal dir que també hi ha gent a Catalunya que vol exercir el dret a decidir per dir que es vol quedar a Espanya. El 80% dels catalans van votar a favor de la Constitució, som nosaltres els que estem més legitimats per demanar-ne ara una reforma.
Tant el PSC com el PSOE han estat al govern i no han fet res per infraestructures com ara l'N-II?
MARIONA PÉREZ
Però sempre l'hem reivindicat i hem de continuar fent-ho sigui quin sigui el color de qui governa. Hem de demanar als governs que compleixin els compromisos, i us asseguro que les negociacions sovint són més difícils quan qui governa són companys de partit.
Continua sent un candidat poc conegut. Com es poden aconseguir uns bons resultats amb un nivell de popularitat tan baix?
ALEIX SOLER
Ara ja he pujat una miqueta el nivell! És veritat que si la gent no et coneix prou és un problema, però per a alguns candidats el problema és que el coneguin massa. Espero que aquesta campanya serveixi per donar-me a conèixer i ensenyar la meva tasca a l'Ajuntament de Terrassa.
Però el PSC no té idees sòlides i fins que no les tingui dóna la sensació que vostè és un recurs d'emergència?
ALEIX SOLER
-[Riu] Mai m'havien dit encara que fos un recurs d'emergència!
Bé diuen que quan acabin les eleccions vindrà..
ALEIX SOLER.
...El de veritat? [Somriures a la sala] Sí, perquè el messies ja el tenim i es diu Artur Mas, que ens vol portar a una terra promesa que, em temo, no existeix. Jo sóc una persona que tinc un compromís polític amb un partit i també amb una part important de la societat catalana que necessita respostes, i jo estic disposat a oferir-ne sense ser ni un profeta ni un messies. Des de jove em vaig comprometre amb la política, i continuaré fent-ho després de les eleccions [silenci]... i espero fer- ho com a president.
Però com pensa canviar la Constitució
MARIA GORETTI GRÀCIA
Proposarem aprovar una resolució al Parlament que insti les Corts Generals a iniciar un procés de canvi de la Constitució. Les Corts ho han d'admetre a tràmit i us asseguro que el PSOE està disposat a iniciar aquest procés. A més, aquest procés es dóna també en sectors del PP. Sé que en volen parlar. Aquest pas hauria de ser fàcil perquè després s'hauria de debatre cap a quin model hem de canviar. Sempre dic, i val la pena recordar-ho, que, en plena Transició, personatges com Santiago Carrillo i Manuel Fraga, i represaliats i repressors, van asseure's en una taula. I estem parlant d'un temps molt dur! Van ser capaços de parlar i ser generosos perquè el poble demanava una cosa molt important: democràcia. Avui tornem a estar en un moment històric i crec que els polítics estarem a l'alçada i podrem debatre sobre tot això.
Cap a on creu que ha d'anar la nova Constitució?
MARIA GORETTI GRÀCIA
Apostem per una Espanya federal amb un reconeixement de Catalunya i un finançament just. A més a més, cal plantejar altres qüestions relacionades amb l'aprofundiment democràtic perquè ara, ja queda clar, hi ha un dèficit. Calen més i millors sistemes de participació i contactes entre els representants i els representats, transparència en el finançament dels partits i posar fi als casos de corrupció. Recordo que CiU té la seva seu hipotecada amb tres milions d'euros per una presumpta implicació en el cas Palau, i aquí no ha passat res. Doncs jo crec que hem de fer que alguna cosa passi. Hem ser exemple de transparència, democràcia i legalitat.
Per què deixa l'alcaldia de Terrassa?
MIREIA MIRÓ
Jo pensava que podria compatibilitzar els dos càrrecs, però sent alcalde t'impliques molt amb la gent i agafes un compromís molt personal, que va més enllà de l'institucional. Per això vaig pensar que era millor dedicar-me a defensar Catalunya des del lloc que em situïn els electors i deixar que un altre company es dediqui també les vint-i-quatre hores a defensar el municipi.
No creu que el PSC arrossega moltes contradiccions i que el seu posicionament en temes com el corredor mediterrani, el procés de primàries o el dret a decidir els pot passar factura? Dimitirà si és així?
YAGO FERNÁNDEZ
La votació contra el corredor mediterrani va ser un error en i vam demanar disculpes. El procés de primàries era suficientment important per fer-ho molt bé i tècnicament era impossible abordar-ho en tres mesos. Jo era el primer interessat a fer primàries perquè legitimava el guanyador i ens permetia obrir un espai de participació amb la ciutadania. A França van trigar anys des que van iniciar el procés i ara no ens podíem permetre fer unes primàries d'estar per casa en què només acabessin votant 1.000 persones. Vull dir, però, que només hi ha un culpable que no fem primàries, i aquest és Mas, amb la seva convocatòria d'eleccions anticipades de manera precipitada, perquè tenia majoria amb el PP per continuar retallant o amb ERC per declarar la independència. El PSC va optar perquè, per primera vegada, fos el consell nacional, el màxim òrgan de direcció del partit, i no pas l'executiva, el que triés el candidat. A les pròximes eleccions la nostra proposta seran les primàries obertes a la ciutadania.
