“Sempre és el poble qui ha de marcar el ritme

El públic! La gent és qui sempre ha de marcar el ritme de tot allò que passa al seu voltant. Sigui música, política o dret a decidir. Malgrat que ara hi hagi qui s'entesti a posar traves al ritme del poble, hem de fer com l'aigua dels rius, que passa per sobre de qualsevol entrebanc...

Records molt emotius que s'uneixen al del 1992, quan un primer concert organitzat per El Punt va reunir 10.000 persones contra la detenció de joves independentistes en la coneguda com a Operación Garzón. Ja llavors vaig fer d'enllaç entre actuació i actuació, cridant consignes i animant la gent. Va ser una experiència molt colpidora que em va demostrar que hi havia molta gent que lluitava per uns mateixos ideals.

Que no té aturador. L'optimisme es palpa en la gent i, malgrat que caldrà treballar-ho molt, anem pel bon camí. Cada cop és més evident que cal prendre partit en tot això que està passant. L'any passat a Girona vaig veure clar que calia que m'hi fiqués de cap i que havia d'aportar alguna cosa des del terreny que més conec, que és el de la música. Allà va néixer la idea de fer un disc de cançons patriòtiques.

Em fa molta il·lusió, perquè és un projecte molt personal. Es titularà Ara! i el componen cançons populars i tradicionals dels Països Catalans però fent-ne versions noves. També hi haurà alguns temes actuals i hi intervenen moltes veus, gent de La Tribu, De Calaix, Deu de Deu, Les Veus de la Bruguera i altres amics. Evidentment que la part de la percussió tindrà molta importància. Vull que surti pels volts de l'11 de setembre per motius obvis.

Quan et guanyes la vida dalt d'un escenari i et signifiques amb un moviment concret, sempre hi ha aquella persona a qui la molesta i et deixa de contractar. Ja hi ha amics que em diuen que no vagi tan embalat, però els responc que quan em mori m'agradaria que sobre el meu taüt hi hagués la bandera de l'estat català.

Sí, però ens en cal molta més i saber arribar a tots els extractes socials. No podem defallir davant les dificultats i hem de poder explicar els nostres objectius sobretot a la gent indecisa. Fer-los veure que si no tenen el sentiment patriòtic, que s'adonin que econòmicament Catalunya aniria molt millor en solitari, que hi hauria més feina per a tothom i que no se'ns imposaria una educació per als nostres fills marcada pel centralisme d'una gent que no ens entén i que no ens vol entendre. No s'ha d'atacar Espanya, però des de la més sincera humilitat Catalunya ha demostrat històricament que pot aspirar a molt més. Hem de deixar de ser fenicis i ser més almogàvers.

Els ha tocat viure un temps complicat i reclamen solucions factibles. Volen feina i un sou digne. A ells ha d'anar dirigit el missatge clar d'una Catalunya lliure, però integradora i rica. Una Catalunya on es pugui viure amb dignitat.

Ha quedat aparcada. Hi havia massa puristes radicals en el sector tradicional que es van imposar, malgrat que en el sector progressista hi vaig trobar molts aliats. Es van acabar fent tres discos, un munt d'actuacions i encara hi ha llocs on s'ensenya. Em vaig cansar de picar pedra perquè resultava un esforç molt gran, sobretot de diners. A la cobla de sempre hi havies d'afegir més músics i un equip de so, i això encaria la factura, moltes agrupacions no s'ho podien permetre. Tot i això, estic content del resultat i no la dono per perduda.

Encara no sé si hi seré com a membre actiu o fent alguna actuació, però no m'ho penso perdre!

Hi estem lluitant perquè sigui així. Jo m'ho crec.