“Cal un projecte socialista català”

Estem passant un moment dolentíssim. En els meus gairebé 32 anys de militància puc afirmar que és el pitjor moment que he vist. No ve d'ara el desencís, ni al voltant d'aquesta confusió pel dret a decidir, i jo no comparteixo que sigui un problema de comunicació. Sembla que des de la direcció del partit s'entesten a dir que és això, però no ho és. Penso que això no ha estat res més que la gota que ha fet vessar el got.

No, ja fa uns quants anys que el partit ha perdut el debat ideològic. Aquesta pèrdua fa que quedi afeblida la seva posició en relació a la ciutadania i els seus problemes. Quan s'arriba això no hi ha un projecte clar. Si no hi ha debat no es pot tenir projecte i tampoc veig que es prenguin les decisions correctes o oportunes.

No es prenen en clau d'unitat catalana sinó espanyola. També penso que la relació entre Catalunya i Espanya en el partit fa que s'hagi de replantejar la nostra participació a la federació del PSOE. Segur que hi ha molts punts coincidents, però hem de tenir un projecte socialista català.

Sí, jo crec que sí. Si dic que no hi ha debat ideològic però que a més no hi ha projecte, és perquè no som ni una cosa ni l'altra. Moltes de les darreres decisions s'han pres en clau espanyola i no catalana. Si la gent no ens entén és perquè no veu on som.

No, crec que no. I això és perquè les idees estan per sobre dels instruments. Més que perdre el temps, he de parlar de discrepància amb l'instrument. Els partits es converteixen en instruments de poder i no d'aplicar polítiques. Jo no he perdut el temps al PSC, però no comparteixo la direcció que pren tot plegat.

Sí. Crec que el problema ve de força anys endarrere. Tenir quotes de poder va amagar aquests problemes. De la mateixa manera que el segon tripartit va amagar uns nefastos resultats electorals.

Si no es fa un canvi de rumb de 180 graus i s'afronta amb valentia cap on volem anar, les baixes passaran d'un degoteig a un ruixat.

Sí. I en aquest sentit parlo amb claredat perquè porto més d'un any i mig reflexionant-hi. Aquesta situació no és pel dret a decidir, no només, això també és cert, però hi juga un gran paper. El dret a decidir era present als estatuts del PSC-Congrés i del PSC-Reagrupament i va formar part dels primers estatuts del PSC, i amb una frase magnífica que diu que no hi ha socialisme sense llibertat i en què s'apel·lava a la llibertat dels ciutadans pel dret a decidir. I això no agrada a algú que és a més de 600 quilòmetres d'aquí.