I el dret a decidir, creu que els pot perjudicar?
YAGO FERNÁNDEZ
Nosaltres hem anat evolucionat en les nostres posicions, cosa que no va fer el govern, perquè, per una banda, et deia que volia negociar però, de l'altra, no renunciava a res. No ens va donar possibilitats d'acordar res. En el dret a decidir buscàvem fórmules que fossin legals i serioses per poder exercir-lo de manera convincent i ho hem aconseguit.
I dimitirà si es confirma la pèrdua de diputats que auguren les enquestes?
YAGO FERNÁNDEZ
Les enquestes no es confirmaran.
Però vostès s'han posicionat en contra del dret a decidir, s'han abstingut i ara hi estan a favor?
CRISTINA COSTA
No podem entrar en la trampa de les paraules, tal com va passar amb el pacte fiscal, perquè s'acaba frivolitzant la política. Un exemple d'això va ser el pacte fiscal. Mas presentava el concert econòmic, que no compartíem, perquè allò no era un pacte com ell volia fer creure. Ara, amb el dret a decidir, passa el mateix. Nosaltres som clars; hi estem a favor, sempre i quan el procés sigui legal. Mas ho fa amb paraules ben diferents, diu que no l'aturaran ni les lleis ni els tribunals; què vol dir? Nosaltres hem volgut ser rigorosos. El president de la Generalitat no ens va fer ni cas quan es parlava de millorar el finançament, tot i que vam ser els únics grups a presentar propostes sobre la taula. Ara hi ha moltes maneres d'exercir el dret a decidir, la nostra proposta ofereix capacitat jurídica, no vull que el referèndum es converteixi en una consulta de la Señorita Pepis, que sigui de joguina. Vull que el resultat sigui respectat aquí i a Espanya, i per això cal que tingui solvència tècnica i jurídica.
Dir que no faran retallades, no és enganyar la gent, en plena crisi a Europa?
OCTAVI SALARICH
No, en absolut. Acabem de llegir que el govern d'Hollande acaba de posar un fons de 20.000 milions d'euros en polítiques de creixement a França en només sis mesos al govern. Mas fa dos anys que hi és i no ha fet res, i Rajoy, en un any, tampoc. Quan nosaltres fem propostes contra les retallades també anunciem i expliquem d'on traurem els ingressos. L'única promesa electoral de Mas va ser treure l'impost de successions a les famílies més riques, mentre que amb l'altra mà feia retallades a la sanitat. És lògic? No, respon a una ideologia molt clara que vol beneficiar els que més tenen i disminuir el poder del sistema públic. És el model de societat que defensen, molt legítim, perquè la dreta sempre ha pensat que el sistema public ha de tenir molt poc poder i que la gent s'ha d'espavilar per si mateixa, però cal que s'atreveixin a explicar-la, i no ho fan.
I què proposen ara?
OCTAVI SALARICH
Nosaltres en aquest aspecte som clars; retornem l'impost de successions i patrimoni, apugem l'últim tram de l'IRPF per a salaris superiors a un milió d'euros, i lluitem contra el frau fiscal per recuperar els 5.000 milions que s'evadeixen. L'amnistia fiscal del president Rajoy ha estat un fracàs, només ha servit per recaptar 50 milions i el missatge que ha transmès, en canvi, és “defraudi que ja el perdonarem”. A mi, en canvi, m'agradaria que es publiqués la llista de la gent que posa diners en paradisos fiscals. Aquests recursos anirien a polítiques de joventut, perquè no volem que els joves vagin a Londres a servir cafès, volem que tinguin oportunitats per treballar. Tenim un programa per governar amb propostes i solucions que s'assemblen molt a les d'Hollande.
Quines polítiques destinarà als joves perquè trobin un lloc de treball?
CECÍLIA SAIZ
Durant uns anys semblava que la universitat era sinònim d'èxit. Ara hem d'aplicar un sistema més adequat a allò que la gent vol fer i que tothom tingui oportunitats. Calen polítiques de reactivació econòmica per crear llocs de treball. Un dels nostres programes és oferir als joves crèdits transformables en diners que serveixin per fer estudis, projectes empresarials o projectes d'emancipació personal.
El mes de setembre passat, a Gavà, vostè va titllar Catalunya de nació “trista i pobra”, i el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja ha dit que és contrari al dret a decidir, vostè què li diu, a Rubalcaba?
JAUME SORDÉ
Va ser una frase molt criticada, ja ho sé, però ho sento, és el que veig. Als barris, la gent està trista i és pobra, i estem obligats a millorar aquesta situació. Els aturats, algú creu que estan contents? Població amb risc d'exclusió social, està contenta? Doncs no, estan tristos i pobres i Catalunya fa la seva gent i la nostra obligació és solucionar problemes. Aquest era el sentit de la frase que tant van criticar alguns, que només veuen una Catalunya cofoia i triomfalista.
