Aplec de joves valencianistes al castell de Dénia
Els participants llancen un missatge d'il·lusió i valentia per avançar cap a una societat més digna
El Bloc Jove de la Marina va aplegar al Castell persones vingudes de tota la comarca per retre homenatge als maulets per la resistència que oferiren als setges a Dénia durant la guerra de successió.
Maria Silvestre, secretaria d'Organització dels joves de la comarca, va ser l'encarregada de conduir l'acte, que aquest any complia la seua 25ena edició, efemèride especial per als organitzadors de l'Aplec. Silvestre en nom dels joves va agrair a tots els que han fet possible totes les edicions fins l'actualitat, i va acabar la presentació apel·lant a “la il·lusió, valentia i treball, per remoure consciències i avançarem cap a una societat més digna”.
En segon lloc va intervindre altra integrant de la coordinadora comarcal dels joves, Belén Ivars, que va animar a assimilar la “resistència simbòlica” que representa el Castell de Dénia, per continuar resistint, perquè “Ho hem de fer perquè de nosaltres depèn que les batalles guanyades, i les perdudes, hagen servit per alguna cosa.
El pegolí Josep Nadal, va començar l'últim parlament fent esment a l'esperit “valent i insubornable” dels valencians del segle XVIII, que després de la desfeta d'Almansa, rendida València, cremada Xàtiva i abolits els furs s'aplegaren a la ciutat de Dénia per continuar defensant la terra i la justícia social. Nadal va lligar la situació actual amb aquells fets al·ludint a que el model territorial de l'Estat va estar dibuixat sobre les cendres de la ciutat de Dénia i altres ciutats valencianes del segle XVIII, i va comparar la “bombolla immobiliària” amb la nova bombolla del model territorial.
Nadal va afirmar que “la construcció del País Valencià és un imperatiu al que ens obliguen les generacions que vindran, i que no hi ha cap més recepta, que estar passe el que passe al costat del nostre poble”.
Va finalitzar la intervenció amb un missatge optimista recordant les paraules de Nicolau Primitiu “Treballar, persistir i esperar”, i matisant que “l'espera cada volta és més curta, perquè després de segles de foscor som conscients que ja queda menys per l'albada”.
