El PSC desafia el PSOE
referèndum Els socialistes catalans donaran suport avui a CiU i ICV al Congrés sobre el dret a decidir, davant la previsible negativa dels de Rubalcaba inèdit Suposaria que per primer cop tindrien vots diferents a la cambra
Navarro espera unanimitat dels catorze diputats catalans a Madrid
Pere Navarro no para de donar disgustos a la direcció del PSOE. Si la setmana passada el líder socialista català ja els sorprenia reclamant l'abdicació del rei, ahir obria un nou front que, a priori, no hauria d'agradar als seus homòlegs espanyols. Navarro va anunciar ahir el vot favorable, avui, dels diputats del PSC al Congrés a la proposta de CiU i ICV perquè els dos governs iniciïn converses per facilitar la celebració del referèndum català. Això, que en principi hauria de ser una contradicció dels socialistes perquè al Parlament van votar en contra de la declaració sobiranista, no ho és. Almenys a parer de Navarro: la contradicció la tenen ICV i sobretot CiU, perquè el que van aprovar al Parlament té poc a veure amb el que demanen a Madrid. És a dir, passen de la celebració de la consulta sí o sí a Catalunya a voler negociar al Congrés. Una resolució amb la qual els socialistes haurien combregat, diu, si s'hagués produït al Parlament, perquè el PSC portava en el programa electoral el reconeixement del dret a decidir.
Votaran tots els diputats socialistes catalans a favor de la proposta? I trencaran la disciplina de vot respecte del PSOE? Dues qüestions que ahir es van plantejar a Navarro, que es va escudar amb la negociació que hi ha en marxa amb el PSOE. Només va expressar un desig: que espera que tots els catalans s'hi afegeixin. “No puc preveure el futur, però el més lògic és que tots els diputats facin una votació conjunta”, va dir. Un punt especialment espinós si es tenen en compte posicions tèbies de diputats com ara Carme Chacón i José Zaragoza sobre el dret a decidir. Però va insistir que el PSC votarà que sí, perquè això és el que es va acordar per unanimitat en l'executiva d'ahir. Independentment de les converses amb el PSOE. Això tindria un efecte especialment dur, ja que suposaria que per primera vegada en la història dels dos “partits germans” els diputats catalans tindrien un vot diferenciat dels seus companys del grup socialista al Congrés. És a dir: es trencaria la disciplina de vot per primer cop. Un fet que a Catalunya es va produir arran de la Declaració de Sobirania, quan cinc diputats del PSC no van seguir els dictats de la direcció i van ser expedientats.
A tot aquest panorama va sortir a respondre la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano. I ho va fer dient que no volia opinar sobre la “desmarcada” dels catorze diputats del PSC, ja que els socialistes estan negociant amb la resta de grups les resolucions del debat de política general. “Estem treballant en això”, es va limitar a dir Valenciano. Fonts socialistes van admetre posteriorment, però, que el PSOE té “un merder” amb aquest assumpte, ja que la seva posició oficial és rebutjar el dret a decidir. Altres fonts van admetre que “alguna vegada havia de passar” que el PSOE i el PSC tinguessin algun punt de fricció com aquest.
A banda de les proposicions de CiU i ICV sobre el referèndum, ERC en presentarà una altra en què demana directament que s'autoritzin totes les consultes que sol·licitin les comunitats autònomes i les corporacions locals.
Decàleg contra la corrupció
En l'executiva d'ahir també es van tractar deu mesures que els socialistes elaboren sobre com es pot abordar la corrupció i potenciar la transparència. Es tracta d'un decàleg en què proposen que els dirigents polítics que siguin imputats no deixin els seus càrrecs fins que siguin acusats o processats, i que s'habilitin mecanismes perquè puguin tornar a les seves responsabilitats si la sentència és exculpatòria. Demana fer un registre de grups de pressió, així com regular com a delicte específic el finançament il·legal dels partits. El paquet de propostes arriba després que divendres Artur Mas presentés un document de 51 mesures anticorrupció similars a les del PSC.
Mayoral i Amor, per Bustos
La dimissió de Manuel Bustos com a alcalde de Sabadell arran de la seva imputació en l'anomenat cas Mercuri ha tingut altres conseqüències, com ara la sortida dels càrrecs a l'executiva socialista i com a president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Tot i això, continuarà com a regidor i membre de la Diputació de Barcelona. La marxa de Bustos fa que se li hagin de buscar substituts. Així, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, serà l'encarregat a partir d'ara, i de manera provisional, de la secretaria de política municipal. Ana del Frago, alcaldessa de Barberà, assumeix la d'educació, fins ara en mans de Mayoral. Pel que fa a l'FMC, els socialistes proposen que hi entri Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, i que la presideixi Xavier Amor, alcalde de Pineda.
