Un model que topa amb el que pretén imposar l'Estat
El govern no vol que l'eficiència dels serveis la marqui la mitjana del seu cost
Destaca que el món local és el menys endeutat
El desenvolupament de la llei de governs locals és un dels punts previstos en l'Estatut de Catalunya del 2006. El model que planteja el govern català xoca amb el que planteja l'executiu de Mariano Rajoy, que proposa una recentralització de competències dels municipis cap a l'Estat. En canvi –insisteix Joan Cañada–, la Generalitat el planteja amb un respecte absolut a l'administració local. “La llei catalana no va a salvar el món local, perquè és l'administració que millor funciona; ho demostren els números”, assegura el responsable d'Administracions Locals, que lloa els consistoris perquè amb la situació econòmica actual la majoria tenen un endeutament molt controlat. Per això, no entén que la llei que prepara el govern de Rajoy provoqui la sensació que el que es pretén és salvar un desastre de mala gestió, quan els ajuntaments precisament han demostrat que són eficaços.
Des del govern s'assegura que s'ha aconseguit un compromís del ministeri perquè les pretensions de Madrid no afectin Catalunya, ja que la competència en matèria local és exclusiva de la Generalitat, i qualsevol llei que vulgui regular el règim local infringiria el bloc constitucional. En aquest sentit, Governació recorda que la retallada del Tribunal Constitucional a l'Estatut no va afectar el bloc local ni hi va haver cap interpretació a la baixa, i per tant, si Rajoy imposés res, seria inconstitucional. De fet, la proposta del govern estatal ja ha generat tot un seguit de reaccions en el món local català, que veu la proposta com una amenaça competencial i, sobretot, s'oposa que l'Estat vulgui eliminar els pobles de menys de 5.000 habitants.
Costos per habitant
Un dels punts amb què és més crític Cañada és que la llei estatal pretén mesurar el cost dels serveis basant-se en un preu per habitant. Per exemple, en l'enllumenat públic. Si es decideix que ha de costar 20 euros per habitant –o la quantitat que sigui–, resultarà que els municipis més grans seran els més eficients, ja que amb un determinat nombre de fanals s'il·lumina més gent en una ciutat que no pas en poble petit. “No té sentit. Deu fanals, posem per cas a Llanars, tindran un cost molt més gran que il·luminar la Via Laietana, que amb els mateixos deu fanals tindrà una mitjana molt més baixa”, reflexiona. El problema és que tots els serveis que segons aquestes mitjanes no siguin eficients seran traspassats a les Diputacions juntament amb la dotació pressupostària. És a dir, es trauran les competències als municipis i també les partides, per traspassar-les als organismes de la demarcació, que a la vegada tampoc els podran fer eficaços. “La llei catalana no juga amb això, sinó que respecta l'autonomia i la capacitat financera”, sosté.
Però la Generalitat també assumirà la tutela de gestió de serveis mancomunats o competències per a pobles petits que els suposi una càrrega. Per exemple, el control d'aliments i begudes en un municipi de dimensions reduïdes. “La gestió i responsabilitat de determinats serveis no correspon a l'alcalde i els hem d'avalar”, conclou Cañada.
