Més múscul polític

Continuista però amb més “musculatura política”. El nou Consell Executiu d'Artur Mas va prendre ahir possessió amb el repte de convertir-se en el govern del dret a decidir: el que hauria de fer possible la convocatòria de la consulta d'autodeterminació. Per a l'ambiciosa empresa, Mas ha reforçat homes de la seva estricta confiança, però alhora ha mantingut bona part del cos de l'antic gabinet, tot i que s'ha desprès del gros dels anomenats consellers independents. Mas pretén que aquest sigui un govern de “diàleg dins i fora de Catalunya”, però es constitueix en un moment de màxima confrontació institucional amb el gabinet de Mariano Rajoy.

L'organigrama s'ajusta al nou perfil sobiranista que exigia el programa electoral amb què CiU es va presentar a les eleccions i al pacte de governabilitat amb ERC, que inclou un notable gir social. També respon a equilibris de partit i de la federació, a més del sempre complicat i no assolit criteri de la paritat. És a partir de tots aquests elements que, tancat al Palau de la Generalitat, Mas va quadrar el nou govern durant el dia de Sant Esteve, des de la solitud presidencial. Ha mantingut els dotze departaments existents i hi ha afegit un conseller, el de la Presidència. El líder de CiU no va comunicar el determini als afectats fins ben entrada la nit, desafiant la capacitat de resistència nerviosa de més d'un i de dos.

Un dels ascensos més notables i esperats era el del nou conseller Francesc Homs. La mà dreta de Mas, fins ahir portaveu i secretari general de la Presidència, és el nou titular del departament, al qual es podria afegir l'apel·latiu d'Afers Exteriors. Així l'havia rebatejat un comunicat erroni que després va ser corregit. Una de les promeses electorals del líder de CiU era donar més rang polític a aquesta competència, situant-la sota el control d'un conseller i afegint-la al nom formal del departament. La raó: en depèn la projecció internacional de la consulta. Les relacions internacionals ja formaven part de la Presidència. Estaven sota la tutela de Germà Gordó, però Unió va tenir un pes important en la tria dels càrrecs, que han centrat les seves funcions en la projecció econòmica. CDC pressiona ara perquè es revesteixi l'àrea d'un perfil més sobiranista. A la seu del carrer Còrsega, de fet, s'han forjat dirigents que s'ajustarien a aquesta nova orientació com ara Marc Guerrero i Roger Albinyana, que van quedar fora de l'anterior executiu.

Gordó, l'altre home de confiança de Mas, abandona la seva discreció tradicional i s'estrena com a conseller de Justícia, en substitució de la “independent” Pilar Fernández Bozal. Segons fonts del govern, però, el gabinet jurídic de l'executiu es manté a la Presidència, de manera que dependrà d'Homs el control jurídic del procés. Gordó, que exercia de secretari del govern, ha estat rellevat per Jordi Baiget, un convergent amb una llarga experiència en l'àmbit de la coordinació. En l'antic govern de Mas exercia de director general de Coordinació Interdepartamental.

Com a gran pilar de l'executiu, es manté a Economia i Coneixement el prestigiat Andreu Mas-Colell. Va ser un dels primers que Mas va ratificar en el càrrec durant la tarda de Sant Esteve, en reconeixement de la complicada tasca que ha exercit durant dos anys de màxima asfíxia financera de la Generalitat. Mas-Colell, que va passar les festes als Estats Units, es va traslladar al Palau directament des de l'aeroport. Segons fonts del govern, el conseller havia demanat a Mas mantenir l'estructura bàsica del departament.

Es queden també amb les mateixes funcions la vicepresidenta Joana Ortega (Governació i Relacions Institucionals), Irene Rigau (Ensenyament), Boi Ruiz (Salut), Ferran Mascarell (Cultura) i Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural).

Mas ha renovat la confiança en Felip Puig, el nou conseller d'Empresa i Ocupació. El relleu de Francesc Xavier Mena era esperat i Puig surt d'Interior amb el desgast de la polèmica per les pilotes de goma. Puig és un animal polític i un actiu molt ben valorat dins de CDC. El socialcristià Ramon Espadaler capitaneja ara Interior. D'aquesta manera, Unió preserva el seu pes al govern amb el control de 3 dels 12 departaments, ja que Bozal era una independent nomenada per Josep Antoni Duran i Lleida. El líder d'Unió, en connexió directa amb Ortega, continua com a president de la comissió bilateral Estat-Generalitat. També com a cap de files de CiU amb Madrid, serà un dels interlocutors principals amb el govern de Mariano Rajoy. Per començar, es preveu que Mas es reuneixi amb el president espanyol en els pròxims mesos.

La baixa de Lluís Recoder ha estat coberta per l'alcalde de Figueres, Santi Vila. Recoder surt del govern a petició pròpia, però continuarà de diputat. Un moviment que ja s'interpreta com un pas incipient per a un hipotètic i futur relleu de Mas. Recoder es reserva i Vila entra amb força. També provinent de l'anomenat sector renovador, el figuerenc aspirava a fer el salt a la primera línia de la política nacional i Mas li ha obert les portes del govern. Finalment dirigeix un departament de pes com ho és Territori i Sostenibilitat. Vila respon a l'ànima socialdemòcrata de CDC, com Neus Munté.

La nova consellera de Benestar i Família és la sorpresa de l'executiu. El mateix Mas va admetre que la seva elecció era “una decisió inesperada, de les últimes hores”. El damnificat per la tria ha estat Josep Lluís Cleries, amb una llarga trajectòria en el sector. En l'elecció hauria pesat el criteri de la paritat. “Moltes decisions es prenen a contra cor”, va admetre el president abans de referir-se al ja exconseller. Amb tres dones en l'executiu, Mas manté la proporció de gènere al capdavant dels departaments. La igualtat queda lluny. CiU remarca, malgrat tot, que la Generalitat té una vicepresidenta i una presidenta del Parlament.