Astúcia per afrontar la pitjor crisi

Felip Puig (Barcelona, 1958) arriba al Departament d'Empresa i Ocupació en un dels moments més delicats de la seva dilatada trajectòria política. La crisi de les pilotes de goma l'ha situat en l'ull de l'huracà i li hauria costat la carrera si Artur Mas li hagués acceptat la dimissió com a conseller d'Interior. Ara, el president li renova la confiança, tot i que situant-lo al capdavant d'un departament amb menys visibilitat però fonamental en un moment de profunda recessió econòmica com és el d'Empresa i Ocupació. Allà, Felip Puig agafarà el relleu d'un independent com Francesc Xavier Mena, en una decisió que s'ha d'emmarcar en la voluntat expressada per Mas de construir un executiu de perfil més polític. L'àmbit del departament no li és desconegut. Puig, enginyer i llicenciat en administració d'empreses, ha exercit l'activitat privada com a consultor.

Defensors i detractors apunten a l'astúcia com la principal virtut d'aquest polític poc donat a conrear famílies polítiques, però molt hàbil a l'hora de guanyar-se el suport de la militància, un fet que l'ha convertit en un dels membres de la direcció amb més vots en diversos congressos de Convergència. Sobiranista convençut, Felip Puig va formar part durant molt de temps del nucli dur de la direcció de CDC, conegut com el pinyol, que s'ha anat diluint en els últims anys.