Crítica amb sordina

El líder socialista defensa l'avanç de la declaració de Granada

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va rebre ahir un aval tan unànime com inesperat en el consell nacional extraordinari que posava a prova tant la Declaració de Granada del PSOE el cap de setmana anterior per a una reforma federal de l'Estat, com l'intent de la vigília, avortat a última hora pels barons territorials, de pactar un protocol de relacions que permetés als catalans votar per lliure al Congrés. La setmana havia estat tensa, amb la promulgació d'un manifest i la presentació d'un nou corrent crític sobretot amb la no-inclusió del dret a decidir en la proposta federal, però ahir, en l'òrgan suprem entre congressos, tot va semblar que quedava en foc d'encenalls.

D'intervencions d'arrel crítica n'hi va haver, i força, si bé amb un to molt més constructiu del que s'esperava. També és cert, això sí, que no hi eren pesos pesants com l'alcalde de Lleida Àngel Ros o l'exconsellera Marina Geli, i que l'exdiputada Laia Bonet s'hi va incorporar tard. En tot cas, a l'hora de la veritat, en la votació de la proposta de resolució genèrica que es va presentar a última hora de suport a la gestió de la direcció, els díscols van decidir no prendre-hi part, com a protesta per no haver estat avisats abans del text i no haver-hi pogut fer cap aportació. Amb això, van deixar passar l'oportunitat de fer veure les discrepàncies expressades. Amb un sol vot en contra i dues abstencions, Navarro va rebre un inapel·lable vot de confiança del partit a la seva gestió. Una treva, això sí, que sembla tan fràgil que es pot trencar avui mateix en la primera executiva després de l'acord de Granada, on els crítics podrien tornar a alçar la veu. “Que les formes no es perdin és positiu, però això no exclou que s'hagin de fer millor les coses”, deien ahir fonts consultades.

També és cert que, en la seva intervenció inicial, Navarro va esvair alguns dubtes creats dissabte i va treure pit amb tot un desafiament als barons: “Amb protocol o sense, continuarem sent coherents i votant el mateix a Catalunya i a Espanya.” Un anunci que fins i tot valoraven des del sector crític: “És important no regalar-los aquest dret de vet”, deien. El líder, això sí, va defensar les escorrialles a què va acabar reduït l'acord de divendres amb la direcció estatal, i va lloar que la creació d'un comitè permanent de coordinació política entre el PSC i el PSOE –el que haurà d'acabar dirimint l'espinosa qüestió de la llibertat de vot– suposa “per primera vegada” el reconeixement que el PSOE i el PSC són dos partits diferents que s'han de relacionar d'una manera bilateral, i no tan sols en qüestions parlamentàries. “No hi ha cap secretari general de cap federació del PSOE que tingui més dret a defensar la seva terra i els seus ciutadans que el primer secretari del PSC”, va clamar, arrencant l'aplaudiment de la sala, que ja l'havia rebut així. “Seguirem treballant i convencerem a tothom”, subratllava.

De tota manera, si s'havia convocat el conclave d'ahir era per refermar el suport a la declaració federalista de Granada, que Navarro va defensar amb una visió de perspectiva. “Quan vaig fer la proposta a Madrid no va ser la més popular del món, però hem seguit tenaços, tossuts, i hem treballat molt per un document que ara compartim tots els socialistes de l'Estat”, presumia. Navarro defensava que el text avança “molt més” que la declaració de Santillana del 2003 –en què el PSOE proposava l'Espanya plural– pel que fa al reconeixement de Catalunya, la definició de competències, la introducció del principi d'ordinalitat en el repartiment dels recursos o la reforma del Senat per fer-ne una cambra territorial. La majoria de les intervencions van lloar l'acord assolit, i només alguns crítics van recordar que “és cert que és un pas històric, però ara mateix és insuficient, està desfasat en el temps”.

Navarro, que va carregar contra la “incapacitat” de Mas i Rajoy per asseure's a negociar una consulta, també va alertar d'un “augment de l'ambient de crispació”, i en va culpar els independentistes, que “en un moment tan difícil es volen aprofitar d'aquest patiment per voler trencar”. “El nostre model no és Kosovo, i no hem de fer cas dels que ens hi volen portar”, va concloure.