Els mals resultats aboquen el PSC barceloní a la catarsi

El càstig era previsible. Però no la seva cruesa. Al PSC de Barcelona li costarà digerir els resultats electorals de diumenge, en què ha perdut més de 28.000 vots a la ciutat i per primer cop ha quedat relegat a la quarta força en uns comicis al Parlament, per sota de CiU, el PP i ERC. Tot plegat, a més, s'emmarca en una dinàmica descendent que s'ha encadenat en les últimes eleccions, i que ha fet multiplicar les veus internes que apel·len a la necessitat de fer autocrítica en vista de la constatació que el partit no està aconseguint, sinó ben al contrari, remuntar posicions a la capital del país, que tradicionalment havia estat un dels seus grans feus. “Ens equivocaríem, i molt, si no donéssim importància als resultats de diumenge”, reconeixia ahir una font del grup municipal socialista. Ara bé, aquesta lectura té un matís: “Les últimes eleccions han estat un plebiscit en què Barcelona no estava en l'agenda, i això també s'ha de tenir present”, recalca la mateixa font. D'acord. Però la patacada se l'han endut.

En aquesta atmosfera, l'executiva local del PSC es va reunir ahir al vespre per fer una anàlisi que, necessàriament, havia de ser aspra. En donava fe un dels seus membres, quan assegurava: “Aquestes eleccions corroboren que la nostra base social s'ha reduït a la mínima expressió.” De fet, els resultats obtinguts per una formació que ha governat durant 32 anys el consistori de la ciutat en alguns districtes són alarmants. A l'Eixample i Ciutat Vella, per exemple, han passat a ser cinquena força, amb un 8,34% dels sufragis, i a Sarrià-Sant Gervasi cauen fins a la sisena posició, superats fins i tot per Ciutadans, ja que amb prou feines van arribar al 4,57% de vots totals. Pel que fa als seus fortins electorals històrics –Nou Barris, Sant Andreu i Horta–, el PSC aguanta el cop, però amb descensos generalitzats de sis punts de mitjana.

Tant des del grup municipal com des de la federació local, dos universos en què les lectures i les estratègies no són sempre coincidents, s'admet a l'uníson que aquests resultats evidencien que la formació ha anat perdent el suport progressiu de col·lectius i de barris que, ideològicament i sociològicament, els havien estat molt propers i estaven clarament identificats amb els valors de l'esquerra i el centreesquerra. Un problema que, de fet, és consubstancial a tot el PSC i altres partits homònims europeus. Restablir ponts amb aquests sectors desafectes és una de les prioritats que el partit s'ha fixat per engrossir la seva base electoral, que, en el cas de Barcelona, ja es troba per sota dels 100.000 vots. Una quantitat absolutament insuficient per plantejar-se, si més no, donar guerra en les pròximes municipals del 2015. Un instrument que assajarà el PSC per intentar sumar noves i antigues complicitats són les convencions municipals que s'iniciaran la primavera del 2013, i que hauran de servir per revisar a fons el programa i el projecte de la formació per reajustar-lo a les noves demandes i realitats socials.

Els socialistes tampoc amaguen que, ara mateix, també tenen el problema de la falta d'un lideratge consolidat a escala barcelonina. El president del grup municipal, Jordi Martí, porta un rodatge curt en el càrrec i és encara poc conegut de portes enfora i, a més, ja ha tingut una primera enganxada amb la federació local que ja es dóna per suturada, però no cicatritzada. L'estratègia, en aquest cas, és organitzar unes primàries obertes per escollir el candidat a l'alcaldia el 2015 que tinguin una àmplia repercussió mediàtica i social. Martí és un dels aspirants a anar-hi, però no serà l'únic. Inicialment està previst fer-les la tardor del 2014, però ara no es descarta avançar-les a l'estiu per donar més visibilitat a l'escollit. “De feina a fer, no ens en falta”, resumeix una font del PSC.