La quota lleidatana i d'Unió

Josep Maria Pelegrí i Aixut (Lleida, 1965) repeteix com a conseller d'Agricultura, tot i que algunes travesses el situaven fora del govern. La teoria apuntava que Duran i Lleida, més a Madrid que a Barcelona, necessitava el seu número dos al Parlament per reforçar l'estratègia d'Unió Democràtica (UDC) davant el pacte CiU-ERC, el procés de la consulta i les eternes i periòdiques tibantors entre els dos partits de la federació.

Tot i això, al final, es manté al capdavant d'un departament que li permet combinar aquesta feina a l'ombra, de “cuiner” d'Unió. Malgrat tot, se li gira feina a la conselleria, ja que es negocia a Brussel·les el futur dels fons europeus de la nova política agrària comuna (PAC) que han de cobrar els pagesos els pròxims anys, junt amb polítiques catalanes de suport a l'agroindústria i les cooperatives. I és que aquests sectors s'han caracteritzat per ser dels pocs que suporten prou bé la crisi, tot i les dificultats.

Pelegrí, a més, representa també la quota lleidatana al govern català. Són aquelles lleis no escrites, i absurdes a vegades, que dicten que hi ha d'haver un conseller de Lleida o de les terres de Ponent en l'executiu i que, a més, s'encarregui del sector primari.

Milita a Unió des del 1982; llicenciat en dret i lletrat de la Generalitat, ha ocupat diversos càrrecs al que va ser Departament de Medi Ambient, fins que el període 2002-2003 va ser conseller de Governació i, després dels dos tripartits, d'Agricultura el 2010.