Què estem fent?

Reflexions des de i per a l'esquerra.

Totes i tots, els qui ens identifiquem amb idees progressistes, coincidim en destacar la gravetat de la crisi que pateix la nostra societat actual. Parlem de l'augment de les desigualtat, de la misèria, la precarietat laboral i la manca de treball, dels retalls de les prestacions bàsiques, la privatització dels serveis públics.

Totes i tots coincidim en assenyalar que açò es deu a l'aplicació d'una determinada política, la neoliberal, duta a terme gràcies a l'hegemonia de la dreta i a la falta de resposta de l'esquerra. D'una esquerra que, en part, s'ha deixat enganyar per la teoria de la inevitabilitat de les coses i la impossibilitat de transformar-les. D'altra que no ha sabut connectar amb l'agilitat necessària als canvis de la societat. I una tercera que, de vegades, mira més l'interès electoral que els resultats socials.

Totes i tots coincidim en la crítica al sistema, però incomprensiblement no centrem el nostre pensament i la nostra praxi en donar respostes efectives des d'una reflexió oberta i dinàmica, sinó que es dediquem més a pensar i actuar en clau interna des dels nostres espais limitats i tancats (es fixem en el dit que assenyala la lluna i no veiem la lluna).

És evident que per fer front al PP, i a les polítiques que representa, cal sumar. L'esquerra, uns i altres, hem de mirar més enllà de les nostres senyes d'identitat, de les nostres estructures, i posar en comú espais de pensament i acció que sobrepassen les nostres evidents limitacions. I en aquest punt és necessari aplicar l'autocrítica, assumir que el que estem fent no és suficient per fer-se útils a la gent que espera, desitja i necessita un canvi radical de la present situació.

Quan parlem de la necessària regeneració de la democràcia, haurem de parlar també de la necessària regeneració de la política, de les pràctiques polítiques i dels partits polítics i donar exemple regenerador, aplicant-se cadascú les mesures correctores que calguen per canviar una dinàmica del tot destructiva. I açò que és evident a nivell general, es fa molt palès a nivell local.

De la fracassada experiència de govern entre els tres partits de progrés cadascú té la seua pròpia lectura pel que fa a les seues causes. Pel que fa al fet en sí mateix, l'únic real és que va ser un colp molt dur per a tota la gent a la que representem i un pas enrere per a tots. Malauradament no es va estar a l'altura, ni s'està a l'altura en els moments actuals.

Els atacs entre uns i altres buscant i accentuant les diferències, amb un llenguatge desqualificador i de molt baixa qualitat dialèctica, és del tot deplorable. La política del tot val perquè nosaltres tenim la raó i la resta sols atenen a interessos personals i partidistes, la política del tir al plat, de les especulacions conspiratives, d'estar a la defensiva perquè el que volen és enganyar-nos, de passar del blanc quan s'està al govern al negre quan s'està a l'oposició, són una mostra del que dic.

Per eixe camí ens enganyem tots, i tots anem a perdre. I el que és pitjor: afavorim encara més una major desafecció dels ciutadans cap a la política. Hauríem de ser conscients d'aquest desgavell i centrar-se en parlar de política en lletres grans, de projectes concrets i fer per anar al gra i deixar la palla.

Les experiències passades ens han de servir per treure conclusions de com no s'han de fer les coses, i els fets actuals de major distanciament ens ha de servir per reflexionar si és eixe el camí que ajuda a la majoria social de progrés de la nostra ciutat o ajuda als interessos del PP que observa amb un somriure d'orella a orella com les esquerres van torbant-se unes contra altres.

I de res serveix aquesta dinàmica quan és més que evident que ens hem de retrobar perquè per separat som a l'esquerra un zero. Espere sincerament que en la lluita en defensa de l'aqüífer del Molinar, i en altres que de segur vindran, ens retrobem tots perquè això és el realment important per al futur de la nostra ciutat, el contrari seria un suïcidi.

(*) Sergi Rodríguez i Castelló és membre del Consell Polític d'EUPV-l'Entesa d'Alcoi.