El guardià del procés

Dimecres, mentre Artur Mas es tancava al Palau de la Generalitat per confegir el govern, la seva mà dreta, Francesc Homs, pujava al Matagalls com cada Sant Esteve. El de Taradell va néixer el 1969, és llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha heretat la tradició pujoliana més muntanyenca. Es va forjar com a jove polític a la FNEC i milita a CDC des del 1993. En els cercles polítics se'l coneix com a Quico. Per a la família, és senzillament en Francesc. Milita a CDC des del 1993. Sobiranista incansable, prové del vell pinyol que va trobar en Mas el líder elegit per treballar amb perseverança perquè el primer partit del país assumís la independència com a objectiu polític. Ho feia amb Germà Gordó —l'altre home de confiança de Mas al govern— i altres dirigents de màxima rellevància com David Madí, Oriol Pujol o Felip Puig. Homs ha anat guanyant pes a mesura que el moment s'acostava. El nou conseller de la Presidència i s'ha convertit ja en el màxim guardià del procés sobiranista del nou govern. En dirigeix aspectes clau com la comunicació, la projecció internacional del conflicte i el gabinet jurídic.

Homs és des de fa anys un dels homes de màxima confiança de Mas. El que era fins ahir portaveu i secretari general del mateix departament, ha anat guanyant pes amb el temps en totes les sales de comandament polític. Amb un peu a l'executiu i l'altre a CDC, Homs va dirigir a la pràctica la campanya electoral del president per al 25-N i ha exercit un control estret en totes les negociacions de rellevància que ha afrontat la federació nacionalista. L'última, el pacte de governabilitat amb ERC. També ha estat un dels principals estrategs i ideòlegs del partit durant els darrers anys.

Homs va ser ponent de CiU durant l'elaboració de l'Estatut, a redós de la seva formació en l'àmbit jurídic. En va recollir l'experiència i els atacs al text en el llibre Catalunya a judici (Ara Llibres, 2008). Després, un cop constatat el fracàs de l'últim intent d'encaix autonomista de Catalunya dins d'Espanya, va elaborar la proposta del pacte fiscal en el Dret a decidir, estació concert (Editorial Base, 2010). Ha estat responsable dels darrers programes electorals de la federació nacionalista i també és un dels dirigents que més van empènyer en el darrer congrés de CDC per encarrilar el gir sobiranista del transatlàntic convergent al costat, entre altres, del capità general del carrer Còrsega, formalment secretari general del partit, Oriol Pujol. A Convergència, Homs ostenta el càrrec de vicesecretari general d'Estratègia des del conclave del març.

El preludi més evident que tindria un paper preponderant en el govern sobiranista de Mas va ser l'exclusió d'Homs de la llista electoral de CiU de Barcelona. La seva, d'entre la resta de dirigents del partit, va ser l'única excepció. L'altre home de confiança del president a l'executiu, Germà Gordó –fins ara secretari del govern, de qui ara depenia la cabdal competència d'afers exteriors–, sí que tenia un lloc de sortida a la candidatura. El mateix Mas va avançar aleshores que reservava a Homs un càrrec molt pròxim si ell era reelegit president de la Generalitat. Així ha estat.