opinió
Canvis de poder en el món
Un papa de l'Amèrica Llatina representa una revolució dintre la tancada cúria romana
Amb l'arribada del segle XXI es van fent evidents canvis substancials en l'equilibri de poders mundial. Ja en els anys vuitanta del segle passat, es consolidava el que coneixem com a globalització o mundialització, que es caracteritzava per un increment, ara ja consolidat, d'interrelacions econòmiques i per l'aparició de grans empreses multinacionals que, avui en dia, tenen més pressupost i poder efectiu que molts governs. Així, el poder econòmic guanyava terreny al polític i, a més, assistíem a un progressiu desplaçament del centre de decisions d'Europa cap als països del Pacífic, amb els EUA al mig d'aquest escenari, però amb evident increment de poder econòmic de la Xina o l'Índia i amb la consolidació de grans multinacionals al Japó. I, pel que fa al pla polític, qui es podia imaginar, només fa, posem per cas, quinze o vint anys, que els EUA tindrien un president, Barak Obama, que no és de raça blanca, la qual havia dominat i dirigit el país des de la seva fundació fa dos-cents anys. Doncs així va ser i, a més, ha renovat mandat. I més encara: podria donar-se el cas que, en un futur no llunyà, el president del país més poderós del món fos un hispà. Tot això està molt be, és fruit de la democràcia, però denota que hi ha uns canvis substancials en la demografia i també en l'ascensió social de les classes menys afavorides. Aquest fet també és perfectament visible en els estats llatinoamericans, que durant llargues dècades varen ser governats per poderosos, sense pràcticament classe mitjana, i tenint condemnada a la misèria bona part de la població. Avui en dia, alguns d'aquest països estan intentant capgirar la situació en què estaven, amb líders que han aconseguit connectar amb les capes populars, tot sigui dit, amb una particular utilització de la democràcia. I, recentment, també l'Església catòlica s'ha apuntat a aquest canvi de poder, nomenant un nou papa en la persona de l'arquebisbe de Buenos Aires, que, tal com va dir ell mateix, és a l'altra part de món –evidentment, mirant-ho des de Roma, des d'Occident. Si tenim en compte que l'Església és una organització religiosa amb 2.000 anys d'història i que la majoria dels més de 250 papes havien estat italians, o com a molt europeus, el nomenament d'un papa llatinoamericà representa una autèntica revolució dintre de la tancada cúria romana i més encara si la persona elegida és un jesuïta i pren el nom de Francesc, símbol de l'austeritat i la pobresa. Veurem com evoluciona el mestratge del nou papa, però el seu nomenament, per tot el que representa, és un canvi, un canvi de poder en l'àmbit religiós, comparable, si no encara més gran, que els descrits canvis de poder econòmic i polític. Així, tot plegat condueix a un món més global, més multilateral, amb molts canvis a la vista, amb menys poder per als estats europeus i amb més capacitat d'influir d'extenses comunitats que havien estat marginades durant anys. Veurem on s'estableix l'equilibri.