Generar desconfiança

El rescat a Xipre aprovat per l'Eurogrup, amb nocturnitat i traïció, posa els pèls de punta. Fa patir tots els ciutadans europeus. Sobretot, perquè s'ha castigat els estalviadors, que han vist de la nit al dia que tenien un deu per cent menys en el seu saldo bancari. Es tracta d'una mesura injusta perquè no castiga els que han estirat més el braç que la màniga, ni els que tenien diners provinents de la màfia russa, ni d'altres que fa anys havien escollit Xipre per amagar capital. És un càstig als estalviadors.

Els governs català i espanyol s'han afanyat a calmar els ànims afirmant que allò que passa a Xipre no es pot extrapolar. És cert que l'economia xipriota només representa un 0,2% del producte interior brut i, per tant, és molt difícil que una mesura d'aquesta magnitud pugui afectar la resta de la zona euro. El conseller Mas-Colell assegura que no contagiarà Catalunya, el mateix que creu el ministre Montoro per tot Espanya. Tot plegat, allò que crea aquesta mesura és desconfiança, tal com es va veure ahir mateix a les borses europees.

Desconfiança en un moment en què cal tot el contrari. Ara més que mai els governs haurien de generar confiança i ser més transparents i clars en allò que decideixen. Transparents fins i tot en detalls que poden semblar de poca importància i que són de mala pràctica, com ara que el consell executiu de la Generalitat es reuneixi un dissabte a Pedralbes, amb caràcter extraordinari, clandestinament i filtrant la trobada posteriorment, sense preguntes, i només a un mitjà de comunicació. Tota una novetat i tot un canvi de política informativa que pot crear desconfiança a tots aquells que esperen que el seu govern sigui transparent. Cosa que mai ha estat renyida amb el fet que el govern faci allò que cregui més convenient per al bé del país...