Gargots de corrupció

La Selva, la comarca de l'aigua, ha estat associada aquesta última setmana al Manga, els Pokémon i una operació que va començar a Galícia. Manga vol dir literalment ‘gargot' en japonès i no són més que historietes. La que ha tocat viure a la Selva comença amb el nostre protagonista rebent una visita per uns agents de vigilància duanera a Sant Hilari Sacalm. Ell és un alcalde d'un poble on té molts amics però on, amb el temps, també s'ha creat enemics. Surt de l'ajuntament detingut, se l'enduen a Lugo, s'està un parell de dies als calabossos i després ens el tornen a la comarca trasbalsat. Han passat pocs dies, però les aigües ja baixen tèrboles. Ell no diu res a ningú, es tanca i tot al seu voltant canvia. Pot dir que és la mateixa persona que fa tan sols uns dies presidia actes i compartia àpats amb personatges rellevants, però bona part del seu entorn ja no el percep així. Els que sempre hi havien confiat es mantenen al costat del seu heroi, víctima –diuen– d'una creuada contra el procés sobiranista que ha fet que, de cop i volta, la policia es miri amb lupa tots els polítics catalans, que aviat tindran por fins i tot de tirar-se un pet. Com que ara està de moda la corrupció i allò de fer neteja i tenir les mans lliures de pecat, n'hi ha que ja el voldrien veure penjat a la plaça; altres en defensen l'honorabilitat i el bon nom. Té un amic que li fa costat: ell s'ha vist embolicat en una altra d'aquestes creuades, també el van abduir, però se'l van endur a Madrid, i a l'Ajuntament de Lloret de Mar, on viu, cada cop el pressionen més perquè plegui. Què han de fer el nostre heroi i el seu amic? Surten veus de tota mena. Molts, de color polític diferent, corren a dir que si a ells els passés una cosa semblant segur que ja haurien plegat.

Mentrestant, algú apunta que què farà un d'aquests personatges si es veu forçat a plegar i no té altra manera de guanyar-se la vida? Aquestes coses es veu que no passen a la resta dels mortals, els que no tenen cap carnet polític, els que quan tanca l'empresa perden la feina o simplement els fan fora amb qualsevol excusa i no tenen ningú que comparteix carnet i procura trobar-los un lloc ben remunerat perquè no pateixin.

La veritat és que en plena crisi la gent del carrer ja no es mira els polítics amb els mateixos ulls, i no és que fins ara hagin estat gaire ben vistos. Molts han trobat que els partits han estat sempre agències de col·locació, però ara, acorralats com estem tots amb sous minvats (els afortunats que tenim feina), els polítics són en el punt de mira. I coses com rebre una panera, que fa anys hauria estat habitual i ben innocent, ara es percep com un intent de comprar un favor. Abans, els regals sovintejaven. Vaja, fins i tot els periodistes en rebíem. Ara, no et poden convidar ni a un cafè. És per això que l'alcalde de què parlàvem va dir en la seva compareixença pública divendres que no se “sent” culpable? Perquè aquelles coses que tothom intuïa que passaven, com ara que es feien favors entre partits i s'ajudaven entre amics, no els semblaven tan dolentes? Als amics de la Selva preocupats pel bon nom de la comarca sempre se'ls pot recordar que Clotilde i Manga no són sinó gargots enmig dels veritables escàndols com el del duc Em-Palma-do i el cas Bárcenas. I cap d'ells ha passat per cap calabós.