L'any que van viure perillosament

Del «José Luis, t'estimem però estimem més Catalunya» de Montilla fins al «sí» a l'acord in extremis d'Esquerra d'ahir, un seguit de reunions, declaracions i documents han marcat l'últim any de la vida política a Catalunya. L'any que el tripartit ha viscut perillosament, a l'ombra d'una trencadissa, s'acabarà dimecres a Madrid amb un acord de finançament amb l'Estat signat pels tres socis de govern i, tal com es podia esperar, criticat per l'oposició. El procés de negociació, que va començar després de l'aprovació de l'Estatut i que s'hauria d'haver tancat abans del 9 d'agost del 2008, ha provocat una infinitat de postals per a la posteritat: Montilla criticant de valent el govern espanyol i De la Vega lamentant «l'excés verbal» del president català; govern i CiU clamant per la unitat, i acabant amb més retrets mutus que mai; la reunió en un hotel de Vilanova entre Saura i De la Vega per salvar Zapatero d'una incòmoda compareixença al Congrés en ple mes d'agost; o, ja en les últimes hores, les intempestives reunions entre Castells i Salgado a Madrid per segellar finalment l'acord.

Més enllà dels símbols, la llarga, dura i difícil negociació entre Generalitat i Estat –primer amb Solbes, ara amb Salgado– ha amenaçat de fer descarrilar el segon tripartit i provocar un avançament electoral. El consens final i la impertèrrita calma de Montilla, almenys per ara, ho han impedit. L'única cosa que és segura és que les pressions en múltiples direccions a ERC han ampliat les divisions entre els republicans, i els difícils equilibris dels socialistes catalans han arribat a un estat de màxima tensió amb el PSOE. Els mateixos socialistes creuen que la desafecció de Catalunya envers Espanya ha augmentat pel continu estira-i-arronsa d'una negociació que ha transcorregut paral·lelament a la dels serials de l'estiu: el desplegament de l'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional.