Bárcenas: la gota que fa vessar el vas

Fa la sensació que el cas Bárcenas és la gota que fa vessar el vas. Passi el que passi l'afer és de tal abast que només fa créixer la desconfiança dels ciutadans envers els nostres polítics.

Bárcenas ha omplert el vas i la pipa de moltes persones en un país on les hem vist de tots colors. Qui no recorda “les peonades”? Un dels primers afers de corrupció que es van conèixer en la democràcia i en què determinats personatges es van fer rics gràcies als diners europeus que en bona part va tramitar l'oblidat polític alemany Helmut Kohl. Les autoritats europees van injectar diners al sud d'Espanya per evitar que esdevingués Calàbria o Sicília. Una protecció econòmica sense control que va esdevenir una gran vergonya quan es van saber els abusos que s'havien comès respectant la jerarquia de dalt a baix. Els de dalt es feien rics a còpia de pagar quatre diners als de baix a canvi del seu silenci. Un escàndol que va aparèixer a tots els mitjans de comunicació europeus, i la veritat és que mai no s'ha tret l'aigua clara d'aquelles subvencions agràries.

Al llarg de la història democràtica hi va haver escàndols pitjors. Els fons reservats –en què fins i tot jugaven amb els diners de les vídues de guàrdies civils–, corrupcions del governador del Banc d'Espanya, dels GAL, Filesa, etc., etc., fins que el PSOE va perdre el poder a meitat dels anys noranta a causa dels afers de corrupció. Llavors, Aznar es va presentar com el líder que posaria fi a la corrupció. Una mena de mans netes que no volia que les institucions fossin utilitzades pels corruptes. No ha estat així.

La sensació de corrupció generalitzada s'incrementa i serà difícil que Rajoy i les seves explicacions aconsegueixin donar-hi un tomb. Cal ser ràpid a donar explicacions, hi tinguin o no hi tinguin res a veure. Artur Mas compareixerà a final de mes per l'afer Palau. Segons algunes opinions, ho farà massa tard.