“Els camins són el nostre maldecap”

Sí, el principal maldecap que tenim són els camins. Són unes infraestructures que mirem que estiguin bé perquè són indispensables per als desplaçaments dels veïns. Durant els anys de bonança econòmica vam invertir molt en els camins bàsics, en les quatre pistes que vertebren el municipi.

Sí, aquest és l'objectiu, el que passa és que no hi arribem. Pensa que tenim més de cent quilòmetres de camins. Al voltant d'uns 25 ja estan asfaltats o formigonats; en aquest cas, cada deu anys, més o menys, has de fer-hi un manteniment. Tenir-los en condicions se'ns emporta una part molt important del pressupost.

La majoria de cases del municipi son molt disperses, excepte els nuclis de Fares, el Torn. Això també dificulta la comunicació i relació de la població. Depèn molt de la franja d'edat. La gent que ha viscut tota la vida a Sant Ferriol, la gent més gran, que normalment han fet de pagès, no els parlis de cap altra cosa! També els de 30 anys per amunt, que ja no tenen la casa com activitat agrícola sinó com a residència i prou. Tots aquests sí que tenen sentiment de pertinença a una comunitat, grup, un poble. Peró en moments puntuals, quan realment ha calgut, el veins del municipi han demostrat la seva unió i la seva capacitat de reacció.

Sí, i de fet vam ser dels pioners a la Garrotxa en el tema dels allotjaments rurals. A finals de la dècada dels vuitanta es va obrir el primer establiment d'aquest tipus, a Coll de Jou, a la Miana. Va ser un inici i des d'aleshores altres han obert negocis de turisme rural: allotjaments, cases de colònies, dos hotels de quatre estrelles, restaurants... L'entorn natural que tenim és prou interessant perquè el sector prosperi.

Evidentment. Però nosaltres solem dir que no depenem de Besalú sinó dels serveis que ofereix Besalú. No té sentit, per exemple, que Sant Ferriol tingui una àrea bàsica de salut si ja n'hi ha una a Besalú; o que nosaltres tinguem una escola –malgrat que seria molt interessant que la tinguéssim, com anys enrere– i n'hi hagués una altra a Maià i una altra a Beuda, havent-hi la de Besalú.

Crec que és possible i que seria convenient que hi fos, per compartir serveis i economitzar recursos. Des de fa poc, arran de la crisi, es torna a parlar molt de mancomunar serveis a tot el país, però hem de pensar que Besalú, Beuda, Maià i Sant Ferriol vam ser-ne precursors. Quan ningú no en parlava, nosaltres ja estàvem treballant-hi. El que passa és que, per diferents motius, no s'acaba de formalitzar. En qualsevol cas, potser no existeix una mancomunitat de manera oficial, però a la pràctica funcionem com si hi fos. Col·laborem en el manteniment de l'escola, per exemple, i fem servir tots el mateix CAP, entre altres coses. De totes maneres, seria interessant tenir-la constituïda com a entitat per tal d'aconseguir recursos, això sí.

El de l'any vinent és d'uns 190.000 euros. És una xifra similar a la d'aquest any.

No. Tenim una portada d'aigües a dos veïnats, inclosa en el pla d'obres i serveis, però no la volem executar fins que la Generalitat no ens garanteixi la seva part del pressupost. En total, aquestes obres pugen a uns 300.000 euros. El que no podem fer és quedar a deure als proveïdors, hem de complir els terminis que marca l'Estat.

Tenim un deute, però no és gaire important. Precisament es va originar per una subvenció que encara no ens ha arribat del tot. Van ser unes obres de fa dos anys a l'entorn de l'església de Sant Ferriol, de 200.000 euros de pressupost, dels quals 100.000 es cobrien amb fons Feder, 70.000 euros amb diners de Política Territorial i la resta, de l'Ajuntament. Els de Feder han arribat només en part i vam haver de demanar un crèdit per complir amb els proveïdors. Després d'aquella experiència, vam decidir que, si no tenim els diners, no fem res. Caldria executar aquella portada d'aigües i potser ho hauríem d'haver fet temps enrere, però no teníem recursos per afrontar-ho tot i vam donar prioritat al condicionament de camins.