ERC insisteix a condicionar el suport als comptes al fet que l'Estat pagui els deutes
No garanteixen el “sí” als pressupostos encara que el sostre de dèficit sigui superior al 2%
Recorden que Espanya deu 8.000 milions a Catalunya
“Que l'Estat ens pagui el que ens deu. Que la pressió s'exerceixi sobre l'Estat.” ERC està construint tot el relat dels pressupostos sobre aquesta idea i insisteix que és més important el capítol dels impagaments que no pas el sostre de dèficit a l'hora d'aprovar els comptes. Per això, ahir, ni el president d'ERC, Oriol Junqueras, ni la portaveu, Anna Simó, van garantir el seu suport al projecte en cas que el topall arribi al 2,1%. Insisteixen que primer La Moncloa ha de pagar part dels 8.000 milions que deu a Catalunya i després es podrien elaborar uns pressupostos més dignes. Fins i tot Junqueras ha recordat més d'un cop que si arribessin tots els diners, la Generalitat suportaria un sostre del 0%.
En aquest sentit, Simó va fer una crida al PSC i ICV-EUiA perquè s'afegeixin a les seves exigències i intentin posar fi a “l'ofec” espanyol. Si finalment el govern espanyol no paga res, els republicans serien partidaris de continuar prorrogant els pressupostos i introduir les millores que s'aconsegueixen a través de decrets. Els de Junqueras mantenen que “resistir val la pena” i, fins tot, auguren que, si no haguessin pressionat, el govern ja hauria presentat uns números amb “retallades de 4.000 o 4.800 milions”.
UDC, però, va exigir a ERC “responsabilitat” per tirar endavant els comptes si s'eleva el dèficit per sobre del 2%.
Crítiques al pacte
Tant el PSC com el PP van carregar contra Esquerra per la seva negativa a aprovar els pressupostos. Segons el portaveu dels socialistes, Jaume Collboni, aquesta decisió és la “sentència de mort” al pacte de governabilitat amb CiU i va tornar a reclamar al govern que no demori més la presentació d'aquest projecte.
Per la seva banda, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va donar per fet que els republicans no avalaran els comptes i va advocar per articular un pacte d'estabilitat entre totes les forces i els agents socials i econòmics per tal d'abandonar els “deliris independentistes” i centrar-se en la recuperació econòmica.
Mentrestant, ICV va brandar la Constitució per exigir que la Generalitat se salti el sostre. El coordinador nacional, Joan Herrera, va afirmar que l'article 135 de la carta magna estableix que els límits de dèficit estructural i volum de deute públic es podran superar en cas de “catàstrofe natural o recessió econòmica”. I tot seguit va afegir-hi: “La pregunta és: que no estem en un escenari de catàstrofe econòmica?”.
Més diners amb l'IVA i els impostos especials?
L'any passat, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja es va queixar públicament del fet que la pujada de l'IVA no repercutiria en les arques de la Generalitat. Fins i tot va reclamar compensacions. Catalunya té cedit un 50% d'aquest impost, però la llei de finançament de la Lofca deixa clar que si el tipus impositiu de l'IVA puja, l'Estat no té l'obligació de revertir aquest augment a Catalunya. Ara ERC vol tornar a obrir aquest meló i iniciar una ofensiva, perquè calcula que es podrien obtenir més de 1.000 milions d'extra, si també s'hi sumen els impostos especials. “És una qüestió de lleialtat”, va apuntar Anna Simó. Fa unes setmanes, el portaveu de CiU a la comissió d'Hisenda, Ferran Bel, també va exigir al ministre, Cristóbal Montoro, que “la major recaptació de l'IVA a Catalunya beneficiï el govern de la Generalitat i no exclusivament l'estatal”. I va demanar que hi hagi “voluntat política” per canviar la Lofca.
