L'ombra del cas Pretòria

L'escorcoll ahir de l'ajuntament de Sabadell per un cas de suposada corrupció política i empresarial ha fet que més d'un pensi en una segona part del cas Pretòria, que amb molt més soroll va esquitxar, entre altres polítics, l'aleshores alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, que va sortir emmanillat i de bracet de la Guàrdia Civil de l'edifici consistorial. Aquest cop, a l'ajuntament vallesà, hi van entrar els Mossos de paisà i l'alcalde socialista, Manuel Bustos, va poder fer una roda de premsa per defensar la seva innocència.

Era el 27 d'octubre del 2009 quan diverses unitats de la Guàrdia Civil van envoltar el consistori colomenc per endur-se documents sota les ordres del llavors jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón. Era l'inici de l'operació destinada a destapar la que es va arribar a considerar la primera gran xarxa de corrupció municipal a Catalunya. Les investigacions, no exemptes de polèmica pel tractament que es va donar als detinguts, es remuntaven al 2005, quan al bufet d'advocats Pretus (d'aquí el nom del cas) es van trobar operacions de suposada corrupció i blanqueig de capitals. Com en el cas de Sabadell, les proves es basaven sobretot en les escoltes telefòniques i calia certificar-les amb documents. Garzón va fer empresonar l'alcalde colomenc i també l'exdiputat socialista Luis García, Luigi, a qui es considera el cervell de la trama, que cobrava comissions a constructors. També van ser imputats en el cas els antics alts càrrecs de CiU Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, per blanqueig de capitals.

Tres anys després, de la vintena d'imputats, sis casos s'han arxivat per falta de proves, sobretot en dos operacions a Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. La majoria d'advocats defensors asseguren que, amb el peritatge, les proves dels delictes s'han diluït i potser tot acaba en un suborn light si queda demostrat que no s'ha perjudicat els municipis, a banda del blanqueig.