El que s'està movent

Cada dia queda més clar que ningú vol avançar eleccions. Els partits més establerts s'adonen que quelcom s'està movent fora de la política i prefereixen seguir el calendari marcat. El maig del 2014, les europees. El maig del 2015, les municipals. A principi del 2016, les espanyoles i, a final del mateix any, les catalanes. Per això els partits catalans han començat apostant per les europees del 2014, tot i que les llistes del Parlament Europeu són estatals. S'intueix en l'ambient que les pròximes eleccions generals i, fins i tot les municipals del maig del 2015, marcaran un abans i un després.

S'intueix que podria passar el mateix que l'any 82, quan es va enfonsar la Unió de Centre Democràtic en favor d'aquell Partit Socialista aleshores anomenat el partit dels “descamisats”. Ara, el perjudicat, segons les darreres enquestes, seria el bipartidisme format pels socialistes i el PP. Els beneficiats podrien ser els partits que es radicalitzen, com és el cas de Convergència, IU, UPD, Ciutadans, la CUP i tots aquells que fan oposició en contra de qui mana. Heus aquí les dificultats comunicatives de CiU, que ha de combinar un missatge radical amb l'obligació de governar la Generalitat.

A tall d'exemple s'apunten noms per participar activament en política. En l'àmbit espanyol, l'exjutge Baltasar Garzón vol reaparèixer ara amb IU. En l'àmbit català podria haver-hi sorpreses, com ara la metgessa, teòloga i monja de l'orde de Sant Benet Teresa Forcades, a qui podrien oferir un escó en les europees. En una conversa informal, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, explicava que en la seva estada al Parlament Europeu havia tingut de veí d'escó un cardenal.

Quelcom s'està movent, i caldrà estar molt atents a tots aquells que no ofereixen altre cop el mateix. Atents perquè el calendari electoral no es mourà i s'haurà d'anar a votar quan toqui.