El Palau reclama a les dues filles de Millet més de 500.000 euros de l'espoli
La institució demana al jutge que declarin Laila i Clara Millet, responsables civils a títol lucratiu
Declara al jutjat d'instrucció l'últim imputat en la causa
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ha presentat un escrit al jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona demanant que les filles de Fèlix Millet, Clara i Laila, siguin declarades responsables civils a títol lucratiu en el sumari del cas de l'espoli del Palau. Des de la institució cultural es reclama a les dues filles de l'expresident la suma de 514.000 euros que haurien rebut, en diverses entregues i per diversos conceptes, entre els anys 2002 i 2009.
Si el jutge estima aquesta petició, Laila i Clara Millet haurien d'afrontar el judici i tornar aquesta quantitat en el cas que es consideri provat que es van lucrar. La major part dels diners, 462.000, els hauria cobrat Laila, que actualment resideix amb el seu marit als Estats Units. A Clara, que l'any passat va marxar a viure a Austràlia, només se li atribueix el cobrament de 52.163 euros. Clara havia treballat durant anys al Palau percebent la corresponent nòmina.
L'escrit dels advocats del Palau adjunta una relació de conceptes pels quals van ser gratificades les filles de Fèlix Millet. Entre els quals hi ha el pagament de 15.000 euros a Laila, el 2004, per les despeses d'un part als Estats Untis, o els 1.660 euros que el 2005 va cobrar Clara pel concepte d' infermera nit.
Al costat d'aquests pagaments, n'hi ha d'altres que, tot i ser diners entregats a les filles, no està clar que anessin a la seva butxaca. Així doncs, hi ha un traspàs de 385.000 euros a Laila, que podria tenir relació amb una de les operacions urbanístiques del seu pare a l'Ametlla i en les quals la filla participava de manera activa.
Un altre d'aquests pagaments són els 46.000 euros que Clara Millet va rebre el 29 de juliol del 2009, l'endemà que els Mossos van fer l'entrada i registre al Palau, i que es considera que tenien com a objectiu satisfer les necessitats d'assistència lletrada del seu pare.
Sigui com sigui, des de la fundació del Palau es té clar que aquests diners procedien dels fons de la institució que Millet va treure de manera il·legal i que van ser disposats en una caixa forta des de la qual el president del Palau ordenava fer tota mena de pagaments. Aquests moviments dineraris eren anotats per la seva secretària, Elisabet Barberà.
D'altra banda, el constructor Emilio Vidal, propietari de l'empresa Triobra, va reconèixer ahir davant del jutge haver fet obres per valor de 910.000 euros a la mansió de Fèlix Millet, a l'Ametlla del Vallès, i que després va facturar al Palau de la Música falsificant-ne les factures.
La discreta mort de Joan Millet
Quan va esclatar l'escàndol de l'espoli del Palau de la Música, Xavier Millet, germà de Fèlix, es va posar en contacte amb aquest diari per lamentar que l'afer estava provocant un dany irreparable al bon nom de la família. El mes de març passat, Xavier Millet va poder comprovar fins a quin punt el seu temor s'ha convertit en una realitat, i va ser amb motiu de la mort del seu germà gran, Joan, a qui se li va oficiar un discret funeral a la cripta de la Sagrada Família de Barcelona, per evitar el focus mediàtic. Joan Millet va morir el 19 de març als 84 anys, a Madrid, on vivia des de feia anys. El seu traspàs es va comunicar a través d'una esquela al diari ABC, però no es va fer pública als diaris de Barcelona. Va ser incinerat i les cendres es van dur a Menorca.
