‘Rius de llibertat' vol fer pedagogia entre el turisme

Un dels objectius dels organitzadors de Rius de llibertat, jornades per a un estat propi és fer pedagogia entre els turistes estrangers sobre el nou estat sobirà català i intentar internacionalitzar la reivindicació. Per això, el manifest que es llegirà en cadascun dels 49 pobles gironins que participen en aquesta activitat durant els dies 12, 13 i 14 de juliol es traduirà al castellà, francès, anglès, alemany i holandès. I el mateix es farà amb alguns dels fullets informatius que s'editaran per anunciar alguns dels actes que es preveu que siguin més multitudinaris, com ara la caminada popular convocada pel dia 14 que sortirà de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). Així ho van explicar ahir a Girona Eduard Casas, de l'ANC, i l'alcalde de Sant Pere Pescador i portaveu de les jornades, Jordi Martí, en l'acte de presentació oficial del programa.

Quaranta-nou pobles i municipis d'entre els rius Ter i Fluvià faran durant tres dies una setantena d'actes de caire cultural, gastronòmic, musical i lúdic, entre els quals destaquen una versió especial i reduïda de la Dansa de la Mort –una cerimònia que és pròpia de Verges (Baix Empordà) i que tradicionalment es fa per Setmana Santa– i el popular ball del Cornut de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany).

Els organitzadors van explicar que, si bé les jornades tindran un marcat caràcter polític, el tret principal és que les activitats són organitzades, i volen que estiguin protagonitzades, per la societat civil. També van indicar que tots els pobles de Rius de llibertat participen d'una manera o altra en les jornades; és a dir, no tots organitzen activitats, sinó que alguns donen únicament suport logístic i d'altres faran d'espectadors d'actes de pobles veïns. A més, van voler destacar que totes les activitats que es faran són autofinançades. El representant de l'ANC va expressar la seva confiança que l'any que ve ja no s'hagin de celebrar aquestes jornades perquè s'haurà assolit l'estat propi per a Catalunya, però va demanar que, en cas que no sigui així, siguin molt més els pobles que se sumin a la causa. “Tot just es comença a escriure la història de Catalunya. Volem recuperar la independència per al nostre país”, va manifestar Casas.