Pescar en un mar ple

Afora del Camp Nou, a la gran via de Carles III i al voltant del recinte, hi ha una desena de paradetes amb estelades i samarretes quadribarrades. Són les de tota la vida, el limitat marxandatge que existia quan lluir independentisme encara no era cosa de masses. Les coses han canviat molt i els negocis ho tenen ben present. Gràcies a la consciència nacional de petits productors i també a l'instint empresarial, avui es pot presumir de símbols tan nostrats com ara la bandera, Sant Jordi, unes maletes (preparades per marxar d'Espanya) i la mítica data del 1714 en sabates, cascos de moto, sostenidors o escalfadors de braços. Aquest últim artefacte –amb l'estelada als bíceps, per demostrar força– té el nom comercial de Brízeps, Braços per la Independència, i era el protagonista ahir en una de les parades de la fira d'entitats que el públic del Concert per la Llibertat va poder visitar de cinc de la tarda a vuit del vespre. El creador dels Brízeps és Jaume Miró, de Llavaneres i 36 anys. “Vaig anar a Tailàndia i vaig veure que allà portaven uns protectors de braços pels mosquits i vaig copiar la idea.” En Xavi, de 32 anys, se n'està provant un. El de teixit tècnic (12 euros, preu de fira), ideal per fer esport. “Els vull per anar amb bici, però no sé si quedar-me'ls; és que ja en tinc...” “Home, però no en trobaràs cap com aquest!”, li etziba l'inventor. I té raó.

Qui sí que s'ha firat és el Francesc Rovirosa, que ha vingut al concert amb la dona i els dos fills. S'ha comprat unes bambes VamCat (amb l'estelada estampada, és clar). És una firma ja coneguda i ell venia amb la idea. “Havia pensat encarregar-les per internet, però aquí m'ha anat millor perquè me les he pogut provar”, explica.

Els quatre tamborets que VamCat ha habilitat per als seus clients treuen fum, però les que realment va fer ahir calaix van ser les botigues especialitzades en samarretes. Productes de la Terra, amb més de deu anys a l'esquena, és una de les cases més veteranes. Més recent –és un projecte que va començar combatent la llei Wert– però igualment reeixit és el marxandatge de “Keep Calm and Speak Catalan”. Està format per samarretes, pins, xapes, adhesius i tovalloles de platja amb el ja famós logotip, però per a aquesta ocasió han preparat un disseny especial: en honor del cantant que ha fet emmudir la caverna mediàtica declarant-se independentista, han emulat el cartell del president Barack Obama amb la paraula “Hope” (esperança) amb la cara de Dyango.

La d'ahir no només era una mostra de la quantitat de productes que mou avui dia la causa nacional, sinó que la fira també volia ser un punt de trobada entre entitats que treballen per fer una Catalunya més lliure i més justa. Hi havia la paradeta d'El Punt Avui i també de sindicats, associacions d'empresaris independentistes com ara el Cercle Català de Negocis o la de l'omnipresent Assemblea Nacional Catalana. A una hora de tancar la barraca, l'ANC havia aconseguit sumar 200 socis. La Rosa Maria Guibernau, de 56 anys, era una d'aquestes noves associades. “Ja ho teníem pensat i ens n'hem fet tots quatre”, diu assenyalant els seus companys. Josep Maria, membre de l'ANC, reflexionava: “És clar, tothom està convençut; avui pesquem en una bassa plena de peixos.”

I com que Catalunya serà social o no serà, també es va fer una campanya de recollida d'aliments. A les set de la tarda, les bosses d'arròs, pasta, tonyina o llegums ja no cabien a les caixes habilitades.