Un fil cada dia més prim
Rajoy tem que la imputació de la infanta empastifi més la institució reial i la marca España
El govern del PP diu que no farà res per frenar-ne el deteriorament
Els monàrquics fa temps que analitzen els pros i els contres de forçar un debat sobre la successió per tal de garantir l'estabilitat de la institució. La pregunta és: cal que Joan Carles ja cedeixi la corona a Felip? La resposta política sempre ha estat que, amb l'acumulació de crisi –econòmica, territorial i de credibilitat del sistema–, és millor no afegir-hi el trasbals que implicaria el relleu d'un cap d'estat perseguit per l'ombra de la corrupció. Però, amb la imputació de la infanta Cristina com a “cooperadora necessària” en el cas Nóos, la defensa de l'argumentari pro corona es complica, fins al punt que la disjuntiva Joan Carles o Felip pot derivar cap a una encesa disputa social sobre monarquia o república.
Ni el PP de Mariano Rajoy ni el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba no ho fomentaran, si bé dins el socialisme cada vegada hi ha més veus que reclamen que s'abdiqui del joancarlisme per recuperar la vella essència republicana. Els dos partits temen que la conseqüència de modificar els fonaments de la institució pugui suposar l'enfonsament de tota l'estructura. Tant és així que el PP ni tan sols accepta que la casa reial se sotmeti a la llei de transparència –l'escrutini públic de la seva gestió– que sí que afectarà la resta d'administracions que reben diner oficial.
Però, amb la rapidesa que se succeeixen els esdeveniments que empastifen la imatge de la corona, pot arribar un moment que ni tan sols el gest d'acceptar despullar-se públicament no li serveixi de res. El principal neguit de l'executiu espanyol és que la societat, asfixiada per la crisi, agafi la batuta i des de la desafecció cada vegada més visible cap al rei, marqui el ritme d'un debat que ara no interessa posar sobre la taula per no afegir, al desgavell general, un altre entrebanc a la recuperació econòmica. El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, admetia “l'enorme preocupació” del PP pels perjudicis que la imputació d'un familiar directe del cap d'estat pot provocar a la ja força malmesa marca España.
Però davant l'evidència, l'opció de La Moncloa serà no moure ni un dit. Com en tot, en la llei de transparència el president espanyol no té intenció de forçar res per intentar millorar la imatge de la monarquia. Així ho va constatar ahir el president espanyol en una roda de premsa a La Moncloa amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, en què se li va preguntar si s'han plantejat promoure que la infanta renunciï als seus drets successoris o regular legislativament l'abdicació del rei. Rajoy es va limitar a recordar que el seu executiu “respecta” les decisions judicials ja sigui sobre la imputació o sobre el recurs de la fiscalia per aturar-la. I, sobretot, va dir que respecten la presumpció d'innocència.
Evitar prendre-hi part
El cap de l'executiu va tenir força cura de no repetir l'error d'altres membres del seu partit –que públicament han qüestionat la decisió del magistrat José Castro–, però sobretot va voler evitar deixar entreveure que el seu govern ha posat en marxa la maquinària per frenar la imputació. Una relliscada que sí que va tenir el dia anterior la casa reial quan va anunciar que “donava suport” al recurs de la fiscalia. És evident que, si ara l'Audiència de Palma resol contra el jutge, es podrà interpretar que ha funcionat la pressió de la corona a través d'un òrgan de control estatal.
Aquesta falta de tacte va provocar que gairebé per primer cop la direcció del PSOE, a través d'Elena Valenciano, llancés un avís a la monarquia per exigir-li “neutralitat” i que procuri no intervenir entre les dues parts enfrontades: jutge i fiscal. L'erosió de la imatge de la corona suposa un bon maldecap per a la direcció socialista, que des dels temps de Felipe González sempre ha sintonitzat amb Joan Carles.
Posat institucional
En un ambient social enrarit per la crisi i que fa que el ciutadà deixi de ser condescendent amb els que manen, Rubalcaba –malgrat que sap que de cara al seu electorat neda contra corrent– no té intenció d'abandonar el posat institucional i continuarà defensant l'estabilitat monàrquica adduint que un partit que vol ser alternativa de govern no pot posar contra les cordes un dels pilars.
Altra cosa, però, és que no podrà evitar que el debat de la república s'instal·li en el PSOE i sigui un dels punts que, sobretot les joventuts, intentaran introduir en la conferència política de la tardor. Per tot plegat, i si no és que els fets es precipiten, la direcció s'alinearà amb el PP, assumint que aquest és un element més que l'allunya de les bases.
Una convalescència providencial
La versió oficial és que el rei pràcticament no té agenda perquè s'està recuperant de l'última intervenció quirúrgica. La realitat és que la seva convalescència ha acabat sent providencial per evitar que, a la imatge de deteriorament de la institució, s'hi sumi la del desgast físic de la seva persona. “Felipe necessita temps perquè els ciutadans l'acceptin”, es diu en el seu entorn. Temps per assajar el paper de cap d'estat i que la seva presència es converteixi en quotidiana. La delicada salut del pare i ensopegades com la de Botswana han precipitat l'estratègia de convertir el successor en rei en funcions. Però aquestes maniobres dels que dirigeixen La Zarzuela topen sovint amb la seva malaptesa. La imputació de la infanta ha propiciat que passés desapercebuda la penúltima relliscada, com la d'adduir que estaven “recopilant informació” per no donar explicacions sobre on ha anat a parar l'herència suïssa que el rei va rebre del seu pare.