I amb Rubalcaba?
JAUME SORDÉ
Amb Rubalcaba evidentment discrepem, però menys que Mas i Duran Lleida, pel que fa a l'estat propi i a Europa. A més, ni jo ni Rubalcaba ens presentem en el mateix territori com sí que ho fan Rubalcaba i Artur Mas, per més inri, en coalició, per governar junts. És una contradicció molt més greu que les que podem tenir entre el PSC i el PSOE, on la voluntat de diàleg hi és present.
Però si d'aquí a 50 anys no hem aconseguit canviar la Constitució i tampoc hem pogut fer el referèndum, vostès continuaran defensant la carta magna?
MARC CASSANY
Reitero que de legalitat només n'hi ha una. L'espanyola ens afecta i les lleis, en el meu esquema mental, es poden canviar, sí, sempre, però, democràticament. Hi ha d'altres maneres, és clar, però a mi no m'agraden, m'estimo més la força dels vots i de la raó. Durant la Transició, reitero, es van posar d'acord persones amb històries molt diferents i en un període que venia marcat per la Guerra Civil. Per tant, espero que l'acord també formi part del nostre període. Aquesta imatge que els espanyols són els nostres enemics no la comparteixo. És més enemic meu el senyor Millet, molt català, això sí, que una senyora de Guadalajara que té la seva feina a casa.
Són vint estudiants, catorze nois i sis noies, que fan majoritàriament ADE els que es troben a l'aula 110 de la Facultat d'Economia i Empresa de la Central. N'hi ha que vénen d'un curs d'oratòria i que són d'altres facultats, sociologia, dret i fins i tot de ciències de l'activitat física i de l'esport. L'Elisenda Paluzié, la degana, està una mica nerviosa pel nivell de preguntes. En sortirà satisfeta. El candidat millora en la distància curta i lluita contra el poc coneixement que li donen les enquestes i que li recorden els estudiants. Tampoc es refia dels diputats que li donen perquè “les enquestes no es confirmaran" i i riu quan el titllen directament, però amb educació, de “recurs d'emergència” del PSC com a candidat.
Els nostres estudiants tenen clar que aniran a votar. La meitat ja tenen el vot decidit, els altres estan a l'espera de la campanya i un del seu candidat “per si la caga molt". No hi ha tan d'acord sobre la participació. Un d'ell assegura que el seu pare li ha dit que arribarà al 85%, i la majoria creuen que serà més alta que fa dos anys, entre d'altres raons per la presència de les CUP. Però hi ha qui pensa que molts votants socialistes es quedaran a casa, com a Galícia i Euskadi, diu, i que faran que la participació no sigui gaire més alta. Un company ho rebat i diu que “aquestes eleccions són alguna cosa més que escollir un govern”. Creuen, menys un, viure un moment històric, però alguns dubten que Mas aguanti el pols de la independència, que la majoria creu que és el camí que el país està obligat a recórrer. Descobrim un membre conscienciat del 15-M i un militant de les JSC. I un brillant orador amb tics d'Albert Rivera, també descobert en un curs d'oratòria. El candidat assegura que en algun moment s'ha sentit com El Llanero solitario i defensa la seva frase sobre les consultes de la señorita Pepis. No queda clar que els joves estudiants coneguin aquests personatges, més vells que els desapareguts Fraga, Carrillo i Solé Tura, als quals Navarro posa com a exemple de gent que es va saber asseure a parlar i pactar, malgrat que havien estat enemics irreconciliables en el franquisme.
1. MARIA GORETTI GRÀCIA.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 23 anys.
2. CECÍLIA SAIZ.
Estudiant de sociologia, 23 anys.
3. MIREIA MIRÓ.
Estudiant de sociologia, 24 anys.
4. ABEL ÀVALOS.
Estudiant de sociologia, 20 anys.
5. DIEGO HERNÁNDEZ
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 21 anys.
6. JAUME SORDÉ.
Estudiant d'econòmiques, 23 anys.
7. MARC CASSANY.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 24 anys.
8. MARINA UTGES.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses i dret, 20 anys.
9. MARIONA PÉREZ.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses i dret, 20 anys.
10. VICTOR MARTÍN.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 24 anys.
11. JOSEP FERRÉ.
Estudiant de ciències d'activitats físiques i de l'esport, 29 anys.
12. GUILLEM HORS.
Estudiant de dret i administració i direcció d'empreses, 21 anys.
13. FERNANDO CARRERA.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 22 anys.
14. OCTAVI SALARICH.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 22 anys.
15. ALEIX SOLER.
Estudiant d'econòmiques, 23 anys.
16. PERE BOLDÚ.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 26 anys.
17. CRISTINA COSTA.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 20 anys.
18. YAGO FERNÁNDEZ.
Estudiant de matemàtiques i administració i direcció d'empreses, 20 anys.
19. JORDI PALLARUELO.
Estudiant d'administració i direcció d'empreses, 20 anys.
20. ALEIX JULIÀ.
Estudiant d'economia, 20 anys.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.