Un home de Mas molt reservat

Si Francesc Homs és la mà dreta del president Mas, Germà Gordó (la Pobla de Segur, 1963) n'és la mà esquerra, malgrat que no té bon feeling amb el primer. El nou conseller de Justícia és un home de partit, de Convergència, en què milita des del 1979 i del qual va ser gerent des del 2004 fins al 2010 amb obediència i discreció.

Precisament el seu caràcter reservat l'ha mantingut en el primer govern de Mas com a secretari de govern, cosa que li permetia participar en les reunions del consell de govern i les del consell tècnic –l'organisme que prepara els acords de l'executiu abans de la seva aprovació definitiva–, però restar alhora allunyat dels focus i el protagonisme de la resta de membres de l'anomenat pinyol, el grup més proper a Artur Mas. Mentre Oriol Pujol, David Madí i Francesc Homs guanyaven projecció mediàtica, Gordó, de perfil marcadament sobiranista com els esmentats però també amb un vessant democratacristià, ha preferit el segon pla. Com a mínim, fins ara.

Gordó és llicenciat en dret i diplomat en estudis europeus, funció gerencial d'administracions públiques i lideratge d'organitzacions públiques. Ara s'estrena com a membre del govern en un departament que sempre havia estat reservat a l'altre soci de la federació: Unió. L'exconsellera independent Pilar Fernández Bozal, la tasca de la qual ahir va ser elogiada pel seu relleu, no ho ha tingut fàcil amb els compromisos d'UDC i el seu passat d'advocada de l'Estat. Segur que Gordó actualitzarà la secretaria general –càrrec que marca l'objectiu real de tota conselleria–, ja que la darrera ha irritat la magistratura. A casa té una bona assessora. La seva dona, Roser Bach, és magistrada i directora de l'Escola Judicial, que forma els jutges de tot l'Estat espanyol.

A les presons, tot i haver-hi hagut un bon gestor com Ramon Parés, el conseller també s'hi haurà d'arremangar.