L'ACM vol dur al TC la reforma estatal del món local
El comitè executiu decideix presentar un recurs d'inconstitucionalitat si Rajoy no la modifica substancialment
La nova norma estatal que ha de regular el funcionament del món local té tots els números d'acabar al Tribunal Constitucional (TC). Després que un dictamen del bufet de Miquel Roca i Junyent posés en dubte la constitucionalitat de la llei i que la Diputació de Barcelona anunciés que estudia dur-la al TC, ara és l'Associació Catalana de Municipis (ACM) qui pretén emprendre aquest camí. Ho fa emparant-se en el fet que el Consell d'Estat hagi presentat un informe desfavorable sobre el projecte de llei. El comitè executiu de l'ACM va tractar ahir sobre la llei i fonts de l'associació van explicar que la decisió està presa: es presentarà un recurs d'inconstitucionalitat perquè, atesa la majoria del PP al Congrés, no s'espera que hi hagi cap variació. No obstant això, s'espera a fer efectiu el recurs en funció del text que acabi resultant definitiu. El recurs d'inconstitucionalitat es basarà en tres eixos: el mateix informe del Consell d'Estat, el dictamen de Roca i els informes propis que ha elaborat l'ACM. Tots tres coincideixen en aspectes com ara que s'envaeixen competències que són exclusivament de les comunitats autònomes, com per exemple la sanitat, l'ensenyament o el benestar social. També s'insisteix especialment en aspectes com ara que els ajuntaments hauran de delegar els serveis públics a les diputacions si es demostren poc efectius tenint en compte el cost.
L'ACM manté que la llei estatal “va en contra dels ajuntaments i de Catalunya, ja que l'únic objectiu que té és recentralitzar i uniformar”, van assegurar ahir fonts de l'entitat. Però les crítiques no s'acaben aquí, i hi afegeixen que el que pretén el PP és crear ciutadans de primera i ciutadans de segona.
De Luna perd dos contenciosos més
La croada que la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha emprès contra els ajuntaments que aproven mocions independentistes no està donant els fruits que ella esperava, tret de la que obliga a posar la bandera espanyola als balcons dels consistoris. Ahir es va donar a conèixer que ha perdut dos contenciosos més presentats contra dos municipis que es declaraven moralment territori lliure i sobirà, en aquest cas Àger i Collbató. De fet, els procediments judicials no han estat admesos ni a tràmit perquè es considera que les mocions que es van aprovar simplement són declaracions polítiques que no tenen cap efecte administratiu, és a dir, una simple declaració d'intencions.