Puigcercós admet que Catalunya es mereix un finançament millor

L'acord unitari del govern tripartit podria quedar en suspens momentàniament si el corrent crític Esquerra Independentista aconsegueix forçar la direcció a convocar un referèndum entre els militants per fixar la posició del partit. Malgrat el vot favorable de l'executiva de diumenge i el del consell nacional d'ahir, el sector liderat pel diputat Uriel Bertran vol que els 10.000 militants d'ERC puguin opinar aquest mateix dissabte sobre el «sí» d'ERC. Aquestes mateixes bases són les que fa tres anys van obligar la cúpula a dir no a l'Estatut.

Ja fa mesos que EI va presentar 1.114 firmes per celebrar un referèndum i, segons la seva interpretació dels estatuts, això ja seria suficient. La direcció d'ERC, segons fonts del partit, va limitar-se a dir que han portat la qüestió als òrgans representatius interns i va rebutjar fer la consulta. Bertran va assegurar ahir que el 35% –en realitat, el 34%– de l'executiva nacional d'ERC no va donar suport al model. Tot i això, en el consell nacional va ser ratificada per 174 vots a favor i 28 en contra –un 14%–. Alguns dels que es van oposar a l'acord diumenge són afins a Puigcercós, com ara Anna Simó, portaveu al Parlament, i alguns presidents territorials com el de la regió metropolitana, Eduard Suárez, però ahir van votar a favor del nou model. Va ser un consell nacional molt llarg, de quasi quatre hores, i farcit d'intervencions, una quarantena llarga.

Les Joventuts d'ERC van tornar a manifestar la seva oposició al nou model, però, en la línia del comunicat que ja havien emès a la tarda, van deixar clar que «la discrepància expressada per les JERC no pot ser entesa com un signe de divisió» sinó «com una mostra de la lògica discrepància» entre dues organitzacions independents. La majoria dels dirigents, segons fonts del partit, van fer pinya entorn del «sí» després de sentir les intervencions inicials de Puigcercós, Joan Ridao i Antoni Soy. El portaveu del partit, Ignasi Llorente, va defensar que la formació ha abandonat «la cultura de la derrota».