El misteri de la bastida

Finalment hem pogut conèixer la rocambolesca història de la bastida de l'església de Silla que, en resum, és que l'ajuntament només hauria d'haver pagat les factures de tres mesos del seu lloguer però ha estat pagant-ne les de dos anys, per un valor de 80,000 euros. Com pot ser això?

L'alcalde i el regidor d'hisenda ho han explicat en sessió plenària (març). Quan es va instal·lar la bastida es va signar un conveni, entre l'anterior alcalde, el rector de la parròquia, el llogater de la bastida i l'arquitecte municipal, on s'establia clarament que l'ajuntament només pagaria tres mesos del lloguer, que s'establia en 56 euros diaris més el corresponent IVA.

Però, malgrat l'existència d'aquest document, l'ajuntament continuà pagant les factures, tant en l'anterior legislatura, com en l'actual, fins a ben entrat l'any 2012. Sembla que el document esmentat era desconegut per l'actual govern, perquè va quedar sense arxivar en una caixa abandonada i no aparegué fins fa pocs mesos.

O siga que l'anterior alcalde pagava les factures que li presentava el llogater, malgrat que no havia d'haver-ho fet i això és prevaricació o actuar il·legalment a plena consciència. Arribat el nou govern, i desconeixent que hi havia cap conveni, continuaren pagant les factures del lloguer. Ni el llogater, ni el rector de la parròquia, ni el tècnic municipal, que sí que coneixien el conveni, perquè l'havien signat, advertiren de res al nou alcalde. És evident que el llogater el que volia era cobrar i per això no digué res, així com el rector, que el que volia era no pagar, però, i el tècnic municipal, perquè tampoc no ho advertí?

Finalment, arribats a la situació de pagar les factures pendents a proveïdors via Madrid, seguint el pla del ministre Montoro, les que hi havia de la bastida foren incloses en el paquet general, per la intervenció municipal, segurament per desconeixement del famós conveni. Tot plegat, doncs, entre el “desconeixement” d'uns, i l'oblit d'altres, les conseqüències d'aquesta rocambolesca història són que el poble de Silla ha pagat 78,000 euros (setanta- vuit mil) que no li pertocaven pagar i, a més a més, en les circumstàncies de fallida tècnica que estem vivint a l'ajuntament.

Però encara hi ha més d'aquesta tramoia. Segons contestà l'alcalde a aquest regidor, el llogater de la bastida estava robant-nos, perquè ell no n'és el propietari, sinó un intermediari, a qui l'anterior govern municipal va contractar. En realitat la bastida la podríem haver comprat dues vegades amb el que portem pagat de lloguer fins ara, segons la informació del seu propietari legal, ja que si li l'haguérem contractada directament, el preu hauria estat tres vegades inferior al que s'ha estat pagant fins ara.

És el moment de fer-nos tres preguntes clau. Per què tant d'interès de l'anterior equip de govern a pagar factures que sabien que no ens tocava pagar? Per què no es va contactar directament amb el propietari de la bastida i es va acudir a un intermediari? Per què no es varen demanar diferents pressupostos per contractar el millor postor?

Arribats en aquest punt només queda preguntar-nos si el Govern municipal demanarà responsabilitats a tots aquells que amb el seu silenci han propiciat el pagament irregular d'aquestes factures, que mai no s'haurien d'haver pagat (els dos alcaldes, els dos regidors d'hisenda, el tècnic municipal i la intervenció). L'opinió de Compromís, tal com manifestí en el plenari, és que tot aquest embolic s'ha de posar en mans de la fiscalia anticorrupció, i per tant, esperarem a vore que és el que decideix el govern municipal del PP, però pensem que la inacció davant aquests fets no és una opció.

A banda que tots els partits presents al Ple aprovàrem portar als jutjats el pagament irregular d'aquestes factures, també és cert que la mala fe amb què han actuat certes persones, si és veritat tot el que ens han contat, no la podem deixar passar sense més, per vergonya i perquè el poble de Silla mereix una explicació convincent de tots els implicats. Nosaltres continuarem informant, perquè volem acabar amb episodis més propis de pel·lícules com “Bienvenido Mr Marshall” que no pas d'una administració del segle XXI.