Som dos terços, de diputats i d'electors

Any 2010: diputats elegits sota un programa que reclami l'estat propi i el dret a decidir: 14. Any 2012, diputats per l'estat propi: 87. Al carrer, l'Onze passat hi havia entre 600.000 i un milió i escaig de manifestants. Doncs, un cop fet el test amb alta participació, resulta que 2.180.317 electors catalans avalen la pancarta de la manifestació, un 60%; un 22% hi estan en contra, 806.264, i un 14% de votants del PSC hi estan a cavall, i segur que, si haguessin de triar, s'escindirien en dos. Llavors, on és l'excusa d'alguns per aturar el procés? 2/3 de diputats i 2/3 d'electors. A més, per ser la primera vegada que CiU portava un programa rupturista i que havia d'assumir un govern de retallades, ha tingut un èxit històric, en haver conduït el gruix del seu electorat en la direcció de l'estat propi. Per a ICV el trànsit del federalisme cap a l'estat també ha tingut premi. I encara més per a ERC, amb un Junqueras que ha repetit fins a la sacietat dues coses: 1) lleials al poble de Catalunya i en el paper de cosidors d'amples majories socials i/o polítiques per objectius concrets, sigui el referèndum, sigui un pacte social per la transició; 2) voluntat d'esdevenir la segona força per encapçalar la lleial oposició que acompanyi el govern en el camí cap a l'estat i en la seva internacionalització, i que asseguri la intermediació per a grans acords socials que els resultats avalen, per fer front al drama dels empobrits, dels pobres i dels miserables.