Lliçons del 25-N
Una desena de personalitats analitzen per a El Punt Avui els resultats dels comicis i els camins a seguir per garantir la governabilitat i tirar endavant la consulta
Els entrevistats consideren el referèndum innegociable
“Això pot sortir bé”, deia el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, divendres en la compareixença al Palau de la Generalitat. Es referia a la configuració de l'executiu, que a hores d'ara es dóna per fet que governarà amb el suport parlamentari extern d'ERC, però també al procés per a la convocatòria d'una consulta sobre el futur de Catalunya.
Són del parer de Mas alguns dels deu entrevistats per El Punt Avui per analitzar els resultats del 25-N i també quins haurien de ser els pròxims moviments, tant per a la formació del nou executiu com per iniciar el procés cap al referèndum. Han respost a aquest diari la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; el secretari general de la patronal Cecot, David Garrofé; la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell; el president de Democràcia Catalana, Joan Laporta; l'expresident d'ERC i exvicepresident del govern Josep-Lluís Carod-Rovira; el sociòleg Salvador Cardús; el president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals; l'exdiputada i exconsellera del PSC Montserrat Tura; el líder de Reagrupament, Joan Carretero, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal.
De l'anàlisi dels comicis de diumenge, en sorgeix una primera conclusió compartida: els catalans han decidit que el procés cap a un estat propi sigui plural i que no el lideri un únic partit polític. I encara menys un sol dirigent. Hi ha consens en el fet que, si bé la figura d'Artur Mas surt debilitada de les eleccions, aquestes eleccions han servit per mesurar forces entre les formacions favorables al dret a decidir i les que no ho són, amb una victòria rotunda de les primeres.
Quant a la formació del govern, si bé n'hi ha que prefereixen no opinar, d'altres, com Garrofé, sense entrar en cap sigla, demanen un executiu fort i estable que no estigui només pendent del dret a decidir. Hi ha opinions coincidents en el fet que la governabilitat serà més complicada que en la legislatura passada i, segons Tura, requerirà “un canvi de cultura política”. D'altra banda, hi ha qui, com Carretero, preferiria que ERC entrés al govern, com ha demanat CiU i com ja han rebutjat els republicans, i d'altres, com Carod-Rovira, destaquen que en els moments de grans avenços nacionals és clau que els partits del govern i el primer de l'oposició vagin a l'una, com quan es va aprovar l'Estatut al Parlament l'any 2005.
La consulta sobiranista es manté en l'horitzó de tots. Amb la voluntat, tant d'Òmnium com de l'ANC i l'AMI de treballar per eixamplar la majoria favorable a l'estat català. Mentrestant, però, s'haurà de formar el nou govern i Garrofé fa un prec: “No ens maregeu; arribeu a acords.”
LA FRASE
LA DATA
Duran insta UDC a “no deixar-se arrossegar més”
El desmarcatge postelectoral de Josep Antoni Duran i Lleida envers la línia sobiranista fixada per CiU des de l'Onze de Setembre va vertebrar ahir el missatge que el president del comitè de govern d'Unió va llançar als dirigents del partit en el consell nacional dels socialcristians. Segons fonts assistents a la trobada citades per Efe, Duran els va instar a “no deixar-se arrossegar més” cap a posicions sobiranistes. “No es tracta de trencar res, sinó de ser el que som”, va vindicar el líder d'UDC, que es va lamentar per haver “deixat orfes centenars de milers de catalanistes no independentistes” i va advertir que “el país va cap a la divisió: unionistes
i independentistes, blanc o negre”. Un panorama que “Unió no pot permetre” i
que “s'ha de superar”.
Aquest plantejament sembla difícilment compatible amb l'entesa que Artur Mas ha dit buscar de manera prioritària amb ERC, i encaixa amb les declaracions que el president del consell nacional d'Unió, Ramon Espadaler, va fer al final de la trobada de la formació, quan tot i admetre que CiU ha de dialogar amb ERC, va estendre el ventall a la resta de partits amb representació parlamentària i va demanar “refer ponts” amb totes les forces, inclòs el PP. Per la seva banda, el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, es va mostrar partidari d'un pacte per als quatre anys de la legislatura, que és el que dura, va argumentar,
el mandat de les urnes.
L'encarregat de replicar des d'ERC va ser el seu portaveu al Congrés, Alfred Bosch, que va instar els dirigents d'Unió a triar entre la “fidelitat als pactes amb el PP” o
el suport al govern i a Mas.
