La Franja ja es mou contra el Lapao

L'any vinent es compliran 30 anys de la Declaració de Mequinensa. En aquella ocasió, disset ajuntaments de la Franja de Ponent van reclamar l'adopció de mesures per protegir i fomentar el català als municipis catalanoparlants sota administració aragonesa. Fruit de la declaració, es va implantar tímidament el català en el sistema educatiu, com a assignatura optativa, dues hores a la setmana, als col·legis i instituts de la Franja.

Avui, la llei contra el reconeixement del català i l'aragonès a la Franja està a punt de fer reviure aquella mobilització. Alguns alcaldes s'estan movent per convocar, en el termini d'uns vuit o deu dies, un acte conjunt d'alcaldes i regidors de la Franja en defensa del català. “Encara no l'hem convocat però hi estem treballant; creiem que cal donar una resposta a aquesta agressió a la nostra llengua”, va explicar ahir a aquest diari l'alcalde del Campell (Llitera), Pere Anton Chauvell (PSOE). El Campell ha estat el primer ajuntament a reaccionar, amb una moció aprovada dijous passat en què es reclama la vigència de l'anterior llei de llengües d'Aragó i es dóna facultat a l'alcalde per defensar, davant els organismes que siguin necessaris, el català com a llengua pròpia del Campell. La moció es va aprovar amb el vot favorable dels cinc regidors del PSOE i un del PAR. El regidor del PP es va abstenir. De moment, Chauvell ja ha convocat per aquest dijous totes les associacions del poble i els demanarà que s'adhereixin a una declaració de suport a la llengua. I reclama, també, el suport “de Catalunya i de la resta de llocs on es parla català, perquè això és un pas més en una agressió global contra la nostra llengua, com estan fent a les Balears, com ho fa la llei Wert o com la prohibició de poder dir País Valencià”, diu Chauvell.

Des de la Ribagorça, també hi ha contactes entre alcaldes i s'espera que ho lideri el Consell Comarcal. En aquesta comarca hi ha una alcaldia de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), la del Pont de Montanyana. La secretària general de CDF, Marta Canales, va dir ahir que el seu partit treballa a favor d'una mobilització conjunta, tal com va fer ja fa mesos, enviant mocions a tots els municipis quan es van conèixer les intencions del govern del PP i el PAR de canviar de nom el català.

A diferència de la Declaració de Mequinensa del 1984, aquest cop no hi ha cap conseller del govern aragonès favorable a aquest moviment. Llavors Josep Bada, conseller d'Educació, va ser-ne un dels impulsors. Per això, alcaldes del PP i PAR, partits que a Saragossa han promogut la llei del Lapao, tindran ara menys cobertura política per adherir-s'hi. Tot i això, hi ha casos com Castellonroi, governat pel PAR, que mai no ha dubtat del nom i la unitat de la llengua.

D'altra banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat que durà al ple de la Paeria una moció de suport al català de la Franja.