Poble jove, però ric
La Canonja ha celebrat aquest mes els tres anys de la segregació de Tarragona, i s'ha convertit així en l'últim municipi creat a Catalunya
La situació econòmica de l'Ajuntament ha millorat en aquest temps, gràcies sobretot als ingressos de la química, i el seu alcalde alerta que les fusions de poblacions no són un estalvi
Més divisió municipal no ha de ser automàticament sinònim de més ofec. Aquesta és la lliçó de la Canonja, l'últim municipi que s'ha creat a Catalunya i que aquest mes ha celebrat el tercer aniversari des que una llei del Parlament el 2010 va fer possible la seva segregació de la ciutat de Tarragona. Des de llavors, aquest municipi de prop de 6.000 habitants ha augmentat un 50% els seus ingressos respecte de la seva trajectòria com a entitat municipal descentralitzada (EMD), planteja una rebaixa d'impostos als veïns i diu que ha millorat el tracte i la rapidesa dels tràmits amb la indústria química, la seva principal font de riquesa. Un balanç extremadament positiu que contrasta amb els vents de fusions d'ajuntaments i pèrdua de competències que bufen en administracions superiors.
“Tot aquest tema de l'economia d'escala és una mentida”, sentencia l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz (PSC), que ha encadenat diverses majories absolutes, primer com a president de l'EMD i, des del 2011, com a alcalde de ple dret. El cas de la Canonja és, si més no, peculiar: municipi independent fins al 1963, una llei franquista en va forçar l'adhesió a Tarragona. El fet que moltes de les empreses del polígon petroquímic s'establissin precisament en territori canongí feien difícil deslligar-se de la ciutat, però la insistència i la construcció delicada del consens ho va fer possible. Fins al 2026, però, la Canonja està obligada a cedir una part progressivament menor dels impostos de les químiques a Tarragona per fer més fàcil la transició, i els acords inclouen també que comparteixin serveis com ara la recollida de la brossa, l'aigua i l'autobús urbà. En tres anys, com a conseqüència de la separació de la Canonja, Tarragona ha deixat d'ingressar 9,6 milions. “Però políticament aquesta és la situació de justícia”, diu el primer tinent d'alcalde de Tarragona, Pau Pérez, que reconeix que la ciutat s'haurà d'adaptar al fet de viure sense aquests diners.
Per a la Canonja, no poder-se quedar tota la recaptació de cop no ha estat un impediment. “Si haguéssim tingut tots els ingressos de cop, no hauríem crescut més de pressa en estructura, aquest és el ritme que volien”, detalla Muñoz. Poder caminar completament independents els ha ofert també algunes possibilitats d'estalvi: “A la Canonja aconseguim millors preus per als serveis que els que té Tarragona”, defensa el batlle canongí, que veu en aquest factor un dels motius per qüestionar les fusions de municipis. “A la Generalitat i a Madrid només veuen la xifra del dèficit a reduir, però desconeixen la realitat.”
Un exemple de la nova organització canongina és la posada en marxa del cos de vigilants propi, que substituirà a partir del mes vinent la Guàrdia Urbana de Tarragona en les funcions de seguretat. Amb sis agents (a l'estiu se n'incorporaran fins a quatre més), es podrà cobrir per primer cop el torn de nit i a un preu més barat. Amb un pressupost que se situa enguany a l'entorn dels 10,5 milions, una altra prioritat que es marca el municipi és buscar alternatives a la seva font de riquesa, la indústria química. Les esperances se centren a explotar com a recurs de turisme cultural el jaciment de la Boella, amb el Museu del Mamut.
Amb una trajectòria que els deixa molt lloc per a l'optimisme, Muñoz fins i tot té consells per al president de la Generalitat.“El nostre secret per aconseguir amb èxit la independència va ser el consens a tot arreu. Això és el que cal buscar.”