L'incansable assot del sobiranisme

María de los Llanos de Luna (Sevilla, 3 de març de 1960) es va estrenar en el càrrec de delegada del govern estatal a Catalunya el 2 de gener de l'any passat i no va trigar ni dos mesos a iniciar la seva ofensiva contra el sobiranisme als ajuntaments que, fins al moment, s'ha traduït en 92 processos judicials segons el recompte fet des de l'AMI. El de Sant Pol de Mar, al Maresme, va ser el primer consistori a què va obligar a penjar la bandera espanyola en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mai fins aleshores no s'havia portat cap Ajuntament del país als jutjats per aquesta qüestió. Va ser el tret de sortida al que ja es coneix com la guerra de les banderes i que, de moment, s'ha traduït en 52 denúncies als jutjats contra ajuntaments.

Deu mesos més tard Celrà, al Gironès, es va convertir en el primer dels 30 ajuntaments als quals la delegada ha interposat un recurs contenciós administratiu amb l'objectiu d'anul·lar l'acord de ple que declarava aquestes poblacions “territori català lliure i sobirà”. L'ofensiva judicial contra els ajuntaments que han aprovat mocions a favor de la sobirania fiscal o de suport a la Plataforma Diem Prou! ja acumula nou processos judicials i va començar a Vic (Osona) i Vilablareix (Gironès), respectivament. L'advocacia de l'Estat s'ha mostrat especialment bel·ligerant amb alguns consistoris. És el cas dels d'Arenys de Munt (Maresme), Ripoll i Campelles (Ripollès), Girona i Sant Julià de Ramis (Gironès), Igualada (Anoia), Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) o Vic (Osona), que acumulen fins a dues o tres demandes per motius diversos.

Però més enllà de les xifres, l'ofensiva de la delegada del govern de l'Estat ja acumula fracassos i alguna estirada d'orelles per part de la judicatura. Per exemple, en la sentència del cas que va enfrontar De Luna amb l'Ajuntament de Girona, al qual va denunciar per haver fet noliejar trens per anar a la manifestació de la Diada, el jutge va acusar-la de “malbaratar recursos humans i econòmics dels òrgans judicials amb coneixement de l'escassa, per no dir quasi nul·la, transcendència del seu resultat”.

Des de finals de març, el jutjat contenciós número 2 de Tarragona ha anul·lat els recursos interposats contra els ajuntaments d'Alcanar, Amposta, l'Aldea i Prades per haver-se declarat “territori català lliure i sobirà”. La justícia també ha tombat els recursos contra Girona i Celrà pel mateix motiu. Un dels autos dictats des de Tarragona considera que les declaracions no poden ser impugnades perquè es tracta de declaracions polítiques a les quals tenen dret els plens municipals.