Andreu Mas-Colell
Conseller d'Economia i Coneixement (Continua)
El gestor repeteix
paradoxa Tot i ser el conseller “de la tisora”, és un dels que han vist la seva imatge menys erosionada
L'ha beneficiat el seu baix perfil polític
En aquesta reedició de la confiança del president, que renova i referma la posició preeminent de Mas-Colell, hi tenen molt a veure, d'entrada, el prestigi que ja l'avalava en la legislatura anterior: un origen acadèmic (com el seu predecessor, Antoni Castells), els seus bons contactes internacionals i l'experiència que ja li havia proporcionat la responsabilitat de la cartera d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació que havia assumit en l'últim mandat de Jordi Pujol.
La seva imatge de savi despistat i el seu perfil més de gestor que de polític de passadís tampoc han quedat erosionats per les emissions de bons patriòtics, un recurs límit que podria haver estat perillós si no fos perquè, com a bon gat vell coneixedor d'altres casos equiparables com el nord-americà o el japonès, és conscient que un país es pot permetre una certa bombolla de deute si els tenidors són els seus propis ciutadans.
En la seva reelecció també hi poden haver pesat l'estil tranquil i poc mediàtic (i, per tant, poc polèmic) d'un conseller que si ha aparegut als mitjans ha estat més per la seva bel·ligerància (una paraula, per cert, molt del seu gust) a Madrid en defensa de les necessitats de Catalunya: exigència de finançament suficient, reclamació dels deutes de Madrid amb Catalunya i reivindicació d'uns terminis raonables de compliment del dèficit, com a mínim en els mateixos termes que Europa ha anat aplicant per al pressupost espanyol.