L'Onze de Setembre, la ruptura
relació Mas i Rajoy estaven condemnats a entendre's fins que la Diada de la independència ho va capgirar tot reunió El president català va intentar forçar el pacte fiscal després de la manifestació
El cap de l'executiu espanyol obria per primer cop les portes de La Moncloa a Artur Mas l'1 de febrer. No feia ni dos mesos que el Congrés l'havia proclamat president i el del PP volia comprovar per on respirava el de CiU. Esperava obtenir suport dels catalans per a les decisions més difícils que els mesos següents hauria d'aprovar el Consell de Ministres. Al cap i a la fi, Mas tenia el suport dels populars, i Rajoy exigia, en una certa reciprocitat, que li fes costat en qüestions tan antipàtiques com la llei d'estabilitat i la reforma laboral. Va ser un primer tempteig durant el qual Mas li va oferir un marge de confiança d'un any per començar a esmolar en ferm el ganivet del pacte fiscal. Rajoy es va limitar a garantir que aprofitaria per pensar sobre la reivindicació. Res més.
Veient l'arrufada de nas del dirigent espanyol, al de la Generalitat li va quedar molt clar que la negociació per perfilar un acord econòmic no seria cap camí de roses, però es va decidir que calia continuar carregant-se de raons. El que no imaginava Mas és que la seva gran aposta de legislatura quedaria estroncada per una data, l'Onze de Setembre, i un clam, “independència”.
Així que, mesos abans que vencés el xec que Mas havia firmat a Rajoy i nou dies després de la multitudinària manifestació, el president català s'embolcallava amb el clam del carrer i forçava una altra trobada formal a La Moncloa per accelerar l'agenda i intentar obtenir un acord fiscal a mida. Abans de traspassar la porta, un i altre sabien que es disposaven a escenificar una ruptura anunciada, encara que Mas assegurés a la sortida que una cosa és no entendre's i una altra, barallar-se. Amb Rajoy la batussa és impossible, confessava.
El president espanyol afirmava que Mas s'havia presentat al despatx per fer-li xantatge i que en trobar-se amb un no al pacte li havia replicat: “N'hauràs d'aguantar les conseqüències.” El president català, en canvi, se sentia decebut per nul interès de l'espanyol per resoldre la tensió i es declarava lliure per traçar un nou camí per a Catalunya. A partir d'aquestes posicions, no sembla que una altra reunió hagi de resoldre res.
