Un de cada cinc pobles ja és ‘lliure'
Prop de 200 municipis han aprovat la proposta en què es declaren territori sobirà
Representen un 17% de la població de Catalunya
L'Estat també denuncia els ajuntaments sense bandera espanyola
El degoteig de municipisque han imitat Sant Pere
de Torelló i Calldetenes
ha estat una constant
Des que el 3 de setembre de l'any passat Sant Pere de Torelló i Calldetenes donessin el tret de sortida a l'aprovació de mocions en què es declaraven territori català lliure, el degoteig de municipis que els han imitat ha estat constant. La xifra d'ajuntaments catalans s'acosta als 200 i a hores d'ara la proposta es continua aprovant als plens. Per exemple, Llorenç del Penedès ho ha tirat endavant aquesta mateixa setmana. Entre els municipis independentistes hi ha poblacions de totes les mides. Molts són poblets petits, però també hi ha ciutats com ara Vic, Tortosa, Girona, Valls, Vilafranca del Penedès, Amposta o Vilanova i la Geltrú.
Hi ha municipis que han preferit declarar-se simbòlicament territori català lliure en el preàmbul de la moció, com per exemple Vilassar de Dalt, i d'altres que han optat per aprovar mocions sobiranistes però sense declarar-se explícitament territori català lliure, com per
exemple Tàrrega. A banda, la proposta també s'ha aprovat en consells comarcals, com per exemple el de la Selva o el de la Garrotxa.
Què significa això traduït en dades estadístiques? Doncs que el 21% dels 947 termes municipals catalans s'han declarat territori lliure, segons els promotors de la iniciativa. És a dir, un de cada cinc municipis catalans han aprovat la moció.
I en volum de població? Aquests territoris agrupen 1.342.000 persones, que representen un 17,7% de la població catalana.
L'altre front estatal
Si l'advocat de l'Estat ha presentat una demanda contra l'Ajuntament de Castellterçol pel tema del territori lliure, la delegada de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna, s'ha erigit en una ferma defensora del simbolisme estatal i en contra del sobiranisme. La seva ha estat una croada perquè es compleixi la llei de banderes que obliga que onegi la rojigualda a les façanes de tots els edificis oficials; bàsicament façanes d'ajuntaments. Ha presentat demandes a tort i a dret contra consistoris que no tenen la bandera espanyola penjada tal com obliga la llei.
Un estudi de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) xifrava en uns tres milions d'euros les obres que s'haurien de fer als ajuntaments perquè onegés el símbol espanyolista. Una xifra que pujaria a dotze milions si s'haguessin d'instal·lar les quatre banderes que marca la llei: la local, l'autonòmica, l'europea i l'estatal. En el cas de Corbera de Llobregat, De Luna va anar més enllà i va requerir al consistori que pengés la bandera espanyola no només a la casa de la vila sinó també a altres equipaments com ara la seu de la policia local, la biblioteca, l'escola o el camp de futbol municipal.
